Camarlenc del Col·legi Cardenalici
El camarlenc del Sacre Col·legi és el tresorer del Col·legi de Cardenals. És el responsable de les propietats, fons i ingressos del Col·legi, celebra la missa de rèquiem per un cardenal mort i s'encarrega del registre de les Acta Consistoralia. El càrrec va ser creat pel Papa Eugeni III el 1150, però no hi ha documentació que en provi l'existència abans del pontificat d'Innocenci III, el 1272. La funció del camarlenc va ser extingida el 1995.
Responsabilitats
modificaEl camarlenc és l'encarregat de constatar formalment la mort del papa; el procediment tradicional —abandonat fa segles— consistia a cridar-lo pel seu nom de fonts (per exemple, "<Nomen>, dormisne?" que significa "<Nom>, dormiu?"). Una vegada declarada oficialment la mort del papa, el camarlenc pren possessió de l'Anell del Pescador i el talla amb unes estisores davant la presència dels cardenals, en un gest que simbolitza la fi de l’autoritat del summe pontífex difunt i que impedeix que l'anell puga ser utilitzat per falsificar documents. Tot seguit, el camarlenc comunica la mort als alts càrrecs pertinents de la Cúria Romana i al degà del Col·legi Cardenalici. A més a més, participa en l’organització del conclave i de les exèquies papals.
Antigament, el camarlenc prenia possessió del testament del papa i assumia la responsabilitat de fer-ne pública la voluntat. Actualment, el testament és lliurat al Col·legi Cardenalici, i el seu contingut es dona a conéixer durant la primera reunió d'aquest òrgan. L'única funció que conserva el camarlenc en aquest àmbit és la de custodiar el testament fins que el Col·legi Cardenalici en prenga possessió.
Fins a l’elecció d’un nou papa, el camarlenc exerceix com a sobirà en funcions de l’Estat de la Ciutat del Vaticà. Tanmateix, ja no és responsable del govern de l’Església Catòlica durant la vacant de la seu apostòlica; aquesta competència fou confiada al Col·legi de Cardenals per la constitució apostòlica Universi Dominici gregis (1996).
El poder del camarlenc és extremament limitat: es redueix estrictament a garantir el funcionament ordinari de les institucions eclesiàstiques i a permetre l’execució d’algunes funcions bàsiques, sense possibilitat de prendre decisions definitives ni de fer nomenaments que ordinàriament corresponen al papa o als òrgans delegats.
A diferència de la resta de membres de la Cúria Romana, el camarlenc conserva el seu càrrec durant el període de sede vacante i actua com a director executiu de les operacions de la Ciutat del Vaticà i de la Santa Seu, sota la responsabilitat del Col·legi Cardenalici. La seua missió principal és dur a terme les decisions del Col·legi pel que fa a les exèquies del papa difunt i a l’organització de les activitats prèvies al conclave.
Durant aquest període excepcional, únicament mantenen també els seus càrrecs el penitenciari major, l’arxiprest de la basílica de Sant Pere, l’almoiner apostòlic i els vicaris generals per a la diòcesi de Roma i per a l’Estat de la Ciutat del Vaticà.
Història
modificaHa estat nomenat, cada any, en el primer consistori que segueixi Nadal. Cada cardenal, començant pels cardenals bisbes, era camarlenc per torn, segons el rang d'antiguitat a l'ordre que ocupava i mitjançant la confirmació del Sacre Col·legi. Prenia possessió de la seva dignitat quan, en el mateix consistori, el Papa li donava la borsa de seda porpra, ribetejada en or, que contenia els recriptes de totes les resolucions formulades als consistoris secrets, així com les boles per votar, incloent les que els cardenals feien servir quan es reunien per tractar els seus afers.
Estava encarregat d'administrar les rendes del Sacre Col·legi i de distribuir als cardenals residents a Roma, un cop l'any, la part que els tocava després de la seva assistència a les capelles, consistoris i congregacions. Era ell qui celebrava la missa als funerals dels cardenals i, el 5 de novembre, per l'aniversari dels cardenals difunts.
Sembla que el càrrec va ser creat el 1150 per Eugeni III. Johannes Willebrands va ser el darrer cardenal en ocupar el càrrec. A partir de 1995, el càrrec va ser suprimit (ja no apareixia més a l'Anuari Pontifici.