Solució química

mescla homogènia composta per una sola fase
(S'ha redirigit des de: Dissolucions)

En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si, en les que les s diferents substàncies que formen una dissolució s'hi poden trobar en proporcions variables.[1][2] Anomenem solució tant a l'acció de dissoldre com al líquid homogeni que en resulta de l'acció en si.[3]

Preparació d'una solució d'aigua i sal

Una dissolució saturada és aquella que no admet més solut en dissolució. Una dissolució insaturada és aquella que admet més solut en dissolució, i una dissolució sobresaturada és aquella que conté més solut dissolt que la saturada. És inestable i el solut tendeix a precipitar-se.

En una solució es distingeix entre el dissolvent, el compost majoritari, i el solut, el compost minoritari. La quantitat de solut que es pot dissoldre en un dissolvent determinat vindrà determinada per la solubilitat d'aquest solut. Trobem solucions en fase líquida, gasosa o sòlida, depenent de l'estat físic del component majoritari, o dissolvent.

Tota dissolució està formada per una fase dispersa anomenada solut i un medi dispersant denominat dissolvent. També es defineix dissolvent com la substància que existeix en major quantitat que el solut en la dissolució. Si ambdós, solut i dissolvent, existeixen en igual proporció (com un 50% d'etanol i un 50% d'aigua en una dissolució), la substància que és més sovint utilitzada com dissolvent és la que es designa com a tal (en aquest cas, l'aigua). Una dissolució pot estar formada per un o més soluts i un o més dissolvents. Una dissolució serà una barreja en la mateixa proporció en qualsevol quantitat que prenguem (per petita que sigui la gota), i no es podran separar per centrifugació ni filtració.

Un exemple comú podria ser un sòlid dissolt en un líquid, com la sal o el sucre dissolt en aigua (o fins i tot l'or en mercuri, formant una amalgama)

Es distingeix d'una suspensió, que és una barreja en la qual el solut no està totalment disgregat en el dissolvent, sinó dispersat en petites partícules. Així, diferents gotes poden tenir diferent quantitat d'una substància en suspensió. Mentre una dissolució és sempre transparent, una suspensió presentarà turbidesa, serà translúcida o opaca. Una emulsió serà intermèdia entre dissolució i suspensió.

Característiques generals

modifica

Les característiques generals de les solucions químiques són:

  1. Són barreges homogènies
  2. La quantitat de solut i la quantitat de dissolvent es troben en proporcions que varien entre certs límits. Normalment el dissolvent es troba en major proporció que el solut, encara que no sempre és així. La proporció que tinguem de solut en el si del dissolvent depèn del tipus d'interacció que es produeixi entre ells. Aquesta interacció està relacionada amb la solubilitat del solut en el dissolvent. Una dissolució que contingui poca quantitat és una dissolució diluïda. A mesura que augmenti la proporció de solut tindrem dissolucions més concentrades, fins que el dissolvent no admet més solut, llavors la dissolució és saturada. Per sobre de la saturació tenim les dissolucions sobresaturades. Per exemple, 100g d'aigua a 0 °C són capaces de dissoldre fins a 37,5g de NaCl (clorur de sodi o sal comuna), però si barregem 40g de NaCl amb 100g d'aigua a la temperatura assenyalada, quedarà una solució saturada.
  3. Les seves propietats físiques depenen de la seva concentració:
    1. Dissolució HCl (àcid clorhídric) 12 mol/L Densitat = 1,18 g/cm³
    2. Dissolució HCl (àcid clorhídric) 6 mol/L Densitat = 1,10 g/cm³
  4. Els seus components se separen per canvis de fases, com la fusió, evaporació, condensació, etc.
  5. Tenen absència de sedimentació, és a dir al sotmetre una dissolució a un procés de centrifugació les partícules del solut no sedimenten degut al fet que la grandària de les mateixes són inferiors a 10 ºA.
  6. Els seus components s'uneixen i es genera el solvent mitjançant el procés denominat decontriació.

Coneixements aplicats

modifica

En funció de la naturalesa de soluts i solvents, les lleis que regeixen les dissolucions són diferents.

