Cabécar

llengua

El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca. Està emparentada amb altres idiomes regionals, com el téribe, el bribri, el boruca, el guaymí i el guatuso.

Infotaula de llenguaCabécar
Kabekwa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants8.650 (2000)[1]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatCosta Rica Costa Rica
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües txibtxa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2cjp
ISO 639-3cjp Modifica el valor a Wikidata
Glottologcabe1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecjp Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1875 Modifica el valor a Wikidata
IETFcjp Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3070 Modifica el valor a Wikidata

Vitalitat i distribució geogràficaModifica

El cabécar és la llengua indígena costarricense que compta amb major nombre de parlants. Segons el cens nacional realitzat l'any 2000, la població cabécar total suma uns 10.000 individus, dels quals el 85% són parlants natius.

Els cabécares habiten la serralada de Talamanca, a la vila de Turrialba (província de Cartago) dins de les reserves indígenes de Nairi-Awari, Chirripó bajo i alto, Tayni, Telire, Talamanca Cabécar i, pel vessant del pacífic sud, a Ujarrás.

DialectologiaModifica

 
Distribució geogràfica del cabécar.

El cabécar presenta diferències dialectals molt notables. Actualment, no es compta amb estudis detallats de les variants, però se sap que, en alguns casos, són profundes. Des del segle xix, ha estat comú distingir quatre varietats de cabécar, les quals van ser reunides en dos grups per Margery (1989):

  • cabécar septentrional
    • Cabécar de Chirripó
    • Cabécar del Valle de la Estrella
  • cabécar meridional
    • Cabécar de Talamanca
    • Cabécar d'Ujarrás

FonologiaModifica

VocalsModifica

El cabécar té vuit vocals orals i cinc vocals nasals.

Vocals oralsModifica

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i u
Mitjanes ɪ ɤ ʊ
obertas ɛ a ɔ

La vocal ɤ només apareix en les variants dialectals del nord, sobretot en el cabécar de Chirripó, doncs les varietats meridionals la van fondre amb la ʊ. Per això, moltes paraules que en el sud es pronuncien amb una ʊ, es pronuncien en el nord amb una ɤ.

Vocals nasalsModifica

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades ĩ ũ
Mitjanes õ
Obertes ã

ConsonantsModifica

El cabécar té els següents fonemes consonàntics.

bilabial dental alveolar retroflexa palatal velar glotal
nasals ŋ
oclusives p  b t  d tk̑ k
aspirades
africada ts   
fricativa s ʃ h
Vibrant simple ɽ
aprox. lateral ɭ

Regles fonològiquesModifica

1. Regla de la nasalització

Els fonemes oclusius bilabial [b] i dentoalveolar [d] i l'africat alveopalatal [ʤ] es nasalitzen quan precedeixen a vocals nasals.

[b] → [m]/_ Ṽ

[d] → [n]/_ Ṽ

[ʤ] → [ɲ]/_ Ṽ

2. Regla de la pèrdua de l'obstrucció

El fonema dental sonor [d] es manifesta com a vibrant simple [ɾ] en posició intervocàlica i com a vibrant múltiple [r] al final de síl·laba i davant silenci absolut.

[d]→[ɾ]/ V___V

[d]→ [r]/ ___#

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica