Censura a Espanya

Actualment, la censura a Espanya s'exerceix de diferents maneres.

PremsaModifica

El 20 de febrer del 2003, el jutge instructor de l'Audiència Nacional, Juan del Olmo, va ordenar la clausura temporal i l'embargament preventiu de tots els béns del diari basc Egunkaria.[1] A més a més, alguns dels seus treballadors, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi, van denunciar tortures a mans de la Guàrdia Civil. Ja anteriorment, el 14 de juliol del 1998 i per les mateixes raons, el jutge Baltasar Garzón havia ordenat la clausura temporal d'un altre periòdic basc, Egin.

El 20 de juliol del 2007 va ser de nou el jutge Juan del Olmo qui va ordenar el segrest del setmanari satíric El Jueves, que havia publicat a la portada un dibuix del príncep Felip i la princesa Letícia en posicions sexuals explícites.[2][3] El 15 de novembre els autors de la portada (dibuixant i guionista) van ser condemnats a pagar una multa de 3000 euros cadascun.

RàdioModifica

El 1998, el govern espanyol va ordenar el tancament de l'emissora de ràdio basca Egin Irratia.

TelevisióModifica

Un dels casos més notables i reiteratius de censura, denunciat per associacions d'usuaris, comitès d'empresa, partits, sindicats i comitès de redacció, és l'exercida pel govern valencià sobre Canal 9. L'ens autonòmic, dirigit actualment pel Partit Popular, és criticat sovint per la manipulació dels seus continguts, sobretot en els espais informatius, utilitzats com a mitjà de propaganda i agitació política. Durant el procés pel cas Gürtel, Canal 9 s'ha destacat per ometre informació relativa al cas. A més a més, les referències a la cultura catalana, a la unitat de la llengua catalana i als Països Catalans són sistemàticament evitades per la televisió valenciana.

Al març del 2007, la Generalitat Valenciana, governada pel Partit Popular, va prohibir les emissions de TV3 al País Valencià. ACPV va refusar de tancar els repetidors i, al novembre del mateix any, la Generalitat en va executar el tancament forçós. El 1997, les emissions de TV3 al País Valencià van ser interferides durant la retransmissió de partits de futbol pel govern d'Eduardo Zaplana.

El 2009, durant un partit de final de la Copa del Rei de futbol entre el FC Barcelona i l'Athletic Club, TVE va censurar els escridassaments a l'himne d'Espanya dels assistents. El fet es va repetir el 2012 al final de la copa disputada pels mateixos equips a l'Estadi Vicente Calderón.

InternetModifica

Article principal: Censura d'Internet a Espanya

El 2007, en virtud de la Llei de Partits espanyola, els tribunals van dictar el tancament de la pàgina web [www.antorcha.org] del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE(r)).[4]

CinemaModifica

El 1985, el Tribunal Suprem espanyol va censurar algunes escenes del documental "Rocío" (1980), rodat per Fernando Ruiz Vergara, que investigava els orígens i els interessos polítics, socials i econòmics ocults darrere la devoció a la Verge del Rocío. La projecció de la pel·lícula va ser paralitzada i Ruiz Vergara va deixar de gravar i es va exiliar d'Espana. Encara avui, el documental roman censurat.

El 2009, la pel·lícula Saw IV, de Darren Lynn Bousman, no es va poder projectar a les sales comercials d'Espanya perquè el Ministeri de Cultura va considerar que havia de rebre la classificació X. Tot i que no es tractava d'una pel·lícula pornogràfica, només va poder ser emesa en sales X.

