Bunsenita
La bunsenita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la períclasi. Rep el seu nom del professor de química Robert Wilhelm Eberhard Bunsen (1811-1899).
 Bunsenita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | NiO |
| Epònim | Robert Bunsen |
| Localitat tipus | Johanngeorgenstadt, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.04 |
| Dana | 4.2.1.2 |
| Heys | 7.22.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 4,1769Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Color | verd festuc fosc |
| Macles | observades en cristalls naturals |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | negre marronosa |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 6,898 g/cm³ (mesurada); 6,806 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 2,37 |
| Birefringència | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1858 |
| Símbol | Bse |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La bunsenita és un òxid de fórmula química NiO. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de petits cristalls octaedrics, que poden ser modificats pel cub o el dodecaedre.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bunsenita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta l'any 1858 a Johanngeorgenstadt, Erzgebirge (Saxònia, Alemanya). Es troba en filons hidrotermals de níquel i urani, com és el cas de la seva localitat tipus, o en dipòsits de níquel en contacte entre quarsites i roques ultramàfiques serpentinitzades. Aparentment ha sigut formada a ~730 ◦C i a menys de 2 kbar durant el metamorfisme tèrmic, possiblement a causa d'un meteorit ric en níquel. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismut, annabergita, aerugita, xantiosita, liebenbergita, trevorita, violarita, mil·lerita, gaspeïta, nimita o bonaccordita.[2]