Desafiament de Bordeus
El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó[1] en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.
| ||||
Tipus | torneig esdeveniment cancel·lat | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Guerra de les Vespres Sicilianes | |||
Data | 1r juny 1283 | |||
Localització | Bordeus (França) | |||
Estat | Regne d'Anglaterra | |||
En el context de la conquesta de Sicília per part de Pere el Gran, el seu rival Carles d'Anjou, un cop vençut utilitzà la seva capacitat per a influir al Papa Martí IV per tal de denunciar a Pere el Gran per "robar-li" el regne de Sicília. A banda d'aquest fet Carles d'Anjou va desafiar Pere a celebrar un torneig, a celebrar en la terra neutral de la vila de Bordeus, llavors en mans del regne d'Anglaterra, de cent cavallers angevins contra cent vassalls del Rei Pere (nota: Mallorca era un regne a part en aquella època), en el qual es jugarien els seus regnes. Déu donaria la victòria al més just i castigaria el roí. Pere va acceptar el desafiament, navegant des de Tràpena (7-V-1283) fins al Regne de València i desembarcant a Cullera. A València va preparar el seu pas a Bordeus. L'acompanyarien Blasco d'Alagón i Conrad Llança, Bernat de Cruïlles i de Peratallada,[2] i un traginer, nascut en Saragossa.
Pere el Gran es va disfressar de criat i travessà la frontera sortint de Tarassona, arribant a Bordeus, on s'identificà davant de les autoritats locals, provant que havia complert el compromís,[3] retornant a Catalunya per territori anglès i castellà, mentre Carles d'Anjou no s'havia mogut de Nàpols.[3]
Referències
modifica- ↑ de Puigpardines, Berenguer. Sumari d'Espanya. Universitat de València, 2000, p.122. ISBN 8437042542.
- ↑ Las glorias nacionales: grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852. José Cuesta, 1853, p. vol.4, p.243.
- ↑ 3,0 3,1 de Puigpardines, Berenguer. Sumari d'Espanya. Universitat de València, 2000, p.124. ISBN 8437042542.
Bibliografia
modifica- de Puigpardines, Berenguer. Sumari d'Espanya. Universitat de València, 2000, p.121-124. ISBN 8437042542.