Glaucocroïta

La glaucocroïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'olivina. Rep el seu nom del grec γλαυκός blau cel i χρώσις colorant, en al·lusió al seu color.

Glaucocroïta
Glaucocroïta (color rosat) amb wil·lemita (verd) i franklinita (negre)
Fórmula química	CaMn2+SiO₄
Epònim	blau cel i color
Any descobriment	1899
Localitat tipus	mina Franklin, Franklin, Districte miner de Franklin, Comtat de Sussex, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A.04
Dana	51.3.2.3
Heys	14.18.14
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,92Å; b = 11,14Å; c = 6,5Å;
Grup espacial	grup espacial Pbnm
Color	gris blavós, rosa, marró o blanc
Exfoliació	no observada
Duresa	6
Lluïssor	vítria, resinosa
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,679 a 1,686 nβ = 1,716 a 1,723 nγ = 1,729 a 1,736
Birefringència	δ = 0,050
Angle 2V	mesurat: 61°, calculat: 60°
Dispersió òptica	mitja
Fluorescència	no en té
Impureses comunes	Fe, Zn, Pb, Mg
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1899
Símbol	Glc
Referències

Característiques

La glaucocroïta és un nesosilicat de fórmula química CaMn²⁺SiO₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la glaucocroïta pertany a «9.AC - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6]» juntament amb els següents minerals: faialita, forsterita, kirschsteinita, laihunita, liebenbergita, tefroïta, monticel·lita, brunogeierita, ringwoodita i chesnokovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1899 a la mina Franklin, a Franklin, al comtat de Sussex de Nova Jersey (Estats Units). També ha estat descrita a Suècia, Sud-àfrica, Rússia, Namíbia i Japó.