Obre el menú principal

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2010 tenia 335.500 batejats d'un total de 364.870 habitants. Actualment està regida pel bisbe Corrado Pizziolo.

Infotaula de bisbat Bisbat de Vittorio Veneto
Dioecesis Victoriensis Venetorum
Diocesi di Vittorio Veneto
La Catedral de Vittorio Veneto
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori bandera del Vèneto Vèneto
Província eclesiàstica Regió eclesiàstica Triveneto
Metropolitana Patriarcat de Venècia
Coordenades 45° 59′ 00″ N, 12° 18′ 00″ E / 45.98333°N,12.30000°E / 45.98333; 12.30000Coord.: 45° 59′ 00″ N, 12° 18′ 00″ E / 45.98333°N,12.30000°E / 45.98333; 12.30000
Geografia
Àrea 1,420 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
364.870
335.500 (92,0%)
Parròquies 162
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle VI
Catedral Santa Maria Assunta
Sant patró San Tiziano
Sacerdots diocesans 267
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Corrado Pizziolo
Vicari General Martino Zagonel
Bisbe emèrit Alfredo Magarotto
Mapa
Lloc web oficial diocesivittorioveneto.it
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

TerritoriModifica

La diòcesi comprèn la part meridional de la Valbelluna, entre el Piave i Belluno, la província de Treviso a l'est del Piave (també és el límit, després de la Tomba de Papadopoli, retrocedint notablement respecte al curs de l'aigüa), una franja de la província de Pordenone fins a Livenza i, finalment, part de la província de Venècia oriental, compresa entre el Livenza i el canal Grassaga.

S'estén sobre 1420 km², delimitats a est i oest per l'inici del curs dels rius Piave i Livenza.

La seu episcopal és la ciutat de Vittorio Veneto, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta.

El territori està dividit en 162 parròquies, agrupades en 12 arxiprestats:

 
Mapa dels arxiprestats

HistòriaModifica

La diòcesi s'estén sobre la major part de l'antic territori d'Opitergium, l'actual Oderzo. Important municipium romà, amb l'adveniment del cristianisme va esdevenir un bisbat. Dels cinc bisbes d'Oderzo coneguts tres són venerats com sants : Tiziano, Magno i Floriano. El primer és el patró actual de la diòcesi i se celebra el 16 de gener.

Entre els segles V i VII, amb les invasions bàrbares, Oderzo va ser saquejada i destruïda en diverses ocasions. L'última destrucció greu va ser realitzada el 636 pel rei longobard Rotari. El bisbe Magno, llavors, juntament amb el clergat i els fidels, va fugir transferint el bisbat a Eraclea, al centre de la llacuna de Venècia sota la influència bizantina. Oderzo va ser finalment destruïda i arrasada per Grimoald en 669.

Amb l'arribada dels llombards el poble de Ceneda guanyà cada vegada més importància i es va convertir a la capital del ducat llombard homònim. El territori de l'antiga diòcesi d'Oderzo es va dividir entre Eraclea, Treviso i la nova diòcesi de Ceneda, establerta pels llongobards a la fi del segle VII o principis del VIII. Inicialment, la seu es va adherir al cisma tricapitolí.

No queda clar l'origen de la cronologia de Ceneda, sobre la qual els autors no són unànimes. El primer bisbe, Ursino, que hauria assistit a un sínode romà al 680, és exclòs a la cronologia d'Arnosti, que sosté que essent el bisbe tricapitolí Ceneda no va poder estar present a Roma, on es va constatar que només havia bisbes catòlics.[1] Els bisbes Valentiniano i Massimo són esmentats en un praeceptum de Luitprand del 743, que, no obstant això, sembla fals o almenys dubtós.[2] El bisbe Dolcissimo s'esmenta en un diploma de Carlemany del 794, text que ha sofert amb el temps moltes interpolacions i manipulacions.[3] Segons Lanzoni, el primer bisbe segur de Ceneda és Emmo (o Emmone), que va participar en el concili de Màntua del 827.

