Clarisses de la Divina Providència

Les Clarisses de la Divina Providència, oficialment Germanes Clarisses de la Mare de la Divina Providència, són un institut femení de vida consagrada de l'Església catòlica, concretament un orde religiós mendicant de clausura, de caràcter contemplatiu. Forma part del Segon Orde de Sant Francesc, com a reforma observant de l'Orde de Santa Clara.

Infotaula d'ordeClarisses de la Divina Providència
FrancescoCoA PioM.svg
Emblema de la família franciscana, emprat també per les clarisses
TipusMendicant de clausura, femení
Nom oficialGermanes Clarisses de la Mare de la Divina Providència
ObjectiuVida contemplativa i pregària; en l'inici, també ensenyament
Fundació1849, Gràcia (avui a Barcelona, Catalunya) per Teresa Arguyol i Fontseca
Reglaprimera Regla de Santa Clara, aprovada per Innocenci IV (1253)
PatronsMare de Déu de la Divina Providència, Santa Clara d'Assís
Branques i reformesÉs reforma de les Clarisses
Primera fundacióConvent de Gràcia (Barcelona), 1949
Fundacions destacadesAhuacatlán (Mèxic)
Fundacions a terres de parla catalanaFigueres (1852), Badalona (1853), Mataró (1857), Vilanova i la Geltrú (1858), Vinaròs (1878), Olot, la Vall d'Uixò
Persones destacadesserventa de Déu Francesca de les Nafres de Jesús
Lloc webhttps://www.facebook.com/Clarisas-de-la-Divina-Providencia-420462791364555/

Fou fundat per Teresa Arguyol i Fontseca, germana llega del monestir de clarisses de Santa Elisabet de Sarrià que n'hagué de marxar quan la desamortització de 1835. Volgué tornar a la vida religiosa i fundà una congregació que volia reviure la regla primitiva de Santa Clara d'Assís, recuperant així el rigor i l'austeritat originals. El primer establiment fou a la vila de Gràcia (actualment, Barcelona), en 1849. Posada sota l'advocació de la Mare de Déu de la Divina Providència, la congregació es dedicava a la vida contemplativa però, per exigència del bisbe, van obrir una escola primària per a dedicar-se a l'ensenyament gratuït per a nenes pobres i filles d'obrers.

En 1852, Arguyol fundà el monestir de Figueres i un any després el de Badalona. Després de la mort de la fundadora, el mateix 1853, s'obriren nous monestirs: en 1857 el de Mataró, en 1858 el de Vilanova i la Geltrú i en 1878 es fundà la comunitat de Vinaròs, formada per monges de Mataró. N'hi altres monestirs a Olot i la Vall d'Uixó.

Després del Concili Vaticà II, la congregació deixà l'ensenyament i és, des de llavors, de vida contemplativa, seguint el carisma inicial de la fundadora.