Darius Rumeu i Freixa

polític espanyol

Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 23 d'octubre de 1886[1] - Barcelona, 1970) fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver i de Dolors Freixa i Peyra naturals de Barcelona.

Infotaula de personaDarius Rumeu i Freixa
Expo1929-DariusRumeu-BaroViver.jpg
Darius Romeu, quan va ser nomenat Grande de España el 1929 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Darío Rumeu y Freixa Modifica el valor a Wikidata
23 octubre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1970 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Barcelona
Escut de Barcelona.svg  Alcalde de Barcelona
setembre de 1924 – febrer de 1930
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Coat of Arms of the 2nd Baron of Viver.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià dret, tot i que no es va arribar a llicenciar[2] i treballà a les empreses de la família. El 1919 fou un dels fundadors de la Unió Monàrquica Nacional amb el comte d'Ègara, Manuel Rius i Rius, comte de Fígols, i Lluís Pons i Tusquet. Amb aquest partit el 1920 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Durant la dictadura de Primo de Rivera el president de la Mancomunitat de Catalunya, el seu company de partit Alfons Sala i Argemí, comte d'Ègara, el nomenà conseller de cultura.[3]

Del 1924 al 1930 fou alcalde de Barcelona, i aprofità el seu llarg mandat per a dur a terme grans obres d'urbanització, com la perllongació de l'avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat. També va fer urbanitzar i edificar la plaça de Catalunya, i es cobrí el ferrocarril del carrer de Balmes, i també va inaugurar la línia transversal del metro així com Ràdio Barcelona, considerada la primera emissora de ràdio a Espanya, començà la zona franca del port i s'inicià la primera campanya per a erradicar el barraquisme. Se'l considera un dels artífex de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, per la qual raó Alfons XIII el va nomenar grande d'Espanya. Donà nom al barri Baró de Viver, edificat a la darreria de la dècada de 1920.

Després de la guerra civil espanyola ocupà nombrosos càrrecs econòmics. El 1944 fou president del Banco Hispano Colonial, president del consell dels Ferrocarrils de Catalunya i president del consell regional del Banco Central. Anys després també fou vicepresident de la Compañía Española de Petróleos. Durant la postguerra se'l considerà líder dels monàrquics liberals catalans, i fou membre del consell privat del comte de Barcelona.

ReferènciesModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Fernando Álvarez de La Campa
Alcalde de Barcelona
1924-1930
Succeït per:
Joan Antoni Güell i López