La tenorita, també anomenada melaconita quan es presenta en agregats escamosos i terrossos, és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del botànic italià Michele Tenore (1780-1861).

Infotaula de mineralTenorita
Copper-Tenorite-169808.jpg
Tenorita recobrint cristalls de coure de la mina Phoenix, Comtat de Keweenaw, Michigan, Estats Units
Fórmula químicaCuO
EpònimMichele Tenore Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVesuvi Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.AB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/A.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls allargats, corbs, escalats, dendrítics; comunament pulverulents, terrós, massiu
Estructura cristal·linaa = 4.6837(5) Å, b = 3.4226(5) Å, c = 5.1288(6) Å; β = 99.47°; Z = 4
Simetriamonoclínica prismàtica (2/m) C 2/c
Colorgris acer a negre
Maclescomunes en {011}, formant grups estrellats; lamel·lar
Exfoliaciós'exfolia indistintament
Fracturaconcoidal a desigual
Tenacitattrencadís; flexible i elàstic en fines escates
Duresa3,5
Lluïssormetàl·lica, grassa
Color de la ratllanegra, verdosa
Diafanitatopaca, escates fines transparents
Gravetat específica6,5
Densitat5,8 a 6,4
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Pleocroismediferent; marró clar a fosc
Més informació
Estatus IMAaprovat, nom preferit Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolTnr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

És un òxid mineral de coure amb la fórmula simple CuO. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls allargats, corbs, escalats o dendrítics. Comunament es pot trobar de manera pulverulenta, terrossa o massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tenorita pertany a "04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)" juntament amb els següents minerals: crednerita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i palladinita.

Formació i jacimentsModifica

La tenorita es forma a la intempèrie o en zones oxidades relacionades amb els jaciments primaris més profunds de sulfurs de coure, formada com sublimat volcànic secundari. El color gris-negre opac de la tenorita contrasta fortament amb el vetejat blau de la crisocol·la. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, coure, crisocol·la, malaquita, atzurita, diversos òxids de Fe-Mn, clorurs de coure i cotunnita.

VarietatsModifica

La geltenorita és l'única varietat coneguda de tenorita, i es tracta d'una forma de gel d'aquesta espècie mineral. Descrita originàriament a Bisbee, Districte de Warren, Cochise Co., Arizona, Estats Units.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tenorita
  1. «Tenorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
  2. «Geltenorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].