El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2010 tenia 527.900 batejats d'un total de 562.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Franco Giulio Brambilla.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Novara
Dioecesis Novariensis
Imatge
La Catedral de Novara

Localització
Map
 45° 30′ N, 8° 36′ E / 45.5°N,8.6°E / 45.5; 8.6
Itàlia Itàlia
Piemont
Parròquies346
Població humana
Població564.900 (2019) Modifica el valor a Wikidata (131,89 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà i ambrosià
Geografia
Part de
Superfície4.283 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle iv
PatrociniSan Gaudenzio
CatedralSanta Maria Assunta
Organització política
• BisbeFranco Giulio Brambilla

Lloc webnovara.chiesacattolica.it
X: diocesinovara Modifica els identificadors a Wikidata


El Palau episcopal

Territori

modifica

La diòcesi comprèn la ciutat de Novara, la quasi totalitat de la província homònima (llevat dels municipis de Biandrate, Casalbeltrame, Casaleggio Novara, Landiona, Recetto, San Nazzaro Sesia, Vicolungo i Vinzaglio, que pertanyen a l'arxidiòcesi de Vercelli i Sozzago, que pertany a la diòcesi de Vigevano), tota la província de Verbano Cusio Ossola, el territori de la Valsesia a la província de Vercelli i Gravellona Lomellina a la província de Pavia.

El ritu ambrosià està adoptat a les parròquies de Cannobio, Sant'Agata, San Bartolomeo Valmara, Traffiume, Falmenta, Crealla, Cavaglio - Gurrone, Spoccia, Cursolo - Orasso, Gurro, Finero, Trarego Viggiona i Cannero Riviera, en virtut del fet que l'alto Verbano havia estat, abans de la incorporació a la diòcesi novaresa (1817), part de l'arxidiòcesi de Milà.

És la diòcesi més gran del Piemont i la segona en nombre de batejats i parròquies, després de l'arxidiòcesi de Torí.[1] El territori s'estén sobre 4.283 km² i està dividit en 346 parròquies agrupades en 8 arxiprestats: Novara città, Ovest Ticino, Aronese, Borgomanerese, Cusio, Verbano, Ossola iValsesia.

La diòcesi limita al nord amb les diòcesis de Sion i de Lugano, ambdues a territori suís; a l'est amb l'arxidiòcesi de Milà; al sud amb el bisbat de Vigevano i l'arquebisbat de Vercelli, amb el qual també limita a l'oest, conjuntament amb el bisbat d'Aosta, així com lleument amb el bisbat de Biella.

Història

modifica

La diòcesi es remunta al segle iv, com a sufragània de l'arxidiòcesi de Milà. El primer bisbe va ser sant Gaudenci, patró de la diòcesi, consagrada per sant Simplicià, successor de sant Ambròs; la seva vida va ser escrida al segle viii per ordre del bisbe Leo.

Novara és una de les poques diòcesis italiana dels quals hi ha els díptics amb la cronologia completa dels bisbes des dels seus orígens fins a l'edat mitjana: hi ha dos díptics que han arribat fins a nosaltres, el de la catedral i de la basílica de Sant Gaudenci. Només a partir de bisbe Attone (a principis del segle ix) s'enumeren en determinades díptics les referències cronològiques; dels 31 bisbes anteriors, pocs són històricament testificats per altres fonts. El primer d'ells és Simpliciano, que va participar en el sínode Provincial de Milà, organitzat pel metropolità Eusebi el 451 per aprovar el tom del Papa Lleó el Gran contra els monofisites.

El primer esment del capítol de la catedral data de principis del segle xi, que es compon d'un ardiaca, un arxipreste, un primicer, un cantor, un gramàtic, un prepost, quatre diaques, deu sotsdiaques i onze preveres.

El 17 de juliol de 1817 la seu de Vercelli es va convertir en arxidiòcesi metropolitana el 26 de setembre del mateix any i Novara es va convertir en sufragània. En la mateixa diòcesi s'incorporà el territori de l'alto Verbano, que havia pertangut a l'arxidiòcesi de Milà.

El 1822 va vendre les parròquies de Zwischbergen i Simplon a la diòcesi de Sion.

Des del 2007, després de la promulgació del Motu Proprio Summorum Pontificum, tres sacerdots de la diòcesi van començar a celebrar exclusivament segons la forma extraordinària del ritu romà, fet que la cúria de Novara va respondre amb una forta resistència a l'aplicació de les directrius del Papa, sobretot la primera vegada, anant tan lluny com per eliminar les respectives parròquies als tres sacerdots.[2]

Cronologia episcopal

modifica

Estadístiques

modifica

A finals del 2004, la diòcesi tenia 525.265 batejats sobre una població de 545.065 persones, equivalent al 96,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 419.500 420.000 99,9 840 610 230 499 190 2.294 381
1970 538.000 540.000 99,6 538 538 1.000 408
1980 540.000 566.689 95,3 683 475 208 790 4 281 1.932 419
1990 567.000 589.000 96,3 634 454 180 894 9 212 1.430 346
1999 512.000 530.000 96,6 549 413 136 932 13 193 1.180 346
2000 510.000 529.000 96,4 538 406 132 947 12 187 1.170 346
2001 528.000 533.650 98,9 537 402 135 983 13 191 1.210 346
2002 518.300 530.300 97,7 536 399 137 966 13 198 1.185 346
2003 517.600 529.900 97,7 528 396 132 980 15 177 1.160 346
2004 525.265 545.065 96,4 521 388 133 1.008 15 176 1.125 346
2010 527.900 562.000 93,9 465 357 108 1.135 19 148 960 346
  1. Regioni, Diocesi e Parrocchie
  2. [1] [2] [3] [4] [5]
  3. Segons Eubel mor el 1278, mentre que per a Gams el 1271 vers.
  4. La llarga vacant de la seu va ser causada per les dificultats dels contractes sortits pels nomenamets dels bisbes; entre els bisbes electes estan Francesco, Paino detto Capra i Guido Pinzio.
  5. Segons Eubel i Gams mor el 1355.
  6. Com a data de mort Gams i Eubel donen l'11 de setembre i no l'11 de desembre.
  7. Segons Eubel i Gams mor el 1583.

Enllaços externs

modifica