Tipus de dissolucions

modifica

Pel seu estat d'agregació

modifica

Sòlids

modifica
 
Exemples de dissolucions líquides
  • Sòlid en sòlid: quan tant el solut com el solvent es troben en estat sòlid. Un exemple clar d'aquesta mena de dissolucions són els aliatges, com el zinc en l'estany.
  • Gas en sòlid: un exemple és l'hidrogen (gas), que es dissol bastant bé en metalls, especialment en el pal·ladi (sòlid).[4] Aquesta característica del pal·ladi s'estudia com una forma d'emmagatzematge d'hidrogen.
  • Líquid en sòlid: quan una substància líquida es dissol juntament amb un sòlid. Les amalgames es fan amb mercuri (líquid) barrejat amb plata (sòlid).

Líquid

modifica
  • Sòlid en líquid: aquest tipus de dissolucions és de les més utilitzades, perquè es dissolen en general petites quantitats de substàncies sòlides en grans quantitats líquides. Un exemple clar d'aquest tipus és la mescla d'aigua amb sucre
  • Gas en líquid: per exemple, oxigen en aigua o diòxid de sofre en aigua.
  • Líquid en líquid: aquesta és una altra de les dissolucions més utilitzades. Per exemple, diferents mescles d'alcohol en aigua (canvia la densitat final). Un mètode per a tornar a separar-les és per destil·lació.
  • Gas en gas: són les dissolucions gasoses més comunes. Un exemple és l'aire (compost per oxigen i altres gasos dissolts en nitrogen). Atès que en aquestes solucions gairebé no es produeixen interaccions moleculars, les solucions que els gasos formen són bastant trivials. Fins i tot en part de la literatura no estan classificades com a solucions, sinó com a mescles.[5]
  • Sòlid en gas: no són comuns, però com a exemple es poden citar el iode sublimat dissolt en nitrogen i la pols atmosfèrica dissolta en l'aire.
  • Líquid en gas: per exemple, l'aire humit.

Exemple

modifica

A continuació es presenta un quadre amb exemples de dissolucions classificades pel seu estat d'agregació on es mostren algunes combinacions possibles:

Dissolvent Solut
Gas Líquid Sòlid
Líquid El diòxid de carboni en aigua, formant aigua carbonatada. Les bombolles visibles no són el gas dissolt, sinó solament una efervescència. El gas dissolt en si mateix no és visible en la solució. L'etanol (alcohol comú) en aigua; diversos hidrocarburs l'u amb l'altre (petroli). La sacarosa (sucre de taula) en aigua; el clorur de sodi (sal de taula) en aigua; or en mercuri, formant una amalgama.
Sòlid L'hidrogen es dissol en els metalls; el platí ha estat estudiat com a mitjà d'emmagatzematge. El hexano en la cera de parafina; el mercuri en or. L'acer, duraluminio, i altres aliatges metàl·lics.

Per la concentració

modifica

Per la relació que existeix entre el solut i la dissolució, alguns autors classifiquen les dissolucions en diluïdes i concentrades, les concentrades se subdivideixen en saturades i sobresaturades. Les diluïdes, es refereixen a aquelles que posseïxen poca quantitat de solut en relació a la quantitat de dissolució; i les concentrades quan posseïxen gran quantitat de solut. És inconvenient la utilització d'aquesta classificació degut al fet que no totes les substàncies es dissolen en la mateixa proporció en una determinada quantitat de dissolvent a una temperatura donada. Ex: a 25 °C en 100g d'aigua es dissolen 0,000246g de BaSO₄. Aquesta dissolució és concentrada (saturada) perquè no admet més sal, encara que per la poca quantitat de solut dissolt hauria de classificar-se com diluïda. Per això és més convenient classificar a les solucions com no saturades, saturades i sobre saturades.

Exemples

modifica
  • L'aigua marina és una solució aquosa que té com a component majoritari l'aigua (líquid) i com a solut el clorur de sodi -sal comuna- (sòlid).
  • L'aigua amb gas, on el dissolvent és aigua (líquid) i el solut és diòxid de carboni (gas).
  • L'acer és una solució sòlida de ferro (sòlid) com a dissolvent i carboni (sòlid) com a solut. Vegeu aliatge.

Referències

modifica
  1. Química. Pearson Educación. 
  2. Reboiras, M. D.. Química: la ciencia básica. Editorial Paraninfo. 
  3. «Solució». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 13 de maig 2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  4. Christen, Hans Rudolf. Química general (en castellà). Reverte, 1977. ISBN 9788429171310. 
  5. Atkins, Peter; Jones. Principios de química: los caminos del descubrimiento (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2006. ISBN 9789500600804.