El 2011, un jutjat de Vilanova i la Geltrú (Garraf) va imputar per un suposat delicte d'exhibició de pornografia infantil el director del Festival de Cinema de Sitges, on s'havia fet passi de la pel·lícula sèrbia A Serbian Film, en la qual apareixien escenes fictícies de relacions sexuals amb menors d'edat.[5]

[6][7]

LlibresModifica

El 2010, alguns periòdics de Madrid (La Razón, ABC) van encetar una campanya de persecució contra el llibre de Xavier Makazaga Manual del torturador español, un treball d'investigació sobre les tortures a Espanya, publicat per l'editorial Txalaparta. Seguidament, el Partit Popular va manifestar que anava a sol·licitar al Govern Basc la retirada del llibre de les biblioteques públiques. A instàncies d'aquesta formació, l'alcaldesa de Basauri, del PSOE, va procedir a la retirada del llibre de la biblioteca pública d'aquesta localitat. Per la seva banda, el Govern Basc va respondre que les biblioteques eren competència dels ajuntaments i que a aquests els corresponia, en el seu cas, la retirada o no del llibre.

El 4 de setembre de 2014 la presentació del llibre Victus de l'autor català Albert Sánchez Piñol a Utrecht fou cancel·lada. Segons els mitjans, l'anul·lació de l'acte fou per pressions de l'ambaixada espanyola als Països Baixos, la qual qualificà de "sensible" amb el moment polític i acusà a l'autor de tergiversar dades històriques.[8][9] Juliette van Wersch, editora neerlandesa de Victus, qualificà obertament l'incident com a censura, segons el diari NOS.[10]

MúsicaModifica

D'ençà l'any 2002, l'AVT i alguns partits polítics, com el Partit Popular, van encetar una campanya de criminalització del grup basc Soziedad Alkoholica, el qual sol criticar amb duresa el militarisme, el feixisme, el racisme i el sexisme, entre altres assumptes. Alguns concerts del grup van ser prohibits i El Corte Inglés va arribar a retirar temporalment els seus discos.

Al maig del 2004, l'AVT va presentar una denúncia contra el grup per un suposat enaltimient del terrorisme en cançons com «Explota Zerdo» i «Síndrome del Norte». Al setembre d'aquest mateix any, el jutge Baltasar Garzón va arxivar les diligèncias obertes. Al febrer de 2005 va rebutjar un nou recurs contra el grup i va acordar el sobresseïment lliure i el consegüent arxivament de les actuacions obertes contra Soziedad Alkoholika. Tanmateix, l'AVT va presentar un altre recurs que va ser estimat per l'Audiència Nacional al desembre del 2005 i al gener del 2006 el jutge Fernando Grande-Marlaska va ordenar que es continués la tramitació de la causa. Marlaska també va arxivar el cas, perè la seva decisió va ser revocada per la Sala de lo Penal. Al novembre del 2006 van ser jutjats i finalment absolts del delicte d'enaltiment del terrorisme.

El 4 d'octubre del 2011, el cantant català Pablo Hasél va ser detingut a Lleida i traslladat a l'Audiència espanyola, acusat de fer apologia del terrorisme en les lletres de les seves cançons. Va ser posat en llibertat l'endemà, amb càrrecs i sotmès a mesures cautelars.

ConferènciesModifica

El 2017, durant la crisi constitucional espanyola, l'ambaixada espanyola a Bulgària va cancel·lar una conferència de l'autor de còmic Cels Piñol per a estudiants de l'Acadèmia Nacional d'Art de Sofia, la qual estava prevista per a finals d'octubre. L'anul·lació de l'acte fou justificat degut a l'activisme polític de l'autor i les seves declaracions sobre el referèndum de l'1 d'octubre.[11]

SexualitatModifica

El 2008, el cartell de la pel·lícula Diari d'una nimfòmana, basada en una novel·la de Valérie Tasso, que mostrava les cuixes i el ventre d'una noia en roba interior, va ser censurat per l'Ajuntament de Madrid, que en va prohibir l'exhibició en les marquesines de la ciutat. Empreses i mitjans de comunicació de la Comunitat de Madrid, com la cadena Cope i Telemadrid, es van negar a incloure anuncis de la pel·lícula.

ReferènciesModifica