Daixnak

(S'ha redirigit des de: Dashnak)

La Federació Revolucionària Armènia, coneguda com a Daixnak (de l'armeni Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun, Federació Revolucionària Armènia) és un partit polític d'Armènia que dirigí la independència (1917-1918) i la República Democràtica d'Armènia (1918-1921). El partit fou fundat el 1890 i reclamava justícia social, democràcia i autodeterminació per als armenis; fou ben aviat influent entre la diàspora. Va perdre el poder al desembre de 1920 i fou prohibit pel govern comunista d'Armènia (i després per la Unió Soviètica) des del 1921.

Infotaula d'organitzacióFederació Revolucionària Armènia
(hy) Հայ Յեղափոխական Դաշնակցութիւն Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtARF
TipusPartit polític armeni
IdeologiaSocialdemocràcia, Gran Armènia
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1890
FundadorChristapor Mikaelian (en) Tradueix, Stepan Zorian (en) Tradueix i Simon Zavaryan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deInternacional Socialista
Segona Internacional (1907–1916)
Congrés Nacional Armeni (1917) (1917–1917)
Internacional Obrera i Socialista (1923–1940) Modifica el valor a Wikidata
Membres32.000 (2007) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaHrant Markarian
Propietari de
Afiliació nacionalAliança Armènia
Aliança 8 de març (Líban)
Afiliació europeaInternacional Socialista
Diputats
11 / 107
Artsakh
3 / 33
Líban
3 / 128
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.arfd.am
Fundadors del Daixnak, d'esquerra a dreta: Stepan Zorian, Christapor Mikaelian, Simon Zavarian

Restablert el 1989, fou prohibit el desembre de 1994 quan era el principal partit d'oposició. El 1998, després de la dimissió del president Levon Ter-Petrosian, la seva prohibició fou anul·lada i va participar en el nou govern del president Robert Kotxarian amb dos ministres, i encara avui (2004) té al govern un ministre.

Entre els anys 1975 i 1987, els Commandos Justícia contra el Genocidi Armeni (CJGA) van ser la branca militar de la Federació Revolucionària Armènia (FRA).[1] Aquest fet es va fer patent ja el maig de 1976, quan un membre dels CJGA va ser assassinat quan la seva pròpia bomba va esclatar a la seu de la FRA a París.[2] Es va confirmar quan el politòleg francès Gaïdz Minassian va aconseguir el permís per consultar els arxius de la FRA per realitzar la seva tesi doctoral.[3] En diverses ocasions, els diaris oficials de la FRA, als Estats Units, França i al Líban, van justificar la lluita armada,[4] publicant comunicats oficials dels CJGA.[5] Aquesta elecció tenia profundes arrels en la història de la FRA: el partit ja havia utilitzat el terrorisme diverses vegades, tant contra l'Imperi Otomà com contra armenis contraris a la seva política, essent el més famós el cas de l'assassinat de Bedros Kapamaciyan, alcalde de Van, el desembre de 1912, i el de l'arquebisbe Leon Tourian, el 24 de desembre de 1933.[6]

Resultats electorals

modifica
Cambra de Diputats
Any Escons +/–
1908
4 / 275
  4
1912
10 / 288
  6
1914
4 / 275
  6
1919
0 / 160
  4

Eleccions legislatives

Any Vots % Escons +/– Pos. Govern
1919 230,772 89.0%
72 / 80
Nou  1r  Majoria
Partit a l'exili
1995 -
1 / 190
 71 14è Oposició
1999 84,232 7.79%
5 / 131
  4 4t Suport
2003 136,270 11.36%
11 / 131
 6 4t Coalició
2007 177,907 13.16%
16 / 131
 5 4t Coalició (2007-09)
3r Oposició (2009-12)
2012 85,550 5.68%
5 / 131
 11 4t Oposició (2012-16)
4t Coalició (2016-17)
2017 103,173 6.58%
7 / 105
 2 4t Coalició
2018 48,811 3.89%
0 / 132
  7 Coalició (2018)
Oposició (2018-21)
2021[[#endnote_a{{{3}}}|[a]]] 269,481 21.11%
10 / 107
  10  2n  Oposició (2012-16)

a.^ Dins de la coalició Aliança Armènia.

