Campionat del Món de trial masculí

Campionat del Món de trial masculí
	Logotip de l'edició del 2010
Acrònim	TrialGP
Categoria	Trial
Àmbit	Internacional
Entitat	FIM
Precedents	C. H. Groutards: 1964 - 67; C. d'Europa: 1968 - 74
1a Temporada	1975
Constructors	Montesa, Beta, Sherco, Vertigo, Yamaha, JTG, TRS
Campió (2019)	Toni Bou
Campió de constructors	Montesa
Web oficial	www.fim-live.com
	Darrera revisió: 21/01/2021

«Campionat del Món de trial» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Campionat del Món de trial (desambiguació)».

El Campionat del Món de trial (oficialment: FIM Trial World Championship), regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de trial a l'aire lliure en categoria masculina.

La competició ha tingut diversos noms al llarg de la història, passant de ser un torneig de poques proves a un campionat europeu consolidat a la fi de la dècada de 1960, fins a esdevenir una competició d'àmbit mundial el 1975. La temporada de 2017, el campionat passà a anomenar-se addicionalment TrialGP.

HistorialModifica

Màster Internacional de Trial - Challenge Henry GroutardsModifica

Edició	Any^{[c 1]}	Campió	Motocicleta
I	1964	Don Smith	Greeves
II	1965	Gustav Franke	Zündapp
III	1966	Gustav Franke	Zündapp
IV	1967	Don Smith	Greeves

↑ L'any 1963 se'n va celebrar una edició prèvia reservada a equips nacionals, resultant guanyadora la selecció belga formada pels pilots Claude Vanstenagen, Jean-Luc Colson i René Lageot, tots tres amb Greeves.^[1]

Campionat d'Europa de TrialModifica

Edició	Any^{[e 1]}	Campió	Motocicleta
I	1968	Sammy Miller	Bultaco
II	1969	Don Smith	Montesa
III	1970	Sammy Miller	Bultaco
IV	1971	Mick Andrews	OSSA
V	1972	Mick Andrews	OSSA
VI	1973	Martin Lampkin	Bultaco
VII	1974^{[e 2]}	Malcolm Rathmell	Bultaco

Notes

↑ D'ençà de 1992 la UEM organitza un nou Campionat d'Europa de trial masculí que cal no confondre amb aquest històric Campionat d'Europa de trial, ja que el nou campionat s'adreça a pilots novells mentre l'antic anava destinat als millors pilots de l'època, i si es limitava a Europa era pel fet que el trial es practicava aleshores només en aquest continent.
↑ L'any 1974 el campionat es va anomenar també Campionat Euro-Americà de Trial.^[2]

Campionat del Món de TrialModifica

A 1 de gener del 2020

Edició	Any	Campió	Motocicleta
I	1975	Martin Lampkin	Bultaco
II	1976	Yrjo Vesterinen	Bultaco
III	1977	Yrjo Vesterinen	Bultaco
IV	1978	Yrjo Vesterinen	Bultaco
V	1979	Bernie Schreiber	Bultaco
VI	1980	Ulf Karlson	Montesa
VII	1981	Gilles Burgat	SWM
VIII	1982	Eddy Lejeune	Honda
IX	1983	Eddy Lejeune	Honda
X	1984	Eddy Lejeune	Honda
XI	1985	Thierry Michaud	Fantic
XII	1986	Thierry Michaud	Fantic
XIII	1987	Jordi Tarrés	Beta
XIV	1988	Thierry Michaud	Fantic
XV	1989	Jordi Tarrés	Beta
XVI	1990	Jordi Tarrés	Beta
XVII	1991	Jordi Tarrés	Beta
XVIII	1992	Tommi Ahvala	Aprilia
XIX	1993	Jordi Tarrés	Gas Gas
XX	1994	Jordi Tarrés	Gas Gas
XXI	1995	Jordi Tarrés	Gas Gas
XXII	1996	Marc Colomer	Montesa
XXIII	1997	Dougie Lampkin	Beta
XXIV	1998	Dougie Lampkin	Beta
XXV	1999	Dougie Lampkin	Beta
XXVI	2000	Dougie Lampkin	Montesa-HRC
XXVII	2001	Dougie Lampkin	Montesa-HRC
XXVIII	2002	Dougie Lampkin	Montesa-HRC
XXIX	2003	Dougie Lampkin	Montesa-HRC
XXX	2004	Takahisa Fujinami	Honda
XXXI	2005	Adam Raga	Gas Gas
XXXII	2006	Adam Raga	Gas Gas
XXXIII	2007	Toni Bou	Montesa-HRC
XXXIV	2008	Toni Bou	Montesa-HRC
XXXV	2009	Toni Bou	Montesa-HRC
XXXVI	2010	Toni Bou	Montesa-HRC
XXXVII	2011	Toni Bou	Montesa-HRC
XXXVIII	2012	Toni Bou	Montesa-HRC
XXXIX	2013	Toni Bou	Montesa-HRC
XL	2014	Toni Bou	Montesa-HRC
XLI	2015	Toni Bou	Montesa-HRC
XLII	2016	Toni Bou	Montesa-HRC
XLIII	2017	Toni Bou	Montesa-HRC
XLIV	2018	Toni Bou	Montesa-HRC
XLV	2019	Toni Bou	Montesa-HRC

RànquingsModifica

Rànquing de títols per pilotModifica

La següent taula mostra el Rànquing de títols per pilot.

