Campionat del Món de motociclisme de 1981
La temporada de 1981 del Campionat del món de motociclisme fou la 33a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM.
Tipus | campionat del món de motociclisme |
---|---|
Esport | motociclisme de velocitat |
Organitzador | FIM |
Localització i Dates | |
Número d'edició | 33 (1981) |
Els pilots de Suzuki Marco Lucchinelli i Randy Mamola van lluitar fins a l'última cursa pel títol Mundial, guanyat finalment per l'italià, i amb el nord-americà en segona posició per segon any consecutiu. Barry Sheene va guanyar la seva última cursa al Gran Premi de Suècia mentre al Gran Premi de Gran Bretanya, un jove nord-americà anomenat Freddie Spencer feia la seva aparició en un Gran Premi pilotant una Honda NR500 i arribant a ser cinquè fins a haver d'abandonar. Anton Mang va guanyar els campionats de 350cc i 250cc, doblant en punts al sud-africà Jon Ekerold en 350cc. En 125cc, victòria per Ángel Nieto que va dominar totalment el campionat, mentre Ricardo Tormo guanyava en 50cc el seu segon títol amb una Bultaco.
Grans Premis modifica
500 cc modifica
|
En negreta - Pole |
350 cc modifica
Posició | Pilot | Moto | Punts |
---|---|---|---|
1 | Anton Mang | Kawasaki | 103 |
2 | Jon Ekerold | Bimota-Yamaha | 52 |
3 | Jean-François Baldé | Kawasaki | 49 |
250 cc modifica
Posició | Pilot | Moto | Punts |
---|---|---|---|
1 | Anton Mang | Kawasaki | 160 |
2 | Jean-François Baldé | Kawasaki | 95 |
3 | Roland Freymond | Ad Majora | 72 |
28 | Sito Pons | Siroko-Rotax | 4 |
125 cc modifica
Posició | Pilot | Moto | Punts |
---|---|---|---|
1 | Ángel Nieto | Minarelli | 140 |
2 | Loris Reggiani | Minarelli | 95 |
3 | Pier Paolo Bianchi | MBA | 84 |
8 | Ricardo Tormo | Sanvenero | 36 |
50 cc modifica
Posició | Pilot | Moto | Punts |
---|---|---|---|
1 | Ricardo Tormo | Bultaco | 90 |
2 | Theo Timmer | Bultaco | 65 |
3 | Stefan Dörflinger | Kreidler | 51 |
13 | Joaquin Galí | Bultaco | 11 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motociclisme de 1981 |