Campionat del Món de trial masculí
El Campionat del Món de trial (oficialment: FIM Trial World Championship), regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de trial a l'aire lliure en categoria masculina.
![]() Logotip de l'edició del 2010 | |
Acrònim | TrialGP |
---|---|
Categoria | Trial |
Àmbit | Internacional |
Entitat | FIM |
Precedents | C. H. Groutards: 1964 - 67 C. d'Europa: 1968 - 74 |
1a Temporada | 1975 |
Constructors | Montesa, Beta, Sherco, Vertigo, Yamaha, JTG, TRS |
Campió (2019) | Toni Bou |
Campió de constructors | Montesa |
Web oficial | www.fim-live.com |
Darrera revisió: 21/01/2021 |
La competició ha tingut diversos noms al llarg de la història, passant de ser un torneig de poques proves a un campionat europeu consolidat a la fi de la dècada de 1960, fins a esdevenir una competició d'àmbit mundial el 1975. La temporada de 2017, el campionat passà a anomenar-se addicionalment TrialGP.
HistorialModifica
Màster Internacional de Trial - Challenge Henry GroutardsModifica
Edició | Any[c 1] | Campió | Motocicleta |
---|---|---|---|
I | 1964 | Don Smith | Greeves |
II | 1965 | Gustav Franke | Zündapp |
III | 1966 | Gustav Franke | Zündapp |
IV | 1967 | Don Smith | Greeves |
- ↑ L'any 1963 se'n va celebrar una edició prèvia reservada a equips nacionals, resultant guanyadora la selecció belga formada pels pilots Claude Vanstenagen, Jean-Luc Colson i René Lageot, tots tres amb Greeves.[1]
Campionat d'Europa de TrialModifica
Edició | Any[e 1] | Campió | Motocicleta |
---|---|---|---|
I | 1968 | Sammy Miller | Bultaco |
II | 1969 | Don Smith | Montesa |
III | 1970 | Sammy Miller | Bultaco |
IV | 1971 | Mick Andrews | OSSA |
V | 1972 | Mick Andrews | OSSA |
VI | 1973 | Martin Lampkin | Bultaco |
VII | 1974[e 2] | Malcolm Rathmell | Bultaco |
- Notes
- ↑ D'ençà de 1992 la UEM organitza un nou Campionat d'Europa de trial masculí que cal no confondre amb aquest històric Campionat d'Europa de trial, ja que el nou campionat s'adreça a pilots novells mentre l'antic anava destinat als millors pilots de l'època, i si es limitava a Europa era pel fet que el trial es practicava aleshores només en aquest continent.
- ↑ L'any 1974 el campionat es va anomenar també Campionat Euro-Americà de Trial.[2]
Campionat del Món de TrialModifica
- A 1 de gener del 2020
RànquingsModifica
Rànquing de títols per pilotModifica
La següent taula mostra el Rànquing de títols per pilot.
- A 1 de gener del 2020
Posició | Pilot[p 1] | País | Títols (Outdoor)[p 2] | Títols (Indoor) | Títols (Total) |
---|---|---|---|---|---|
1 | Toni Bou | Catalunya | 13 | 13 | 26 |
2 | Dougie Lampkin | Regne Unit | 7 | 5 | 12 |
3 | Jordi Tarrés | Catalunya | 7 | 0 | 7 |
4 | Thierry Michaud | Occitània | 3 | 0 | 3 |
4 | Eddy Lejeune | Bèlgica | 3 | 0 | 3 |
4 | Yrjö Vesterinen | Finlàndia | 3 | 0 | 3 |
4 | Don Smith | Regne Unit | 3 | 0 | 3 |
8 | Adam Raga | Catalunya | 2 | 4 | 6 |
9 | Martin Lampkin | Regne Unit | 2 | 0 | 2 |
9 | Mick Andrews | Regne Unit | 2 | 0 | 2 |
9 | Sammy Miller | Irlanda del Nord | 2 | 0 | 2 |
9 | Gustav Franke | Alemanya | 2 | 0 | 2 |
13 | Marc Colomer | Catalunya | 1 | 3 | 4 |
14 | Tommi Ahvala | Finlàndia | 1 | 1 | 2 |
15 | Takahisa Fujinami | Japó | 1 | 0 | 1 |
15 | Ulf Karlson | Suècia | 1 | 0 | 1 |
15 | Bernie Schreiber | Estats Units | 1 | 0 | 1 |
15 | Gilles Burgat | França | 1 | 0 | 1 |
15 | Malcolm Rathmell | Regne Unit | 1 | 0 | 1 |
20 | Albert Cabestany | Catalunya | 0 | 1 | 1 |
Totals | 56 | 27 | 83 |
- Notes
- ↑ S'identifiquen amb fons rosa aquells pilots que guanyaren tots els seus títols abans de la creació del Campionat del Món, essent per tant formalment "Campions d'Europa". S'identifiquen amb fons beix aquells pilots que guanyaren algun títol abans de la creació del Campionat del Món.
- ↑ S'han sumat els títols de Campió del Món, d'Europa i de la Challenge Henry Groutards.
Rànquing de títols per paísModifica
La següent taula mostra el Rànquing de títols per país.
- A 1 de gener del 2020
Posició | País | Títols (Outdoor)[n 1] | Títols (Indoor) | Títols (Total) |
---|---|---|---|---|
1 | Catalunya | 23 | 21 | 44 |
2 | Regne Unit[n 2] | 17 | 5 | 22 |
3 | Finland | 4 | 1 | 5 |
4 | Belgium | 3 | 0 | 3 |
4 | Occitània | 3 | 0 | 3 |
5 | Germany | 2 | 0 | 2 |
6 | Estats Units | 1 | 0 | 1 |
6 | Sweden | 1 | 0 | 1 |
6 | France[n 3] | 1 | 0 | 1 |
6 | Japan | 1 | 0 | 1 |
Totals | 56 | 27 | 83 |
- Notes
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Historial de los Campeonatos. Campeones Internacionales» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 190.
- ↑ «Malcolm Rathmell Campeòn Euro-americano de trial 1974, a los mandos de una Bultaco Sherpa «T» 325 c.c.» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 04-10-1974. [Consulta: 21 setembre 2009].
- «FIM World Championship» (en anglès). trialonline.org, 2017. Arxivat de l'original el 9 de gener 2019. [Consulta: 7 juliol 2010].
- «Trial - Ranking» (en anglès). fim-live.com. FIM, 2017. [Consulta: 7 juliol 2010].