Viquipèdia

Bisbat de Pozzuoli


El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2013 tenia 527.490 batejats d'un total 535.817 habitants. Actualment està regida pel bisbe Gennaro Pascarella.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Pozzuoli
Dioecesis Puteolana
Imatge
Localització
Map
 40° 49′ 00″ N, 14° 07′ 00″ E / 40.816667°N,14.116667°E / 40.816667; 14.116667
Itàlia Itàlia
Campània
Parròquies69
Població humana
Població556.280 (2019) Modifica el valor a Wikidata (5.297,9 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície105 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle i
CatedralSan Procolo Martire , San Paolo Apostolo (cocatedral)
Organització política
• BisbeGennaro Pascarella
Lloc web[http:// www.diocesipozzuoli.org diocesipozzuoli.org]

Territori modifica

La diòcesi comprèn la ciutat de Pozzuoli, els municipis de Quarto, Bacoli, Monte di Procida, Marano di Napoli i alguns barris de la zona occidental de Nàpols (Fuorigrotta, Bagnoli, Pianura, Soccavo per la fascia che sovrasta il cratere di Quarto).

La seu episcopal és la ciutat de Pozzuoli, on es troba la basílica catedral de sant Pròcul màrtir. A Monterusciello es troba la cocatedral de Sant Pau Apòstol.

El territori diocesà està dividit en 69 parròquies, reagrupades en 8 foranies: Bacoli-Monte di Procida, Bagnoli, Fuorigrotta, Quarto, Pianura, Pozzuoli 1, Pozzuoli 2 i Soccavo.

Història modifica

La primera notícia històricament assegurada de l'existència d'una comunitat cristiana a Pozzuoli, se'ns dona per l'evangelista sant Lluc, que en la descripció de les etapes del viatge fet per l'apòstol sant Pau de Cesarea de Palestina a Roma, ho va expressar així:

« D'allí vam llevar àncores i anàrem fins a Regium. Un dia després es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Putèols, on vam trobar alguns germans, que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Així vam arribar a Roma.[1] »

L'estada de l'apòstol Pau a Pozzuoli en companyia de Lluc es data, d'acord amb l'opinió comuna dels estudiosos, a la primavera del 61.

Si la segona meitat del segle i hi va haver una comunitat cristiana a Pozzuoli, s'ha de concloure que el cristianisme va arribar molt aviat i que probablement el van portar jueus conversos. Als molls puteolans arribaven no només els orientals que es dirigien a Roma, sinó que tots els vaixells procedents dels ports de la Mediterrània i pel que els comerciants de tots els països acudien a la ciutat, reunint-se en corporacions nacionals i important la seva religió. Els jueus tenien el seu propi districte, com ho testifiquen Flavi Josep, que va desembarcar a Pozzuoli en l'any 64 després de sobreviure a un naufragi al mar de Sirte, es va reunir amb els seus compatriotes que exercien les professions de préstec de diners, fiança de mercaderia emmagatzemada i destinada a Roma.

D'acord amb una tradició que es remunta a l'edat mitjana o fins i tot el segle xvi, el primer bisbe de la ciutat va ser Pàtrobes, citat per Pau en la seva carta als Romans [2] i consagrat per sant Pere en el 42, i el segon va ser Celso. Aquests dos sants, però, com a resultat d'extensos estudis realitzats pel prof. Angelo D'Ambrosio durant el pontificat del Papa Joan XXIII, com a part d'una àmplia reforma del calendari de festes litúrgiques de les esglésies locals, han estat identificats com a sants imaginaris que en realitat mai van existir i després retirats durant la redacció del nou calendari. No obstant això, els dos encara són molt venerats pel poble de Pozzuoli com ho demostra el fet que durant la processó anual dels sants patrons, que té lloc el segon diumenge de maig, encara es porta el bust de Sant Cels.[3]

El primer bisbe històricament testificat és en canvi el usurpador Fiorenzo, de qui parlen els emperadors Flavi Gracià i Valentinià II en una carta al seu vicari Aquilino (Baronio).[4] La diòcesi sempre ha estat sufragània de l'arquebisbat de Nàpols.

L'església catedral va ser construïda entre els segles V i VI al lloc de l'antic temple de Júpiter, construït per Luci Calpurni en honor d'Octavi Cèsar August: el vell edifici va ser fet restaurat pel bisbe va fer Martín de León Cárdenas (1631-1650) i es va dedicar als sants Gennaro, bisbe de Benevent, i Pròcul, el seu diaca, que van ser martiritzats a Pozzuoli durant el regnat de Dioclecià. L'edifici va ser irreparablement malmès per un incendi en 1964: la càtedra episcopal després va ser traslladada a l'església del Carme, que va assumir el paper de Procatedral. En 1995 l'església de San Paolo al modern barri del Monterusciello va ser elevada a la categoria de cocatedral i l'11 de maig de 2014 la catedral basílica va ser solemnement reoberta al culte.

Des del 5 d'agost de 1958 al 3 de març de 1966 la seu de Pozzuoli es va unir in persona episcopi a l'arquebisbat de Nàpols; el 8 de juliol de 1961, el Papa Joan XXIII, amb la butlla Cognitum est omnibus, va concedir al cardenal Alfonso Castaldo l'ús del pal·li també a la diòcesi puteolana.

Cronologia episcopal modifica

Estadístiques modifica

A finals del 2013, la diòcesi tenia 527.490 batejats sobre una població de 535.817 persones, equivalent 98,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 146.526 147.808 99,1 92 69 23 1.592 32 95 40
1970 421.050 427.730 98,4 131 84 47 3.214 58 280 46
1980 480.030 490.985 97,8 111 59 52 4.324 1 56 235 51
1990 438.670 447.150 98,1 114 61 53 3.847 5 56 240 67
1999 499.500 508.500 98,2 131 82 49 3.812 12 50 189 67
2000 499.500 508.500 98,2 135 86 49 3.700 12 50 192 67
2001 501.000 510.000 98,2 143 91 52 3.503 18 53 195 67
2002 499.500 508.500 98,2 139 90 49 3.593 19 50 168 67
2003 502.650 511.850 98,2 160 105 55 3.141 21 56 146 68
2004 502.700 510.720 98,4 146 96 50 3.443 21 51 150 68
2013 527.490 535.817 98,4 139 93 46 3.794 32 53 184 69

Notes modifica

  1. ↑ Ac 28,13-14
  2. ↑ Rm 16,14
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.ulixesnews.it/?p=70
  4. ↑ Ann. Eccl., ad ann. 381, num. 3.
  5. ↑ Segons Lanzoni Stefano pertany al segle x
  6. ↑ Segons Lanzoni Claudio fou episcopus pausulanus al Piceno, no pas puteolanus.
  7. ↑ També és bisbe de Casale.

Fonts modifica

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Pozzuoli
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Pozzuoli&oldid=32179550»