Cabécar
El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca. Està emparentada amb altres idiomes regionals, com el téribe, el bribri, el boruca, el guaymí i el guatuso.
| Kabekwa | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 8.650 (2000)[1] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat |  Costa Rica |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües txibtxa | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | cjp |
| ISO 639-3 | cjp |
| Glottolog | cabe1245 |
| Ethnologue | cjp |
| UNESCO | 1875 |
| IETF | cjp |
| Endangered languages | 3070 |
Vitalitat i distribució geogràfica
modificaEl cabécar és la llengua indígena costarricense que compta amb major nombre de parlants. Segons el cens nacional realitzat l'any 2000, la població cabécar total suma uns 10.000 individus, dels quals el 85% són parlants natius.
Els cabécares habiten la serralada de Talamanca, a la vila de Turrialba (província de Cartago) dins de les reserves indígenes de Nairi-Awari, Chirripó bajo i alto, Tayni, Telire, Talamanca Cabécar i, pel vessant del pacífic sud, a Ujarrás.
Dialectologia
modifica El cabécar presenta diferències dialectals molt notables. Actualment, no es compta amb estudis detallats de les variants, però se sap que, en alguns casos, són profundes. Des del segle xix, ha estat comú distingir quatre varietats de cabécar, les quals van ser reunides en dos grups per Margery (1989):
- cabécar septentrional
- Cabécar de Chirripó
- Cabécar del Valle de la Estrella
- cabécar meridional
- Cabécar de Talamanca
- Cabécar d'Ujarrás
Fonologia
modificaVocals
modificaEl cabécar té vuit vocals orals i cinc vocals nasals.
Vocals orals
modifica| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i | u | |
| Mitjanes | ɪ | ɤ | ʊ |
| obertas | ɛ | a | ɔ |
La vocal ɤ només apareix en les variants dialectals del nord, sobretot en el cabécar de Chirripó, doncs les varietats meridionals la van fondre amb la ʊ. Per això, moltes paraules que en el sud es pronuncien amb una ʊ, es pronuncien en el nord amb una ɤ.
Vocals nasals
modifica| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | ĩ | ũ | |
| Mitjanes | ẽ | õ | |
| Obertes | ã |
Consonants
modificaEl cabécar té els següents fonemes consonàntics.
| bilabial | dental | alveolar | retroflexa | palatal | velar | glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| nasals | ŋ | ||||||
| oclusives | p b | t d | tk̑ | k | |||
| aspirades | pʰ | tʰ | kʰ | ||||
| africada | ts | tʃ dʒ | |||||
| fricativa | s | ʃ | h | ||||
| Vibrant simple | ɽ | ||||||
| aprox. lateral | ɭ |
Regles fonològiques
modifica1. Regla de la nasalització
Els fonemes oclusius bilabial [b] i dentoalveolar [d] i l'africat alveopalatal [ʤ] es nasalitzen quan precedeixen a vocals nasals.
[b] → [m]/_ Ṽ
[d] → [n]/_ Ṽ
[ʤ] → [ɲ]/_ Ṽ
2. Regla de la pèrdua de l'obstrucció
El fonema dental sonor [d] es manifesta com a vibrant simple [ɾ] en posició intervocàlica i com a vibrant múltiple [r] al final de síl·laba i davant silenci absolut.
[d]→[ɾ]/ V___V
[d]→ [r]/ ___#
Referències
modifica- ↑ Dades del cens de Costa Rica de 2000 al web de la UNAM