Conferentia Club

entitat cultural

El Conferentia Club va ser una associació cultural fundada per Francesc Cambó a Barcelona el 26 de març de 1929[1] amb l'objectiu d'elevar el nivell cultural de la classe alta barcelonina, mitjançant conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional.[2] A partir de 1933, l'entitat, anomenada inicialment Conferència Club, canvià la c per la t.[3]

Infotaula d'organitzacióConferentia Club
Dades
Tipusinstitució cultural Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 març 1929 Modifica el valor a Wikidata
FundadorFrancesc Cambó i Batlle Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1973 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaIsabel Llorach i Dolsa Modifica el valor a Wikidata

Cambó va posar a la presidència Isabel Llorach, una dama de la burgesia barcelonina amb una alta vocació per les relacions socials i la dinamització cultural. En la junta hi havia entre d'altres Pere Bosch Gimpera, Francesca Bonnemaison, Joaquim Balcells, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, el vescomte de Güell, la baronessa de Güell i Carles Soldevila, veritable motor de l'empresa. Des de la seva creació fins a la guerra civil, en què va deixar de funcionar, Joan Estelrich va estar al capdavant de la secretaria.[4]

Les conferències es feien habitualment als salons de l'Hotel Ritz de Barcelona, llevat del moment inicial, en què es disposà de l'Ateneu Barcelonès. S'hi assistia en qualitat de soci i, doncs, s'hi contribuïa econòmicament. El Conferèntia Club arribà ràpidament als cinc-cents cinquanta socis i superava així la xifra programada inicialment de cinc-cents, que era el nombre màxim d'assistents que cabien a la sala més gran disponible.[5][3]

Sota l'impuls de la seva presidenta, varen venir a Barcelona figures destacades de la cultura internacional: André Maurois, René Benjamin, comte Keyserling, Ortega y Gasset, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Ferran Valls i Taberner, Oleguer Junyent, Pere Bosch i Gimpera, Paul Valéry, Giuseppe Ungaretti, Emil Ludwig, Walter Gropius, Wanda Landowska, Pedro Salinas, Ramón Gómez de la Serna, Gregorio Marañón, Salvador de Madariaga, García Lorca. I també es donà lloc a conferenciants catalans novells, com ara Felip Bertran i Güell, Guillem Díaz-Plaja, Octavi Saltor o Rossend Llates.[6]

La primera conferència tingué lloc el 26 de març de 1929, a càrrec de l'arqueòleg francès Alexandre Moret, que dissertà sobre els orígens de la civilització mesopotàmica i les tombes reials d'Ur.[7][8] Fins al 1936 es van fer cent trenta-quatre conferències de literatura, història, filosofia, música, biologia, teatre, pintura o qualsevol altre aspecte de la ciència i la cultura.

La seva activitat quedà interrompuda per la Guerra Civil. Molts anys més tard, el 1949, es varen reprendre els treballs, amb Carles Soldevila de secretari i Helena Cambó i Mallol a la junta, però en un context molt diferent: en castellà i en plena dictadura. Les sessions es feien a l'Hotel Manila. En aquest període, Soldevila va editar un recull d'algunes de les conferències realitzades. El Conferentia Club havia sobreviscut a Isabel Llorach, que morí el 1954. I també a Carles Soldevila, mort el 1967. L'activitat de l'entitat es perllongà i es pot documentar fins al 1973.[3][5]

ReferènciesModifica

  1. Isern, Joan Josep. «Què commemorarem el 2019?». Vilaweb, 31-12-2018. [Consulta: 2 gener 2019].
  2. Pabón, Jesús. Cambó: 1876-1947 (en castellà). Editorial Alpha, 1999, pàg. 1018. ISBN 9788472257405 [Consulta: 20 juny 2015]. [Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 3,2 Balcells, Albert «El Conferència Club d'isabel Llorach i Carles Soldevila entre 1929 i 1936 i la seva reconstrucció a partir de 1949». Cercles: revista d'història cultural, núm. 20, 2017, pàg. 41-69.
  4. «Conferentia Club. Sus propósitos y su labor futura». La Vanguardia, 21-04-1929, pàg. 6.
  5. 5,0 5,1 Díaz-Plaja, Guillermo «Conferencia Club». La Vanguardia, 05-02-1974, pàg. 13.
  6. Baladia, eFrancesc Xavier. «Us presento la família». Web família Baladia-Llorach, 2011. [Consulta: 18 juny 2015].
  7. «M. Alexandre Moret arribà ahir a Barcelona». La Publicitat, 26-03-1929, pàg. 7.
  8. «Conferencias. «Las tumbas reales de Ur»». La Vanguardia, 27-03-1929, pàg. 7.

BibliografiaModifica