Christen-Democratisch en Vlaams

Christen-Democratisch en Vlaams
Dades
Nom curt	CD&V
Tipus	partit polític ; organització
Ideologia política	democràcia cristiana
Alineació política	centrisme
Història
Creació	1968, àrea metropolitana de Brussel·les
Localització dels arxius	KADOC Documentatie- en Onderzoekscentrum voor religie, cultuur en samenleving ;
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu ; Internacional Demòcrata de Centre
Membres	56.746 (2014)
Governança corporativa
Presidència	Sammy Mahdi (2022–)
Cambra de Representants de Bèlgica	12 / 150
Senat de Bèlgica	5 / 60
Parlament Flamenc	19 / 124
Parlament de la Regió de Brussel·les-Capital	1 / 89
Parlament Europeu	2 / 705
província de Bèlgica	40
Benelux Parliament (en)	2 / 49
Altres
Color
Lloc web	cdenv.be

El Christen-Democratisch en Vlaams, CD&V ("Cristià Democràtic i Flamenc"), és un partit flamenc democristià. Marianne Thyssen n'és l'actual presidenta. A les eleccions federals belgues del 10 de juny de 2007, CD&V i N-VA van formar una aliança de la qual Yves Leterme n'era el candidat per ser president.

Ideologia del partit

El CD&V és d'ideologia cristianodemòcrata i confederalista respecte a les relacions entre Flandes i l'estat belga.

Història

En origen el partit es declarava com demòcrata cristià, però aquesta definició ha estat substituïda pel concepte de bé comú.

El CVP i els socialistes flamencs (SP) van patit greus pèrdues a les eleccions legislatives belgues de 1991 i el Vlaams Blok va tenir un gran increment, i en conseqüència, la formació d'un nou gabinet va ser extremadament difícil. Després que Guy Verhofstadt i Melchior Wathelet fracassessin, Jean-Luc Dehaene (CVP) va formar en 1992 un govern de coalició de democristians i socialdemòcrates, amb la participació del seu partit, els socialistes de Flandes (SP) i de Valònia (PS) i el Partit Social Cristià (PSC),^[1] que es va convertir en un dels governs més importants de Bèlgica, perquè va dur a terme substancials reformes socials, constitucionals i fiscals.^[2]

En les eleccions legislatives i regionals de 1999, el CD&V pateix un esfondrament polític, a causa de la dolenta gestió de pel cas de l'assassí en sèrie Marc Dutroux i l'enverinament per olis contaminats amb dioxina,^[3] el que fa que l'oposició controli pràcticament tots els poders.

Christen-Democratisch en Vlaams

El 2001 el partit va canviar el seu nom a Christen-Democratisch en Vlaams, romanent al Partit Popular Europeu. A les eleccions legislatives belgues de 2003 van afeblir encara més la seua posició a nivell federal. A les eleccions regionals belgues de 2004, el CD&V va presentar una llista comuna juntament amb el Nieuw-Vlaamse Alliantie (Formació Nacionalista Flamenca N-VA), i aconsegueix un millor èxit. Torna doncs al poder en la Regió flamenca, en un govern de coalició juntament amb el Partit Socialista (Socialistische Partij Anders, SPA) i els Liberals i Demòcrates Flamencs (Vlaamse Liberalen en Democraten, VLD).

A les eleccions legislatives belgues de 2007 es presentà amb la Nieuw-Vlaamse Alliantie i fou el partit més votat. Yves Leterme aconseguí la presidència del govern però el 22 de setembre de 2008 la coalició de govern amb la N-VA es va desintegrar a conseqüència de dissensions en els debats relatius a la reforma de l'Estat, i a les eleccions de 2010, en solitari només va aconseguir el 17% del vot a Flandes perdent la majoria del vot socialdemòcrata, que va passar a mans del N-VA, que va aconseguir el 28%.^[4]

Resultats electorals

Eleccions legislatives belgues
Elecció	Vots	+/–	%	+/–	Escons	+/–	Govern
2019					cap valor
2024	557.392		7,98	▼ 0,91	11 / 150	▼ 1

Presidents

CVP/PSC

1945-1947 Gilbert Mullie
1947-1949 Paul Willem Segers
1949-1959 Jef De Schuyffeleer
1959-1961 Fred Bertrand
1961-1963 Jozef De Saeger
1963-1968 Robert Vandekerckhove

CVP

1968-1972 Robert Vandekerckhove
1972-1979 Wilfried Martens
1979-1982 Leo Tindemans
1982-1988 Frank Swaelen
1988-1993 Herman Van Rompuy
1993-1996 Johan Van Hecke
1996-1999 Marc Van Peel
1999-2001 Stefaan De Clerck

CD&V

2001-2003 Stefaan De Clerck
2003-2004 Yves Leterme
2004-2007 Jo Vandeurzen
2007-2008 Etienne Schouppe
2008-2008 Wouter Beke
2008-2010 Marianne Thyssen
2010–present Wouter Beke^{[cal citació]}

Referències

↑ Cottenier, Ivan «Politiek jaarboek-Année politique-Political yearbook of Belgium 1992» (en anglès). Res Publica, 35, 3-4, 1993, pàg. 363-387.
↑ «Jean-Luc Dehaene, giant of Belgian politics, dies» (en anglès). Politico, 16-05-2014. [Consulta: 20 juny 2024].
↑ Rosenzweig, Luc «Le scandale de la dioxine provoque la défaite de la Coalició sortante» (en francès). Le Monde, 15-06-1999.
↑ Deschouwer, Kris. The Politics of Belgium: Governing a Divided Society (en anglès). 2a ed.. Macmillan International Higher Education, 2012, p. 83-84. ISBN 9781137030252.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christen-Democratisch en Vlaams

[Cot-1] Cottenier, Ivan «Politiek jaarboek-Année politique-Political yearbook of Belgium 1992» (en anglès). Res Publica, 35, 3-4, 1993, pàg. 363-387.

[2] «Jean-Luc Dehaene, giant of Belgian politics, dies» (en anglès). Politico, 16-05-2014. [Consulta: 20 juny 2024].

[3] Rosenzweig, Luc «Le scandale de la dioxine provoque la défaite de la Coalició sortante» (en francès). Le Monde, 15-06-1999.

[4] Deschouwer, Kris. The Politics of Belgium: Governing a Divided Society (en anglès). 2a ed.. Macmillan International Higher Education, 2012, p. 83-84. ISBN 9781137030252.

[1]

[2]

[3]

[4]