Malaltia de les artèries coronàries
La malaltia de les artèries coronàries (o, simplement, malaltia coronària) és de fet un grup de malalties entre les que cal incloure: l'angina de pit, l'angina inestable, l'infart miocardíac i la mort sobtada cardíaca.[1] Està dins del grup de les malalties cardiovasculars, de les quals és la més comuna. Un símptoma típic és l'angina de pit o bé una molèstia, el dolor pot manifestar-se a l'espatlla, els braços, l'esquena, el coll, o la mandíbula.[2] Normalment els símptomes tenen lloc en fer exercici físic, o al patir un estrès emocional, els símptomes normalment duren uns pocs minuts, i es nota una certa millora amb el descans.[2] Es pot tenir una certa dificultat per respirar, i de vegades no hi ha símptomes.[2] Normalment la primera indicació és un atac de cor. Altres complicacions inclouen la insuficiència cardíaca, o els trastorns de la freqüència cardíaca.[3]
Els factors de risc inclouen: la hipertensió arterial, el fumar tabac, la diabetis, la manca d'exercici, l'obesitat, la hipercolesterolèmia, la mala alimentació, la manca de vitamina C, el consum elevat d'alcohol, l'enuig, l'ansietat (retroalimentant-se al provocar ansietat el fet de ser hospitalitzats)[4] i la depressió.[5]
La malaltia té lloc quan hi ha ateroesclerosi a les artèries coronàries.
Hi ha un nombre de proves mèdiques que es poden realitzar amb el propòsit de fer un diagnòstic de la malaltia, entre aquestes proves s'inclou: l'electrocardiograma, la prova d'esforç o ergometria, la tomografia computada del cor, l'angiografia coronària i la coronariografia.[6]
Es pot prevenir la malaltia coronària amb una dieta sana, fent exercici regularment, mantenint un pes saludable i evitant fumar.[7] De vegades, es fan servir medicaments per a la diabetis o per controlar la pressió arterial.[7]
Hi ha una baixa evidència de que calgui fer una revisió mèdica a les persones que tinguin un risc baix de desenvolupar la malaltia i, lògicament, que no pateixin cap símptoma.[8] El tractament requereix els mateixos consells, entre ells està la prevenció.[9][10] Es pot recomanar prendre medicaments addicionals com: antiagregant plaquetari, incloent aspirina, betablocadors, o nitroglicerina. Es poden fer servir procediments mèdics com l'angioplàstia coronària o el bypass coronari, en cas de patir una malaltia del cor greu.[9][11]
En les persones amb una malaltia coronària greu, el bypass coronari i l'angioplàstia coronària, poden ajudar a millorar l'esperança de vida, juntament amb els altres tractaments, i poden fer disminuir el risc de patir un atac de cor.[12]
En 2015, la malaltia de les artèries coronàries va ser la causa més comuna de mort en el món, amb un total de més de 8,9 milions de morts,[13][14] el que representa un 16% de totes les morts.[14]
El risc de morir d'una malaltia de les artèries coronàries ha minvat entre els anys 1980 i 2010, especialment en els països desenvolupats.[15] El nombre de casos de persones que pateixen una malaltia en les artèries coronàries, ha minvat també entre 1990 i 2010.[16] En 2010 en els Estats Units d'Amèrica aproximadament un 20% de les persones majors de 65 anys, van tenir una malaltia en les artèries coronàries, mentre que aquesta mateixa malaltia es va presentar en un 7% de les persones d'entre 45 i 64 anys, i en un 1.3 % de les persones d'entre 18 i 45 anys.[17] El risc de patir una malaltia de les artèries coronàries és més alt entre els homes.[17]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Wong, ND «Epidemiological studies of CHD and the evolution of preventive cardiology.». Nature reviews. Cardiology, 11, 5, 5-2014, pàg. 276–89. DOI: 10.1038/nrcardio.2014.26. PMID: 24663092.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «What Are the Signs and Symptoms of Coronary Heart Disease?», 29-09-2014. [Consulta: 23 febrer 2015].
