Catral
Catral és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | Baix Segura  | ||||
| Capital | Catral | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.275 (2023) (463,75 hab./km²) | ||||
| Gentilici | catralenca, catralenc | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 20 km² | ||||
| Altitud | 13 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Oriola | ||||
| Patrocini | Joan Baptista i La Purísima Concepción | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Pedro Zaplana García | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03158; y 03349 (Camino a San Isidro). | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03055 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03055 | ||||
| Lloc web | catral.es | ||||
Toponímia modifica
Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab Al-Qatrullat; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum.
Geografia modifica
El seu terme és de 19,8 km² absolutament plans, regat per la Séquia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.
Història modifica
Com en el cas del topònim els orígens de Catral són incerts i encara que s'apunta als íbers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castellà; posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanç IV de Castella va llevar-los-la per donar-la a l'aragonès Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria a la Corona d'Aragó i posteriorment dins el Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; el 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrèmol va infligir al Baix Segura; la seua terra cultivable augmentà durant les dues primeres dècades del segle xviii a causa del drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.
Demografia modifica
Quant al cens, l'INE de 2014 enregistrà 8.663 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralenc o catraleny.
Política i govern modifica
Composició de la Corporació Municipal modifica
El ple de l'Ajuntament està format per tretze regidors. A les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits sis regidors del Partit Popular (PP), quatre d'Alternativa por Catral (APC) i tres del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular | 
|
Joaquín Lucas Ferrández | 1.537 | 39,81% | 6 ( +1)
| |
| Alternativa por Catral | Juan José Vicente Martínez | 1.070 | 27,71% | 4 ( -1)
| ||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Inmaculada Úbeda Pascual | 978 | 25,33% | 3 ( +1)
| |
| Altres candidatures[a][b] | 
|
250 | 6,48% | 0 ( -1)
| ||
| Vots en blanc |
|
26 | 0,67% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.861 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 44 | 1,13% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.905 | 70,63%** | ||||
| Abstenció | 1.624* | 29,37%** | ||||
| Total cens electoral | 5.529* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Inmaculada Úbeda Pascual (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 d'APC i 3 de PSPV[1]) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Elx,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes modifica
Des de 2019 l'alcaldessa de Catral és Inma Úbeda Pascual (PSPV).[6]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Joaquín Ñíguez Gelardo | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Francisco Gelardo Aguilar | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Juan Gelardo Culiáñez | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | José Manuel Rodríguez Leal | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Manuel Rodríguez Leal | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Manuel Rodríguez Leal | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | José Manuel Rodríguez Leal | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Aurelio David Albero García[7] | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Aurelio David Albero García Pedro Zaplana García |
PP APC[c] |
11/06/2011 06/03/2013 |
Moció de censura -- |
| 2015–2019 | Pedro Zaplana García | APC | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Inma Úbeda Pascual | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Economia modifica
L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.
Gastronomia modifica
La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en brou. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.
Patrimoni històric modifica
Pel que fa al patrimoni, podem trobar:
- Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle xiv sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
- Ermites de la Puríssima, Santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
- Alguns exemples d'arquitectura rural.
Hi ha l'antiga tradició de "Los Auroros", que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.
Notes modifica
- ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Contigo Somos Democracia (Contigo) (250 vots, 6,48%).
- ↑ Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), que no es presentà, perdé el regidor obtingut el 2015.
- ↑ APC són les sigles d'«Alternativa por Catral».
Referències modifica
- ↑ Redacció «El PSOE recupera la alcaldía de Catral 12 años después». vegabajadigital.com, 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.510 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de la Zona d'Elx «Proclamación de las candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província d'Alacant. Diputació d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 5-7. Inserció 4555/2019 [Consulta: 27 juny 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Catral», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catral. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
- ↑ Europa Press «El alcalde de Catral atribuye la moción de censura a 'una estrategia política del PSOE'». El Mundo, 26-02-2013.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catral |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- El portal de la Vega Baja.