Casa de Sant Sever
| S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Església de Sant Pere Nolasc (Barcelona)». (vegeu la discussió, pendent de concretar). |
La Casa de Sant Sever era un convent construït el 1705 al carrer dels Tallers de Barcelona per l'orde dels Paüls de la Congregació de la Missió, el primer a Espanya. El 1809 va ser utilitzat com a hospital militar per les tropes franceses, anomenant-lo Hospital Militar del Seminar i, fins al 1816, que els paüls tornaren al convent; el 1821 s'utilitzà com a hospital a causa d'una epidèmia de febre groga a la ciutat, amb el nom d'hospital de pobres; el 1822 el comprà l'estat per fer-hi una fàbrica de tabacs, anomenada Real Fábrica de Cigarrillos; el 1843 tornà a ser hospital militar fins al 1943, que l'Ajuntament de Barcelona l'enderrocà per a fer-hi la plaça de Castella, conservant-se únicament l'església de Sant Pere Nolasc.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir i hospital  | |||
| Construcció | 1705 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1943 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | Església de Sant Pere Nolasc | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Església de Sant Pere Nolasc | ||||
| Id. IPAC | 40336 | |||
| Id. Barcelona | 3036 | |||
Descripció modifica
L'edifici tenia al nord-est el carrer dels Tallers, a l'est el monestir de Valldonzella, al sud l'horta del mencionat monestir, i a l'oest la muralla.[2] Construït entre els anys 1705 i 1716, en una etapa de transició cap al neoclassicisme, era de planta rectangular i de quatre pisos, podia acollir fins a vuit-cents malalts. La porta principal estava al carrer Tallers, d'aquesta s'accedia a un claustre, i d'aquest a l'església advocada a sant Sever i sant Carles Borromeo.[3] A la planta baixa hi havia la farmàcia, els magatzems, la cuina, la sala de banys i un armari rober. A les 3 plantes pis hi havia les sales per als malalts i les habitacions dels metges de guàrdia. L'edifici era humit i malsà, amb una flaire desagradable que provenia dels lavabos. A més, l'aire del barri estava impregnat de fum negre provinent de les indústries properes. Davant mateix tenia la fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia.[1]
Història modifica
L'ardiaca Francesc Senjust i Pagès va fundar la Congregació de la Missió el 1703 a Barcelona. El 2 de gener del 1705, el bisbe barceloní Benet de Sala atorgà el permís per a posar la primera pedra del convent de Sant Vicenç de Paül, que es construiria al carrer deks Tallers, 77, anomenant-lo Casa de Sant Sever. El 1729 va ingressar al convent Felipe-Emmanuel de Bette com a germà coadjutor, qui va sufragar la construcció de l'església.[3]
El 1808 van entrar les tropes franceses a Barcelona, amb més de 5.000 soldats, i l'hospital de la Santa Creu va ser insuficient per acollir tots els soldats ferits, tant espanyols com francesos. S'habilità el monestir de Santa Maria de Jonqueres com a hospital, però a mitjans de gener de 1809 aquest dos hospitals ja no disposaven de més llits i es va habilitar com a hospital militar la Casa de Sant Sever. Acabada la Guerra del Francès el 1814, dos anys més tard, el 1816, el paüls tornaren al convent i l'hospital retornà a l'antic convent de Jonqueres.[1]
L'agost de 1821 es va declarar una epidèmia de febre groga a Barcelona. Al mes següent l'Ajuntament va decidir utilitzar el convent com a hospital per als afectats, fins al desembre, quan va finalitzar l'epidèmia. Es calcula que l'epidèmia va causar 8.821 morts. A l'hospital del Seminari hi va haver 127 defuncions el mes de setembre i el mes d'octubre hi van ingressar 1.078 malalts, dels que van morir 787.[1]
El 1822 els paüls ocuparen altra vegada el convent fins que el 1829 l'estat espanyol va adquirir l'edifici i el 1832 es destinà a fàbrica de tabacs, traslladant els malalts al convent de Jonqueres. El 1843 es decidí de nou la seva utilització com a hospital militar en tancar-se el de Jonqueres pel seu estat ruïnós, a causa del bombardeig a la ciutat del general Espartero.[1]
El 1865 s'equipà l'edifici amb gas d'Arbós com a font d'enllumenat i calefacció. El 1880 s'hi feren millores, però sense acabar de resoldre els problemes estructurals de l'edifici. Es feren diversos intents de construir un nou hospital, fins que el 1936 s'inaugurà l'Hospital Militar de Vallcarca.[1] Des del 1939 l'edifici va servir per a atendre presoners rojos ferits o malalts, fins al 1942, que es va tancar i els presoners van ser traslladats a l'hospital de Vallcarca.[3] L'edifici va ser transferit a l'Ajuntament, que va decidir el seu enderroc, conservant únicament l'església, ateses la seva arquitectura i la importància de les pintures murals. L'arquitecte Joaquim Vilaseca s'encarregà de la reforma, del 1943 al 1951, projectant el conjunt com un edifici aïllat, suprimint el claustre i construint un nou campanar a la banda esquerra de la façana, a joc del ja existent a l'altre costat.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Carrau i Bueno, 2018.
- ↑ 2,0 2,1 «Casa de sant Sever- Hospital Militar». Barcelona entre muralles.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Montero Zuazua, 2015, p. 16-21.
Bibliografia modifica
- Carrau i Bueno, Ida. L'Hospital Militar de Barcelona. Manresa: Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, octubre 2018. ISBN 978-84-09-03392-8.
- Montero Zuazua, Mireia. Església de Sant Pere Nolasc, història i arquitectura (tesi). Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, juliol 2015, p. 16-21.
- Narváez Cases, Carme. Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017) (tesi). Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 17-06-2019.