Obre el menú principal

Darius Rumeu i Torrents

Darius Rumeu i Torrents fou un aristòcrata i polític català, des del 1901 baró de Viver, títol que li atorgà Alfons XIII, però que fins al 1929 es vincularia amb Grandesa d'Espanya i es quedaria el seu fill i successor, Darius Rumeu i Freixa. La família era originària de Mataró i van rebre el títol d'una possessió que tenien a Argentona amb una capella romànica.[1]

Infotaula de personaDarius Rumeu i Torrents
Biografia
Naixement segle XIX
Mort segle XX
  President Diputació de Barcelona


Escudo de la provincia de Barcelona.svg  President de la Diputació de Barcelona 

Activitat
Ocupació Polític
Modifica les dades a Wikidata

Militant del Partit Liberal Fusionista, fou elegit diputat a la Diputació de Barcelona pel districte de Mataró-Arenys de Mar a les eleccions de 1882, 1888, 1892, 1896 i 1901, fins que l'abril de 1905 deixà el seu càrrec. Fou diputat secretari el 1882-1884, vicepresident el 1894 i membre de les comissió administradora de la Llotja, de la Junta del Museu de Belles Arts de Barcelona i de la de l'Escola d'Arts i Oficis. Fou president de novembre de 1898 a abril de 1903 i en aquesta qualitat encapçalà la delegació que el 1899 aniria a Madrid a entrevistar-se amb Francisco Silvela i Raimundo Fernández Villaverde per tal d'obtenir un Concert Econòmic sobre la recaptació de tributs, la negativa dels quals va provocar el tancament de caixes.[2]

ReferènciesModifica