A la segona meitat del segle X, l'emperador Otó I va investir el bisbe Sicardo el títol de comte.[4] A partir d'aquest moment, els bisbes exerceixen en el territori del poder temporal; al segle XIV la seva influència es va estendre bé al comtat de Tarzo. Aquesta situació, encara que molt redimensionada, es va mantenir fins i tot després de la conquesta de la Sereníssima, però en el 1768 Venècia va abolir el comtat episcopal i nomenava per Ceneda a un alcalde.

Al segle XIII, algunes poderoses famílies locals van intentar, sense èxit, per transferir la seu episcopal a Conegliano.

Des de sempre sufragània del Patriarcat d'Aquilea, en 1753 va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi d'Udine.

L'1 de maig de 1818 la butlla De salute dominici gregis del Papa Pius VII va convulsionar el territori de Ceneda: la diòcesi va adquirir les sis parròquies de l'anomenada "Compardo", un enclavament del Patriarcat de Venècia, a prop de Conegliano (Bibano, Pianzano, San Vendemiano, San Fior di Sopra, San Fior di Sotto, Zoppè)[5] i vuit parròquies de l'arxidiòcesi d'Udine (San Polo di Piave, Rugolo, Sarmede, Godega, Orsago, Pinidello, Caneva i Stevenà).[6] Ceneda passar simultàniament a la província eclesiàstica del Patriarcat de Venècia.

A finals del segle xix, per raons històriques i culturals, es va rebutjar la idea d'unir la diòcesi amb la seu veïna de Treviso.

L'últim canvi territorial important és del 16 d'abril de 1926, quan amb el decret Quo Melius, les parròquies de Sacilese, ja exclavament de l'arxidiòcesi d'Udine, van ser agregats a la diòcesi de Ceneda.[7]

El 13 de maig de 1939, després de la fusió de Serravalle i Ceneda que va portar al naixement de la nova ciutat de Vittorio Veneto, la diòcesi va assumir el seu nom actual en virtut del decret Quum episcopalis civitas de la Congregació Consistorial.

Entre 1958 i 1969 la seu episcopal estava ocupada per Albino Luciani, que més tard va ser elegit Papa amb el nom de Joan Pau I.

Cronologia episcopalModifica

EstadístiquesModifica

A finals del 2010, la diòcesi tenia 335.500 batejats sobre una població de 364.870 persones, equivalent al 92,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 286.440 286.480 100,0 454 352 102 630 198 870 163
1970 277.896 278.144 99,9 428 346 82 649 119 974 175
1980 297.787 300.387 99,1 431 332 99 690 129 972 180
1990 300.000 304.000 98,7 398 300 98 753 6 122 842 162
1999 298.000 301.000 99,0 363 283 80 820 11 98 763 162
2000 306.000 314.000 97,5 354 264 90 864 9 105 655 162
2001 304.400 314.000 96,9 354 264 90 859 10 107 589 162
2002 319.400 327.000 97,7 341 263 78 936 11 86 582 162
2003 319.400 327.600 97,5 334 256 78 956 11 87 700 162
2004 313.200 327.800 95,5 318 245 73 984 11 80 711 162
2010 335.500 364.870 92,0 267 211 56 1.256 22 65 563 162

NotesModifica

  1. Arnosti conclude perciò che l'Ursino presente a Roma non poteva essere vescovo di Ceneda (op. cit., p. 73). Lo stesso discorso è applicabile, secondo il medesimo autore, anche a Vindemio, che la maggior parte degli studiosi (eccetto Cappelletti e Gams) ritengono sia stato vescovo di Cissa e non di Oderzo.
  2. Arnosti, pp. 77 e 101.
  3. Kehr, op. cit., p. 82.
  4. El diploma imperial és publicat per Cappelletti, op. cit., pp. 239-240.
  5. {{{títol}}}. 
  6. {{{títol}}}. 
  7. Text del decret a AAS 19 (1927), pp. 19-20.
  8. Elecció anul·lada per la Santa Seu.
  9. Participà al Concili de Trento.
  10. Batejàe i donà el seu propi nom a Emanuele Conegliano, lletrista de Wolfgang Amadeus Mozart.
  11. No arribà a prendre possessió de l'arxidiòcesi ligura per l'oposició del govern italià, i el 22 de gener de 1915 va ser nomenat arquebisbe titular de Calcedonia.

FontsModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica