Wil·lemita

mineral de la classe dels silicats

La wil·lemita[2] és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del rei Guillem I dels Països Baixos (Willem I), i va ser descobert el 1830. La seva composició química és ZnO 72,96% i SiO2 27,04%. Com a impureses més comunes, conté alumini, ferro, manganès i plom. És un mineral molt fluorescent, de color verd sota llum ultraviolada (imatge); a plena llum, pot presentar colors molt variats. Encara que és un dels pocs silicats que pertany al sistema cristal·lí trigonal, la seva xarxa és romboèdrica.

Infotaula de mineralWil·lemita
Pierre-img 0581.jpg
Fórmula químicaZn2[SiO4]
EpònimGuillem I dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVieille Montagne, Moresnet, Kelmis, Verviers, Província de Lieja, Bèlgica
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana51.1.1.2
Heys14.7.11
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 13,93Å; c = 9,31Å;
Simetria3 - romboèdrica
Grup espacialspace group R-3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, verdós, groguenc, groc, gris, marró, blau-verd, blau clar, blau atzur, incolor, verd pastel, verd poma, vermell borgonya, negre, rosa
Exfoliació{1120} perfecta, {0001} imperfecta
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,89 a 4,19 g/cm³ (mesurada); 4,224 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,691 a 1,694 nε = 1,719 a 1,725
Birefringènciaδ = 0,028
Fluorescènciacomuna: verd brillant (Ona curta en ultraviolada i raigs X), sovint amb una fosforescència forta de color verd brillant; blanc-crema a groc pastel (tant en ona curta com en ona llarga sota llum ultraviolada)
Impureses comunesAl, Fe, Mn, Pb, Mg, Ca
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1830
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La wil·lemita és un silicat de fórmula química Zn2SiO4. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz la wil·lemita pertany a "09.AA - Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4]" juntament amb els següents minerals: fenaquita, eucriptita i liberita.

AspecteModifica

La wil·lemita, normalment, es forma a partir de l'alteració de blenda, i normalment està associada amb calcària. Freqüentment, està associada amb cincita vermella i amb franklinita, també amb minerals de zinc. Els cristalls de wil·lemita són fibrosos, romboèdrics o tabulessis.

JacimentsModifica

En la natura, els jaciments de wil·lemita són rars. Es poden destacar els de Franklin (Nova Jersey, Estats Units), on apareix associada a zincita i franklinita, i els d'Arizona. A Mèxic, n'hi ha jaciments a Bolaños (Jalisco) i Batopilas (Chihuahua).

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wil·lemita

ReferènciesModifica

  1. «Willemite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Diccionari de gemmologia | TERMCAT». [Consulta: 7 juny 2020].