Carme Pinós i Desplat

arquitecta catalana
(S'ha redirigit des de: Carme Pinós)

Carme Pinós i Desplat (Barcelona, 23 de juny de 1954) és una arquitecta i professora universitària catalana.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaCarme Pinós i Desplat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juny 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta, dissenyadora de producte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Colúmbia
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Escola Politècnica Federal de Lausana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webcpinos.com Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer el 1954 a Barcelona. La seva infància va ser determinant per a les seves eleccions a la seva vida adulta: el seu pare, Tomás Pinós, metge i director de patología digestiva a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la va tenir amb seixanta anys. Mentre ella estudiava arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona pel mandat del seu pare, va ajudar a la seva mare a dirigir la finca agrícola que tenien a Balaguer (Lleida). Aquesta experiència ha influenciat en la seva concepció paisatgística a l'hora de projectar edificis que s'adeqüen al caracter particular de cada lloc.[3]

A l'escola d'arquitecura va conèixer Enric Miralles (1955-2000), el seu marit i soci per més d'una dècada. De la seva etapa inicial amb Miralles, a part del Cementiri d'Igualada, les obres més reconegudes són: L'Escola la Llauna, Badalona (1991), el Centre Social a Hostalets de Balenyà (1992), el Camp Olímpic de Tir amb Arc, Barcelona (1991), el Pabellón Pedro Ferrándiz (1993), el Centre Social La Mina (1993) i l'Escola-Habitatge a Morella (1993). Per aquesta última obra van rebre el Premi Nacional d'Arquitectura el 1995.[4]

Després d'assolir el reconeixement internacional amb Enric Miralles, va fundar el seu propi estudi, que enlairà després de guanyar el concurs per fer el Passeig Marítim de Torrevella (1996).[cal citació]

Ha impartit classe a la Kunstakademie de Düsseldorf, la Columbia University de Nova York o la Harvard University.[cal citació]

Entre els seus projectes, destaquen el Pla General del centre històric de Saint-Dizier (França), on també s'estan donant a terme diverses intervencions a l'espai públic; les torres d'oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic),[5] l'Edifici de Departaments de la Universitat d'Econòmiques de Viena, el CaixaForum de Saragossa, o el conjunt de la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona.[6]

El 2021, el ministeri espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana li va concedir el Premio Nacional d'Arquitectura.[7] Aquell mateix any, el Museu ICO de Madrid, amb la seva aposta per a donar visibilitat a grans exponents de l'arquitectura contemporàni", li va dedicar una gran exposició, que comprenia els trenta anys de la seva carrera.[8][9] Va ser la primera exposició d'una arquitecta que es va fer a Espanya.[10]

L'any 2023 va rebre el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.[11] Així mateix, el mateix any va ser una de les dissenyadores presents a l'exposició Som aquí. Les dones en el disseny 1900-avui, organitzada pel Museu del Disseny de Barcelona, que recuperava les dissenyadores pioneres dels anys 1960, 1970 i 1980 a Catalunya.[12]

Selecció d'obres

modifica
 
Escola Taller de Morella
 
Cementiri d'Igualada

Algunes de les seves obres més representatives són:

En col·laboració amb Enric Miralles
En solitari

El Museu del Disseny de Barcelona conserva un exemplar de la cadira Sentada, dissenyada per Carme Pinós amb col·laboració amb Enric Miralles.[14]

Referències

modifica
  1. Tur, Antoni Ribas «“No em plantejo fer un edifici genial, però sí que sigui digne”». Diari Ara, 08-03-2015 [Consulta: 10 febrer 2021].
  2. «Animals arquitectes - T1xC5 - Carme Pinós». 3Cat, 22-11-2023. [Consulta: 25 novembre 2023].
  3. Mercé, Cayetana. «Carme Pinós i Desplat 1954». Un día, una arquitecta (blog), 08-09-2015.
  4. Enric Miralles / Carme Pinós: obra construida / built works 1983-1994. Madrid: El Croquis, 1995. 
  5. «Torre Cube, Carme Pinos en Guadalajara». Plataforma Arquitectura, 06-02-2006.
  6. «Projecte 1 dia 1 foto». Dossier. Arts Santa Mònica, Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 29-11-2014.
  7. Ribas Tur, Antoni «Carme Pinós guanya el Premio Nacional d'arquitectura». Diari Ara, 10-12-2021.
  8. Carme Pinós: Escenarios para la vida. Museo ICO, 10-2 al 9-5-2021. 
  9. Losa, Juan «Carme Pinós: "El mercado diseñó nuestras ciudades y los arquitectos fueron cómplices"». Público, 15-03-2021.
  10. Corroto, Paula «Carme Pinós: "Parece que los arquitectos hoy solo rehabilitamos y no, hay que tirar cosas». El Confidencial, 14-03-2021.
  11. «Lliurament dels Premis Sant Jordi 2023». [Consulta: 21 abril 2023].
  12. Dones x disseny x dones. Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, 2023. ISBN 9788491565598. 
  13. Ribas Tur, Antoni. «L'edifici olímpic d'Enric Miralles i Carme Pinós, abandonat 'sine die'». Ara, 15-01-2021. [Consulta: 11 setembre 2022].
  14. «Sentada» (en castellà). [Consulta: 17 juliol 2024].

Enllaços externs

modifica