Brunogeierita

mineral nesosilicat

La brunogeierita és un mineral germanat que pertany a la classe dels silicats.[1] Va ser descoberta l'any 1972 a Tsumeb, Oshikoto, Namíbia i rep el seu nom en honor a Bruno H. Geier (1902-1987), cap mineralogista de la companyia Tsumeb Corporation Limited.

Infotaula de mineralBrunogeierita
Fórmula químicaFe22+Ge4+O4
EpònimBruno H. Geier (en) Tradueix modifica
Localitat tipusmina Tsumeb, Tsumeb, Regió d'Oshikoto, Namíbia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AC.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05 modifica
Dana51.3.3.2
Heys7.11.15
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 8,409 - 8,416Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica
Grup espacialspace group 227 (en) Tradueix modifica
Colorgris-negre
Duresa5
Lluïssorsubmetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat5,51 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Magnetismeferromagnètica
Més informació
Estatus IMAaprovat i mineral redefinit (Rd) modifica
Codi IMAIMA1972-004
Any d'aprovació1972
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La brunogeierita és un germanat de fórmula química Fe22+Ge4+O4, el nom d'aquest compost químic és germanat de ferro(II).[2] Cristal·litza en el sistema isomètric de fins a 5 mm. És de color gris-negre. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brunogeierita pertany a "9.AC - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6]" juntament amb els següents minerals: faialita, forsterita, glaucocroïta, kirschsteinita, laihunita, liebenbergita, tefroïta, monticellita, ringwoodita i chesnokovita.

Formació i jacimentsModifica

La brunogeierita original va apareix a la zona baixa d'oxiació d'un dipòsit polimetàl·lic hidrotermal que contenia dolomia.[3]

A part de la troballa original a Namíbia, la brunogerita ha estat trobada només als Pirineus d'Occitània a les següents localitats: Coflens, Sent Gironç, Argut, Banhèras de Luishon, Couledox, i Lorda.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: tennantita, renierita, estotita, esfalerita i magnetita.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Brunogeierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. [Consulta: 4 octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 «Brunogeierita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 octubre 2016].