Diego Salas Pombo
Diego Salas Pombo (Barcelona, 26 de setembre de 1918 - Madrid, 24 d'abril de 1997) va ser un polític espanyol que va ocupar llocs rellevants durant el franquisme, sent governador civil de diverses províncies i Subssecretari general de FET y de las JONS. També procurador en les Corts franquistes i membre del Consell Nacional de FET y de las JONS.
Biografia modifica
Va néixer el 26 de setembre de 1918 a Barcelona.[1] «Camisa vella» de Falange, abans de la contesa va ser fundador i secretari provincial FE de las JONS a La Corunya. Durant la Guerra civil va prendre part en les operacions militars, ascendint al rang d'alferes d'enginyers de l'Exèrcit franquista.[2] En acabar la contesa va ser nomenat Inspector nacional del Sindicat Espanyol Universitari (SEU),[1] en substitució d'Enrique Sotomayor Gippini.[3] Posteriorment cessaria en ser nomenat Secretari general del SEU; dimitiria d'aquest càrrec l'abril de 1940 pel seu «delicat estat de Salut».[4]
L'agost de 1941 va ser nomenat cap provincial de FET y de las JONS a La Corunya.[2] Amb posterioritat va ser governador civil i cap provincial del «Moviment» de les províncies de Salamanca i València.[5] Va ser proposat en 1950 per Luis Carrero Blanco com a possible ministre de la governació i secretari general del «Moviment»,[6][7] encara que finalment no es va concretar aquesta proposta. Al febrer de 1956, mentre estava destinat a València, José Luis Arrese el va nomenar subsecretari general de FET y de las JONS.[8] En aquesta època va formar part de la comissió[a] que va treballar l'avantprojecte de Llei de Principis del Movimiento Nacional que preparava Arrese —el qual preveia convertir la dictadura franquista en un règim plenament totalitari—.[10] El projecte de llei va ensopegar amb una forta resistència per part de sectors eclesiàstics i militars, malgrat els repetits intents que Arrese i Salas Pombo van fer per a intentar convèncer els sectors no-falangistes del règim.[11]
Va cessar com a subsecretari en 1957.[b] Durant la resta de la dictadura va ocupar altres càrrecs de menor importància. Va ser també procurador a les Corts franquistes entre 1943 i 1977, així com membre del Consell Nacional del Movimiento.[13]
Després de la mort de Franco, va ser un dels 59 procuradors en les Corts Franquistes que el 18 de novembre de 1976 van votar en contra de la Llei per a la Reforma Política que derogava els Principis Fonamentals del Movimiento.[14]
Reconeixements modifica
- Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1951)[15]
- Encomana de l'Orde de Cisneros[16]
- Gran Creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1952)[17]
- Encomana de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes[16]
Notes modifica
- ↑ Al costat de José Antonio Elola-Olaso, Rafael Sánchez Mazas, Luis González Vicén, Francisco Javier Conde García o Emilio Lamo de Espinosa.[9]
- ↑ L'oposició que va trobar el projecte d'Arrese va suposar el seu cessament com a Ministre-Secretari general del Moviment al febrer de 1957.[12]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Bardavío, 1969, p. 143.
- ↑ 2,0 2,1 Núñez Izquierdo, 1998, p. 454.
- ↑ Sáez Marín, 1988, p. 63.
- ↑ Sáez Marín, 1988, p. 66.
- ↑ Núñez Izquierdo, 1998, p. 454-455.
- ↑ Tusell, 1993, p. 196.
- ↑ Garriga, 1981, p. 192.
- ↑ Martínez Roda, 1998, p. 489.
- ↑ Gómez Pérez, 1986, p. 40.
- ↑ Gómez Pérez, 1986, p. 40-41.
- ↑ Ellwood, 2014, p. 176.
- ↑ Gil Pecharromán, 2008, p. 137-138.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 90.
- ↑ Suárez Fernández i Espadas Burgos, 1991, p. 481.
- ↑ Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decretos de 6 de enero 1951 por los que se concede la Gran Cruz de la Orden de! Mérito Civil a los señores que se mencionan». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 90-91. ISSN: 0212-033X.
- ↑ 16,0 16,1 Núñez Izquierdo, 1998, p. 455.
- ↑ Jefatura del Estado: «Decreto de 18 de julio de 1952 por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas al Excmo. Sr. D. Diego Salas Pombo». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 3314. ISSN: 0212-033X.
Bibliografia modifica
- Bardavío, Joaquín. La Estructura del poder en España. Sociología política de un país. Ibérico Europea de Ediciones, 1969.
- Ellwood, Sheelagh M. Franco. Londres & Nueva York: Routledge, 2014. ISBN 978-0-582-43753-1.
- Gil Pecharromán, Julio. Con permiso de la autoridad. La España de Franco (1939-1975). Madrid: Temas de Hoy, 2008. ISBN 978-84-8460-693-2.
- Gómez Pérez, Rafael. El franquismo y la Iglesia. Madrid: Ediciones Rialp, 1988. ISBN 84-321-2343-9.
- Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fundación Univ. San Pablo, 1998.
- Núñez Izquierdo, Sara. El arquitecto Francisco Gil González (1905-1962) y la arquitectura salmantina del segundo tercio del siglo XX. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2014. ISBN 978-84-9012-471-0.
- Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4.
- Sáez Marín, Juan. El Frente de Juventudes. Política de juventud en la España de la postguerra (1937-1960). Siglo XXI de España Editores, 1988.
- Suárez Fernández, Luis. Historia general de España y América - La Época de Franco. XIX número= 2. Madrid: Ediciones Rial, 1991.
- Tusell, Javier. Carrero. La eminencia gris del régimen de Franco. Ediciones Temas de Hoy, 1993.