A 1 de gener del 2020

Posició	Pilot^{[p 1]}	País	Títols (Outdoor)^{[p 2]}	Títols (Indoor)	Títols (Total)
1	Toni Bou	Catalunya	13	13	26
2	Dougie Lampkin	Regne Unit	7	5	12
3	Jordi Tarrés	Catalunya	7	0	7
4	Thierry Michaud	Occitània	3	0	3
4	Eddy Lejeune	Bèlgica	3	0	3
4	Yrjö Vesterinen	Finlàndia	3	0	3
4	Don Smith	Regne Unit	3	0	3
8	Adam Raga	Catalunya	2	4	6
9	Martin Lampkin	Regne Unit	2	0	2
9	Mick Andrews	Regne Unit	2	0	2
9	Sammy Miller	Irlanda del Nord	2	0	2
9	Gustav Franke	Alemanya	2	0	2
13	Marc Colomer	Catalunya	1	3	4
14	Tommi Ahvala	Finlàndia	1	1	2
15	Takahisa Fujinami	Japó	1	0	1
15	Ulf Karlson	Suècia	1	0	1
15	Bernie Schreiber	Estats Units	1	0	1
15	Gilles Burgat	França	1	0	1
15	Malcolm Rathmell	Regne Unit	1	0	1
20	Albert Cabestany	Catalunya	0	1	1
Totals			56	27	83

Notes

↑ S'identifiquen amb fons rosa aquells pilots que guanyaren tots els seus títols abans de la creació del Campionat del Món, essent per tant formalment "Campions d'Europa". S'identifiquen amb fons beix aquells pilots que guanyaren algun títol abans de la creació del Campionat del Món.
↑ S'han sumat els títols de Campió del Món, d'Europa i de la Challenge Henry Groutards.

Rànquing de títols per paísModifica

La següent taula mostra el Rànquing de títols per país.

A 1 de gener del 2020

Posició	País	Títols (Outdoor)^{[n 1]}	Títols (Indoor)	Títols (Total)
1	Catalunya	23	21	44
2	Regne Unit^{[n 2]}	17	5	22
3	Finland	4	1	5
4	Belgium	3	0	3
4	Occitània	3	0	3
5	Germany	2	0	2
6	Estats Units	1	0	1
6	Sweden	1	0	1
6	France^{[n 3]}	1	0	1
6	Japan	1	0	1
Totals		56	27	83

Notes

↑ S'han sumat els títols de Campió del Món, d'Europa i de la Challenge Henry Groutards.
↑ S'hi compten els aconseguits per pilots d'Irlanda del Nord.
↑ No s'hi compten els aconseguits per pilots occitans.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Historial de los Campeonatos. Campeones Internacionales» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 190.
↑ «Malcolm Rathmell Campeòn Euro-americano de trial 1974, a los mandos de una Bultaco Sherpa «T» 325 c.c.» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 04-10-1974. [Consulta: 21 setembre 2009].

«FIM World Championship» (en anglès). trialonline.org, 2017. Arxivat de l'original el 9 de gener 2019. [Consulta: 7 juliol 2010].
«Trial - Ranking» (en anglès). fim-live.com. FIM, 2017. [Consulta: 7 juliol 2010].

Enllaços externsModifica

Rànquing dels millors pilots de trial segons el web todotrial (castellà)

[2] L'any 1963 se'n va celebrar una edició prèvia reservada a equips nacionals, resultant guanyadora la selecció belga formada pels pilots Claude Vanstenagen, Jean-Luc Colson i René Lageot, tots tres amb Greeves.^[1]

[3] D'ençà de 1992 la UEM organitza un nou Campionat d'Europa de trial masculí que cal no confondre amb aquest històric Campionat d'Europa de trial, ja que el nou campionat s'adreça a pilots novells mentre l'antic anava destinat als millors pilots de l'època, i si es limitava a Europa era pel fet que el trial es practicava aleshores només en aquest continent.

[5] L'any 1974 el campionat es va anomenar també Campionat Euro-Americà de Trial.^[2]

[6] S'identifiquen amb fons rosa aquells pilots que guanyaren tots els seus títols abans de la creació del Campionat del Món, essent per tant formalment "Campions d'Europa". S'identifiquen amb fons beix aquells pilots que guanyaren algun títol abans de la creació del Campionat del Món.

[7] S'han sumat els títols de Campió del Món, d'Europa i de la Challenge Henry Groutards.

[8] S'han sumat els títols de Campió del Món, d'Europa i de la Challenge Henry Groutards.

[9] S'hi compten els aconseguits per pilots d'Irlanda del Nord.

[10] No s'hi compten els aconseguits per pilots occitans.

[sm79-1] Alguersuari, Jaume (Director) «Historial de los Campeonatos. Campeones Internacionales» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 190.

[4] «Malcolm Rathmell Campeòn Euro-americano de trial 1974, a los mandos de una Bultaco Sherpa «T» 325 c.c.» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 04-10-1974. [Consulta: 21 setembre 2009].

[c 1]

[1]

[e 1]

[e 2]

[2]

[p 1]

[p 2]

[n 1]

[n 2]

[n 3]