Presidencials

Any Candidat Vots % Pos.
1991 Sos Sargsyan - 4.3% 3r
1996 prohibit, suport a Vazgen Manukyan[7]
1998 Suport a Robert Kocharyan[8]
2003
2008 Vahan Hovhannisyan 100,966 6.2% 4t
2013 No va participar
2018 Suport a Armen Sarkissian[9]
2022 Boicot[10]

Eleccions legislatives

Any Vots % Escons +/– Pos. Govern
2000 - -
9 / 33
Nou  2n  Oposició
2005[[#endnote_a{{{3}}}|[b]]] 10.573 17.36%
3 / 22
  6 3r Oposició
2010 12,725 20.18%
4 / 22
  1 3r Oposició
2015 12,965 18.81%
7 / 22
  3 3r Oposició
2020 4,758 6.47%
3 / 33
  4 4t Oposició

b. ^ Dins del Moviment 88.

Referències

modifica
  1. Francis P. Hyland, Armenian Terrorism: the Past, the Present, the Prospects, Boulder-San Francisco-Oxford: Westview Press, 1991, pp. 61-62; Yves Ternon, La Cause arménienne, Paris: Le Seuil, 1983, p. 218; The Armenian Reporter, January 19, 1984, p. 1.
  2. Yves Ternon, p. 221
  3. Gaïdz Minassian, Guerre et terrorisme arméniens, Paris, Presses universitaires de France, 2002, pp. 32-34 and 106-109.
  4. Asbarez, April 24, May 1st and 22, 1973; Haïastan, July 1981 and special issue on Sassounian affair, February 1984; The Armenian Weekly, August 21, September 17, December 10 and 24, 1983, January 14 and 28, 1984 and December 31, 1986.
  5. Haïastan, February and April–May, 1983
  6. Türkkaya Ataöv, "Procurement of Arms for Armenian Terrorists: Realities Based on Ottoman Documents", Heath W. Lowry, "Nineteenth and Twentieth Century Armenian Terrorism: 'Threads of Continuity'" and Paul B. Henze, "The Roots of Armenian Violence", in International Terrorism and the Drug Connection, Ankara University Press, 1984, pp. 71-84 and 169-202; Michael M. Gunter, pp. 29-30 and 55; Houshamatyan of the Armenian Revolutionary Federation. Album-Atlas, volume I, Heroic Battles. 1890-1914, Los Angeles-Glendale: Next Day Color Printing, 2006, p. 7; Gaïdz Minassian, pp. 2 and 30-32; Louise Nalbandian, The Armenian Revolutionary Movement, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 1963, chapter VII; Kapriel Serope Papazian, Patriotism Perverted, Boston: Baikar Press, 1934, pp. 13-18 and 68-70; Rapport présenté au congrès socialiste international de Copenhague par le parti arménien "Dachnaktzoutioun", Genève, 1910, pp. 9 and 15-17; Jeremy Salt, The Unmaking of the Middle East, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 2008, p. 59; Yves Ternon, pp. 124-125.
  7. «Armenia: Repercussions Continue One Year After President's Re-election». RFE/RL, September 9, 1997.
  8. Radio Free Europe/Radio Liberty «Dashnaks Endorse Kocharian's Reelection Bid». azatutyun.am. Radio Free Europe/Radio Liberty, 25-11-2002.
  9. «Armen Sarkissian Elected Fourth President of Armenia». civilnet.am, 02-03-2018. Arxivat 18 de juny 2018 a Wayback Machine.
  10. «Opposition will not nominate candidates for President of Armenia» (en anglès). Public Radio of Armenia.