- ↑ «Coronary Artery Disease (CAD)», 12-03-2013. [Consulta: 23 febrer 2015].
- ↑ Ciric-Zdravkovic, Snezana V.; Zikic, Olivera V.; Stanojevic, Dragana M.; Sci, M.; Petrovic-Nagorni, Svetlana M. «Anxiety in patients with acute coronary syndromes». The European Journal of Psychiatry, 28, 3, 9-2014, pàg. 165–171. DOI: 10.4321/S0213-61632014000300004.
- ↑ Lichtman, J. H.; Froelicher, E. S.; Blumenthal, J. A.; Carney, R. M.; Doering, L. V.; Frasure-Smith, N.; Freedland, K. E.; Jaffe, A. S.; Leifheit-Limson, E. C.; Sheps, D. S.; Vaccarino, V.; Wulsin, L. «Depression as a Risk Factor for Poor Prognosis Among Patients With Acute Coronary Syndrome: Systematic Review and Recommendations: A Scientific Statement From the American Heart Association». Circulation, 129, 12, 24-02-2014, pàg. 1350–1369. DOI: 10.1161/CIR.0000000000000019.
- ↑ «How Is Coronary Heart Disease Diagnosed?», 29-09-2014. Arxivat de l'original el 24 febrer 2015.
- ↑ 7,0 7,1 «How Can Coronary Heart Disease Be Prevented or Delayed?». Arxivat de l'original el 24 febrer 2015.
- ↑ «Screening low-risk individuals for coronary artery disease». Current Atherosclerosis Reports, 16, 4, 4-2014, pàg. 402. DOI: 10.1007/s11883-014-0402-8. PMID: 24522859.
- ↑ 9,0 9,1 «How Is Coronary Heart Disease Treated?», 29-09-2014. Arxivat de l'original el 24 febrer 2015.
- ↑ «Exercise as a therapeutic intervention in patients with stable ischemic heart disease: an underfilled prescription». The American Journal of Medicine, 127, 10, 10-2014, pàg. 905–11. DOI: 10.1016/j.amjmed.2014.05.007. PMID: 24844736.
- ↑ «Coronary artery bypass graft surgery vs percutaneous interventions in coronary revascularization: a systematic review». JAMA, 310, 19, 11-2013, pàg. 2086–95. DOI: 10.1001/jama.2013.281718. PMID: 24240936.
- ↑ «Conservative strategy for treatment of stable coronary artery disease». World Journal of Clinical Cases, 3, 2, 2-2015, pàg. 163–70. DOI: 10.12998/wjcc.v3.i2.163. PMC: 4317610. PMID: 25685763.
- ↑ «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 310 diseases and injuries, 1990-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015». Lancet, 388, 10053, 10-2016, pàg. 1545–1602. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31678-6. PMC: 5055577. PMID: 27733282.
- ↑ 14,0 14,1 «Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015». Lancet, 388, 10053, 10-2016, pàg. 1459–1544. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31012-1. PMC: 5388903. PMID: 27733281.
- ↑ «Temporal trends in ischemic heart disease mortality in 21 world regions, 1980 to 2010: the Global Burden of Disease 2010 study». Circulation, 129, 14, 4-2014, pàg. 1483–92. DOI: 10.1161/circulationaha.113.004042. PMC: 4181359. PMID: 24573352.
- ↑ «The global burden of ischemic heart disease in 1990 and 2010: the Global Burden of Disease 2010 study». Circulation, 129, 14, 4-2014, pàg. 1493–501. DOI: 10.1161/circulationaha.113.004046. PMC: 4181601. PMID: 24573351.
- ↑ 17,0 17,1 «Prevalence of coronary heart disease--United States, 2006-2010». MMWR. Morbidity and Mortality Weekly Report, 60, 40, 10-2011, pàg. 1377–81. PMID: 21993341.