Bunsenita

mineral òxid

La bunsenita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la períclasi. Rep el seu nom del professor de química Robert Wilhelm Eberhard Bunsen (1811-1899).

Infotaula de mineralBunsenita
Bunsenite - Kochhütte, Helbra, Mansfeld-Südharz, Saxony-Anhalt, Germany.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNiO
EpònimRobert Bunsen Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusJohanngeorgenstadt, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.AB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/A.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.2.1.2
Heys7.22.1
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 4,1769Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Colorverd festuc fosc
Maclesobservades en cristalls naturals
Duresa5,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllanegre marronosa
Diafanitattransparent
Densitat6,898 g/cm³ (mesurada); 6,806 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 2,37
Birefringènciano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1858
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La bunsenita és un òxid de fórmula química NiO. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de petits cristalls octaedrics, que poden ser modificats pel cub o el dodecaedre.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bunsenita pertany a "04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)" juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta l'any 1858 a Johanngeorgenstadt, Erzgebirge (Saxònia, Alemanya). Es troba en filons hidrotermals de níquel i urani, com és el cas de la seva localitat tipus, o en dipòsits de níquel en contacte entre quarsites i roques ultramàfiques serpentinitzades. Aparentment ha sigut formada a ~730 ◦C i a menys de 2 kbar durant el metamorfisme tèrmic, possiblement a causa d'un meteorit ric en níquel. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismut, annabergita, aerugita, xantiosita, liebenbergita, trevorita, violarita, mil·lerita, gaspeïta, nimita o bonaccordita.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Bunsenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Bunsenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 abril 2016].