Mintaka

(S'ha redirigit des de: Delta Orionis)

Mintaka (Delta d'Orió / δ Orionis) és una estrella a la constel·lació d'Orió el nom del qual deriva de la paraula àrab per cinturó, منطقة manţaqah. Al costat d'Alnitak (ζ Orionis) i Alnilam (ε Orionis), forma part de l'anomenat Cinturó d'Orió, i amb elles forma el grup conegut com "les tres Maries".

Infotaula d'estrellaMintaka
Orion Belt.jpg
Nomenclatura
Bayerδ Ori Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed34 Ori Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
Format perdel Ori A (en) Tradueix i del Ori B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 32m 0.4001s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-1° 42' 3.2576''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,41[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatbinària eclipsant[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi0,64 mas/a[1] (ascensió recta)
−0,69 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial18,5 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−4,99 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,71 mas[1] Modifica el valor a Wikidata
Part decinturó d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralO8[7]
O9.5II[7]
O9III[7] Modifica el valor a Wikidata
Radi15,8 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació121 km/s[4]
128 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* del Ori Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
HR 1852 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 132220 (Catàleg SAO)
IRAS 05294-0020 (IRAS)
2MASS J05320040-0017566 (2MASS)
GSC 04766-02445 (GSC)
HD 36486 (Henry Draper Catalogue)
HIP 25930 (Catàleg Hipparcos)
δ Ori (nomenclatura de Bayer)
ADS 4134 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
1ES 0529-00.3 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J053200.8-001755 (1RXS)
AG-00 648 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ALS 14779 (Catalog of galactic OB stars)
BD-00 983 (Bonner Durchmusterung)
CEL 764 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI-00 983 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
CSI-00 983 3 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
EUVE J0532-00.2 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 206 (FK5)
GC 6847 (Catàleg General de Boss)
GCRV 3361 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 25930 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 05269-0022 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
JP11 1136 (JP11)
N30 1185 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PMC 90-93 149 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 175888 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 839 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
UBV 21590 (UBV)
UBV 21591 (UBV)
UBV M 11108 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
del Ori (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J05320-0018Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Gaia DR2 322075684382471270 (Gaia Data Release 2)
SBC9 331 (Eighth catalogue of the orbital elements of spectroscopic binary systems)
CGO 92 (A catalogue of galactic O stars. The ionization of the low density interstellar medium by runaway stars)
HGAM 419 (A catalogue of Hgamma measures)
SBC7 233 (Seventh catalogue of the orbital elements of spectroscopic binary systems)
PMSC 05269-0022A (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 5041 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
34 Ori (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata
Mintaka

En realitat Mintaka és una estrella múltiple complexa; a uns minuts d'arc de l'estrella principal es pot observar una altra estrella de magnitud aparent 6,8. A la distància de 915 anys llum a la que es troba Mintaka, la separació real entre ambdues és d'almenys 0,25 anys llum. Entre aquestes dues components hi ha una tènue estrella de magnitud 14. L'estrella de magnitud 6,8 és a més una binària espectroscòpica.

La component principal que anomenem Mintaka té una magnitud de 2,23 i és també una estrella binària, la duplicitat ha estat descoberta també mitjançant espectroscòpia. Està composta per una estrella blava de tipus espectral O9.5 II i una estrella classificada com B0 III o B2 V. Cadascuna d'elles és 90.000 vegades més lluminosa que el Sol, i són estrelles molt massives, amb una massa de 20 masses solars cadascuna. El període orbital del parell és de 5,73 dies, eclipsant lleugerament l'una a l'altra, el que comporta una caiguda en la brillantor de 0,2 magnituds.

En 1904 Johannes Hartmann, utilitzant la llum provinent de Mintaka, va descobrir que l'espai interestel·lar de la galàxia no està buit i conté gas i pols.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
  3. «Up-to-date linear elements of eclipsing binaries» (en anglès). Acta Astronomica, 2004, pàg. 207–210.
  4. 4,0 4,1 Norberto Castro «The IACOB project . III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016, pàg. 22–22. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
  5. 5,0 5,1 «The IACOB project. I. Rotational velocities in northern Galactic O- and early B-type stars revisited. The impact of other sources of line-broadening» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, febrer 2014, pàg. 135–135. DOI: 10.1051/0004-6361/201322758.
  6. Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, setembre 2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
  7. 7,0 7,1 7,2 Afirmat a: MK classifications of some northern hemisphere binary systems. Pàgina: 131–144. Data de publicació: 1975.

Enllaços externsModifica