Eucriptita
L'eucriptita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta i descrita per primera vegada l'any 1880 a la pedrera Quarry, Redding, Connecticut, Estats Units per George J. Brush i Edward S. Dana. El seu nom ve del grec ευ (eu, 'ben') i κρυπτός (kryptos, 'amagat, secret') per indicar el fet que l'eucriptita es forma íntimament amb l'albita i per tant és difícil d'analitzar.[2]
 Eucriptita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | LiAlSiO₄ |
| Epònim | Eu- i secretisme |
| Any descobriment | 1880 |
| Localitat tipus | Pedrera Quarry, Branchville, Redding, Fairfield Co., Connecticut, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.01 |
| Dana | 51.1.1.3 |
| Heys | 16.1.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 13,48Å; c = 9,01Å; |
| Grup puntual | 3 - rombohèdrica |
| Color | incolor, blanc, gris clar, marró molt pàl·lid |
| Exfoliació | dolenta/indistinta - dolenta en {1010} i {0001}. |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,657 a 2,666 g/cm³ (mesurada); 2,654 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,570 a 1,573 nε = 1,583 a 1,587 |
| Birefringència | δ = 0,013 |
| Fluorescència | vermell-magenta o taronja sota la llum ultraviolada d'ona curta |
| Impureses comunes | Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1880 |
| Símbol | Ecp |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaL'eucriptita és un silicat de fórmula química LiAlSiO₄. Cristal·litza en el sistema trigonal en agregats cristal·lins massius amb cristalls euèdrics rars de fins a 3 cm, les formes més comunes són {1010}, {1121} i {0001}.[2] El seu color pot ser blanc, gris clar, marró molt pàl·lid o, fins i tot, pot ser incolora. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz l'eucriptita pertany a «09.AA - Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: fenaquita, wil·lemita i liberita.
Formació i jaciments
modificaL'eucriptita es forma en pegmatites amb alt contingut de liti.[2] Existeixen jaciments d'aquest mineral a Austràlia, Canadà, Egipte, Estats Units, Finlàndia, Namíbia, Portugal, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, el Regne Unit i la Xina. A Espanya n'existeix un jaciment a La Fregeneda, Salamanca.[1]
Sol trobar-se amb els següents minerals: albita, espodumena, petalita, ambligonita, lepidolita i quars.[2]
Experiments de Hautefeuille
modificaProductes de certa analogia van ser obtinguts per via sintètica en notables experiments deguts al químic i mineralogista Paul Hautefeuille (1836-1902), i el procediment que va utilitzar va ser el següent: es tracta bàsicament d'escalfar barreges d'àcid silícic, òxid d'alumini i vanadat de liti:
- Escalfar la quantitat corresponent a cinc equivalents d'àcid silícic i un d'òxid d'alumini amb excés de vanadat de liti, es produeixen vidres raríssims, els quals tenen forma d'octaedres de base quadrada.
- Amb sis equivalents de sílice, un d'alumina i excés de vanadat o wolframat de liti, s'aconsegueix un cos per molts conceptes referible a l'ortosa.
- Els dos cossos obtinguts, sense ser l'eucriptita, es relacionen amb ella.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Eucryptite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Eucriptita». Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 setembre 2016].
Bibliografia
modifica- Hautefeuille, Paul, Notice sur les travaux scientifiques de M. P. Hautefeuille, París, 1890; Recherches sur l'acide perazotique, París, 1884; Recherches sur l'ozone, París, 1884; Chimie et minéralogie, París, 1865; Recherches sur les Résines, París, 1865