Contaminació
La contaminació o pol·lució[nota 1] és l'alteració de les propietats d'un medi per incorporació –generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home– de pertorbacions, materials, ones o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.[1]
Contingut
TipusModifica
La contaminació ambiental és també la incorporació als cossos receptors de substàncies sòlides, líquides o gasoses, o barreges d'elles, sempre que alterin desfavorablement les condicions naturals d'aquest, o que puguin afectar la salut, la higiene o el benestar públic. Hi ha molts tipus de contaminació, i moltes poden acabar afectant els éssers humans, l'atmosfera, i en general, el medi ambient.
La contaminació se sol estudiar des de dos punts de vista diferents, des del punt de vista del tipus de medi al que afecta; on generalment es distingeix en l'aire, l'aigua i el terra; o segons un contaminant en particular, i com a fecta a tots els medis. En aquest darrer cas se solen agrupar els contaminants segons el tipus de contaminació que produeixen.
Segons el mediModifica
- Contaminació atmosfèrica: És la que afecta l'aire. Es produeix per l'emissió de calor o de contaminants atmosfèrics, d'entre els quals hi ha els gasos hivernacle, a l'atmosfera. Afecten de manera global. Causa el forat a la capa d'ozó, l'efecte Callendar, l'efecte hivernacle, la boira fotoquímica i la pluja àcida. Alguns d'aquests efectes sembla que contribueixen al canvi climàtic.
- Contaminació de l'aigua dolça o salada, inclou rius, estancs, llacs, aigües freàtiques, mars, etc. Causa l'eutrofització, l'anòxia, les marees roges i les marees negres, entre altres efectes. La contaminació marítima és la que afecta el mar. Els accidents no en són la causa principal, sinó els vaixells de tota classe, l'activitat ramadera i agrònoma i l'ús de certs productes químics. Un exemple de contaminació marina seria la contaminació de la mar Mediterrània.
- Contaminació del sòl: És la que afecta el sòl, com ara la impermeabilització del sòl que també té efectes en la contaminació de l'aigua.
Segons els efectesModifica
- Contaminació radioactiva: Augmenta la radioactivitat natural o en produeix d'artificial. Pot ser molt perillosa i la seva durada pot ser a molt llarg termini.
- Contaminació acústica: Els transports, els sorolls forts de gent acumulada al carrer o certes activitats econòmiques poden provocar un nivell de soroll desagradable o massa elevat que pot danyar la sensibilitat del sistema auditiu i afecta negativament el comportament.
- Contaminació lumínica: L'excés de llum a la nit implica també malbaratar energia, diners i combustibles fòssils, que en ser consumits aporten carboni a l'atmosfera i contribueixen així a augmentar el canvi climàtic.
- Contaminació visual i d'afectació al paisatge, sigui aquest natural o no.
- Contaminació difusa és la contaminació provocada per la suma de petits factors d'origen diferent, que sumats provoquen un efecte considerable.
Dinàmica dels contaminantsModifica
La dinàmica dels contaminants és l'estudi del cicle que fa un contaminant des del moment que es genera fins a la seva disposició final o fins que arribi a concentracions que ja no pugui ser un contaminant, sense importar quantes vegades es transformi o per on vagi.
Els fenòmens de la dinàmica dels contaminants són els següents:
- Abocament: un contaminant és introduït al medi.
- Dispersió: un contaminant llençat al medi tendeix a dispersar-se causa de certs fenòmens com la difusió i la barreja.
- Concentració: és el fet que el contaminant tendeix a concentrar-se a alguns indrets per l'existència de certs fenòmens físics com la precipitació, sedimentació, diferència de densitats, etc.
- Bioconcentració: es deu al fet que els éssers vius puguin concentrar en el seu cos els contaminats. La bioacumulació ocorre quan el contaminant es va acumulant a mesura que va passant d'un ésser viu a un altre en la cadena alimentària. La biomagnificació és quan el factor de la bioconcentració augmenta amb l'edat de l'organisme afectat.
- Transport i transferència: es refereix a la situació d'un contaminant que es llença a un medi, roman en aquest medi, és transportat sense que canviï massa i finalment és transferit a un altre medi. Per exemple, quan alguna cosa és transportada per l'aire a un altre lloc diferent d'on es va generar i després, per mitjà de la pluja, cau en aquest altre lloc.
- Transformació: ocorre quan una substància que una vegada llençada, es combina químicament i es transforma en una altra substància molt més perillosa que el contaminant original.
- Biotransformació: és el fenomen de transformació a causa de l'acció dels éssers vius de l'ecosistema. Moltes substàncies que en l'ambient no es transformen, són absorbides per alguns éssers vius i després, són transformades pels mateixos en una altra substància més perillosa.
NotesModifica
- ↑ Gabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contaminació  |
- ↑ «contaminació». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.