Enric Majó i Miró

actor català

Enric Majó i Miró (Rubí, 22 de març de 1945) és un actor català.

Infotaula de personaEnric Majó i Miró

Enric Majó el 2014 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Rubí (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaTerenci Moix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0538316 Allocine: 93469 Allmovie: p145144 TMDB.org: 1061961 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Actor eminentment teatral que ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera a Catalunya, va debutar sobre l'escenari amb tan sols vint anys, el 1965, a l'obra Després de la caiguda, d'Arthur Miller, amb direcció d'Adolfo Marsillach.

Cinc anys més tard s'estrenava a Madrid amb la Companyia de Núria Espert, amb l'obra Yerma, de Federico García Lorca. En les dues dècades següents compaginà teatre amb algunes incursions a televisió, especialment per al circuit català de TVE. Entre les escasses emissions per a tot Espanya en les que va participar, són mencionables sengles muntatges per a l'espai Estudio 1 on va protagonitzar: Hàmlet (1979), La Dama de les Camèlies (1978), al costat de Núria Espert i Terra Baixa (1981), amb la Carme Elias i la Carme Samsa.

Una notable excepció va ser Goya (1985), ja que es va emetre a tot Espanya, amb gran èxit d'audiència, i va ser reemesa posteriorment. Aquesta sèrie recreava la vida del pintor Francisco de Goya, encarnat per Majó, amb un extens repartiment: José Bódalo, Marisa Paredes, Verónica Forqué, Raf Vallone

Des dels anys 1990 ha tingut una presència més contínua a la pantalla petita, concretament en la cadena catalana TV3, on ha intervingut a les sèries Nissaga de poder (1996-1998), Nissaga l'herència (1999) i Majoria absoluta (2003-2004).

Pel que fa al seu pas pel cinema, ha intervingut en mitja dotzena de pel·lícules, destacant L'ocell de la felicitat (1993), de Pilar Miró.

Va mantenir una relació sentimental amb l'escriptor Terenci Moix durant 14 anys.[1][2] El 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú.[3]

Teatre modifica

 
Jordi Dauder i Enric Majó (dreta) a la gala dels premis Gaudi 2011

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Majó i Miró