Constel·lació del Linx
El Linx (Lynx) és una constel·lació de l'hemisferi nord, es troba entre les constel·lacions del Cotxer, la Girafa, l'Ossa Major, el Lleó Menor i el Cranc. Està formada per estels de poca lluminositat i esparsos. L'estel principal de la constel·lació és l'Alfa del Linx (α Lyncis),[1] amb una magnitud aparent de +3.12.[2]
 Linx .svg&lang=ca){kind=small} | |
|---|---|
 | |
| Nom en llatí | Lynx |
| Abreviatura | Lyn |
| Genitiu | Lyncis |
| Simbologia | el Linx |
| Ascensió recta | 8 |
| Declinació | +45 |
| Àrea | 545 graus quadrats Posició 28a |
| Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 0 |
| Estel més brillant | α Lyn (3,14m) |
| Meteors | cap |
| Limita amb |
|
| Visible a latituds entre +90° i −55°. Durant el mes de març a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. | |
Història modifica
Aquesta constel·lació va ser creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius (1611 – 1687) a la seva obra Prodromus Astronomiae,[3] datada el 1687 i publicada pòstumament per la seva esposa l'any 1690.[4] Sobre el nom, Hevelius va comentar que calia tenir la vista d'un linx per veure-la.[3][5] En tractar-se d'una constel·lació de creació moderna, no hi ha llegendes ni mitologia associades amb ella.[5]
Els límits d'aquesta constel·lació han canviat amb el curs del temps i la nomenclatura estel·lar es presta, potser, a confusió: 10 Uma, per exemple, és a Lynx i el seu nom correspon a Ursa Major, al revés del que passa amb 41 Lyn.
Estrelles principals modifica
α Lyncis modifica
Una sola estrella de Lynx té una lletra grega en la nomenclatura de Bayer: α Lyncis és lògicament l'estrella més brillant de la constel·lació (magnitud aparent 3,14). Situada a 220 anys llum del nostre sistema solar, és una gegant vermella 210 vegades més lluminosa que el nostre Sol i 40 vegades més gran.
Altres estrelles modifica
La constel·lació de Lynx només té una estrella amb nom propi i que no consta a la nomenclatura de Bayer: Alsciaukat (31 Lyncis), d'origen àrab significa espina, de magnitud 4,25. Es tracta de la cinquena estrella més brillant de la constel·lació. És quasi idèntica a α Lyncis.
Taula de les estrelles modifica
| Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Lyn | 3,14 | -1,02 | 222 | M0IIIvar |
| 38 Lyn | 3,82 | 0,96 | 122 | A1V |
| 10 UMa | 3,96 | 2,88 | 54 | F5V |
| HR 3579 | 3,96 | 2,88 | 54 | F5V |
| Alsciaukat (31 Lyn) | 4,25 | -1,13 | 389 | K5III |
| 15 Lyn | 4,35 | 0,76 | 170 | G5III-IV |
| UZ Lyn | 4,44 | 1,14 | 149 | A2Vs |
| HR 3612 | 4,56 | -2,03 | 678 | G8Ib-II |
| 21 Lyn | 4,61 | 0,20 | 249 | A1V |
| 27 Lyn | 4,78 | 0,65 | 218 | A2V |
| HR 3809 | 4,81 | 0,58 | 229 | K0III |
| 12 Lyn | 4,86 | 0,63 | 229 | A3V |
| 16 Lyn | 4,90 | 0,71 | 225 | A2Vn |
| 24 Lyn | 4,93 | 0,62 | 237 | A3IVn |
| HR 2751 | 5,00 | 0,20 | 297 | A4IIIn |
| UW Lyn | 5,01 | -1,28 | 590 | M3III |
| 35 Lyn | 5,15 | 0,53 | 274 | K0III |
| HR 2999 | 5,15 | 0,15 | 327 | M3III |
| 18 Lyn | 5,20 | 1,34 | 193 | K2III |
| 5 Lyn | 5,21 | -1,39 | 682 | K4III |
| 42 Lyn | 5,28 | 2,36 | 125 | F0V |
| 36 Lyn | 5,30 | -0,92 | 573 | B9IIIMNp |
| HR 2969 | 5,31 | -1,32 | 690 | A0IIIn |
| 14 Lyn | 5,34 | -0,31 | 441 | G4III... |
| 13 Lyn | 5,34 | 1,32 | 208 | K0III |
| 22 Lyn | 5,35 | 3,86 | 65 | F6V |
| 34 Lyn | 5,35 | 1,64 | 180 | G0IV |
| UY Lyn | 5,46 | -1,41 | 773 | M3III |
| 26 Lyn | 5,47 | -0,49 | 508 | K4III |
N.B. : els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[6]
Objectes de l'espai profund modifica
NGC 2419: És un cúmul globular, objecte de l'espai profund més notable de la constel·lació del Linx, també anomenat Caldwell 25, que va ser descobert l'any 1788 per l'astrònom William Herschel (1738 - 1822). Es troba a una distància d'uns 300.000 anys llum de la Terra, molt més lluny que les galàxies satel·lit de la nostra Via Làctia, els Núvols de Magalhães, que són a uns 160.000 anys llum. Degut a aquesta gran distància ès molt tènue, la seva magnitud aparent és de +10,4, i al contrar ique d'altres cúmuls, els seus estels no es poden resoldre. Els científics suposen que es podria tractar d'un romanent d'una petita galàxia que va ser capturada per la Via Làctia.[7]
NGC 2683: És una galàxia que es troba a uns 25 milions d'anys llum de nosaltres que va ser descoberta per William Herschel l'any 1788.[3] Sembla que es tracta d'una galàxia espiral barrada, degut a la seva disposició, no es pot determinar directament.[8]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 13. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 481. ISBN 84-7739-008-8.
- ↑ Bagnall, 2012, p. 281.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Schilling, 2019, capítol Lynx.
- ↑ «Johannes Hevelius» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Privett i Jones, 2013, p. 124.
- ↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 març 2006].
- ↑ «Caldwell 25» (en anglès). Hubble's Caldwell Catalog, 18-12-2019. [Consulta: 26 novembre 2021].
- ↑ «Hubble Spies a Spiral Galaxy Edge-on». Hubble Space Telescope, 30-03-2012. [Consulta: 26 novembre 2021].
Bibliografia modifica
- Bagnall, Philip M. The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-0829-1.
- Privett, Grant; Jones, Kevin. The Constellation Observing Atlas (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-1-4614-7647-4.
- Schilling, Govert. Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky (en anglès). Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group, 2019. ISBN 978-0-316-48389-6.
