Obre el menú principal

Catral

municipi del País Valencià

Catral és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Infotaula de geografia políticaCatral
Escut de Catral ornamentat.svg
Aerodromo de Catral - panoramio.jpg

Localització
Localització de Catral respecte al País Valencià.png
 38° 09′ 34″ N, 0° 48′ 18″ O / 38.159444444444°N,0.805°O / 38.159444444444; -0.805
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
Comarcael Baix Segura

Capital Catral
Població
Total 8.631 (2018)
• Densitat 431,55 hab/km²
Gentilici Catralenc, catralenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 20 km²
Altitud 12 m
Limita amb
Partit judicial Oriola
Organització política
• Alcalde Pedro Zaplana García
Identificador descriptiu
Codi postal 03158; y 03349 (Camino a San Isidro).
Fus horari
Codi de municipi INE 03055
Codi ARGOS de municipis 03055
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

ToponímiaModifica

Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab Al-Qatrullat; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum.

GeografiaModifica

El seu terme és de 19,8 km2 absolutament plans, regat per la Séquia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.

HistòriaModifica

Com en el cas del topònim els orígens de Catral són incerts i encara que s'apunta als íbers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castellà; posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanç IV va llevar-los-la per donar-la a l'aragonés Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria al Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; en 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrémol va infligir al Baix Segura; la seua terra cultivable augmentà durant les dues primeres dècades del segle XVIII a causa del drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.

DemografiaModifica

Quant al cens, l'INE de 2014 enregistrà 8.663 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralenc o catraleny.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2015 Alternativa por Catral (APC) hi obtingué 5 regidors, el Partit Popular (PP) 5, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 2 i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 1.

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Catral

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Alternativa por Catral   Pedro Zaplana García 1.579 39,34% 5 ( +2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Joaquín Lucas Ferrández 1.390 34,63% 5 ( -1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Inmaculada Úbeda Pascual 712 7,03% 2 ( +1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Vicente Alonso Valero 282 7,03% 1 ( +1)
Socialistas de Catral (no es presentà)[1]   ( -3)
Vots en blanc   51 1,27%
Total vots vàlids i regidors 4.014 100 % 13
Vots nuls 90 2,17%**
Participació (vots vàlids més nuls) 4.104 74,63%**
Abstenció 1.395* 25,37%**
Total cens electoral 5.499* 100 %**
Alcalde: Pedro Zaplana García (APC) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 5 de APC i 2 de PSPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona d'Elx.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2013 l'alcalde de Catral és Pedro Zaplana García d'Alternativa por Catral.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Joaquín Ñíguez Gelardo UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Francisco Gelardo Aguilar PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Gelardo Culiáñez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Manuel Rodríguez Leal PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Aurelio David Albero García
Pedro Zaplana García
PP
APC
11/06/2011
06/03/2013
--
2015 - 2019 José Rafael Magdalena Benedicto PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

EconomiaModifica

L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.

GastronomiaModifica

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en brou. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.

Patrimoni històricModifica

Pel que fa al patrimoni, podem trobar:

  • Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
  • Ermites de la Puríssima, Santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
  • Alguns exemples d'arquitectura rural.

Hi ha l'antiga tradició de "Los Auroros", que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.

ReferènciesModifica

  1. El partit «Socialistas de Catral» no es presentaren a les eleccions municipals de 2015 i perderen els 3 regidors que tenien de les eleccions de 2011.
  2. Sánchez Picazo, José María (secretari) «Borrador acta sesión extraordinaria de constitución del nuevo Ayuntamiento de Catral, celebrada el día 13 de Junio de 2015». catral.es, 13-06-2015.
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona d'Elx «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Elx], 80, 28-04-2015, pàg. 4-5. de la inserció 7.758/2015 [Consulta: 10 juliol 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Catral», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catral. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].

Enllaços externsModifica