Diego de Deza

Diego de Deza OP (Toro, 1443/1444; Sevilla, 9 de juny de 1523) va ser un frare dominic, sacerdot i teòleg castellà, que va tenir importants càrrecs en la cort dels Reis Catòlics.

Diego de Deza

Fra Diego de Deza segons Francisco Zurbarán c.1630
Biografia
Naixement	1444 Toro
Mort	9 juny 1523 (78/79 anys) Sevilla
Arquebisbe de Sevilla
30 octubre 1504 – 9 juny 1523 ← Juan de Zúñiga y Pimentel – Alfonso Manrique de Lara → Diòcesi: arquebisbat de Sevilla
Bisbe de Palència
7 febrer 1500 – 30 octubre 1504 ← Alonso de Burgos – Juan Rodríguez de Fonseca → Diòcesi: bisbat de Palència
Inquisidor general de la Corona d'Aragó
1r setembre 1499 – 1507 (renúncia)
Inquisidor general de Castella
24 novembre 1498 – 1r setembre 1499
Bisbe de Jaén
14 febrer 1498 – 7 febrer 1500 ← Luis de Acuña y Osorio (en) – Alonso Suárez de la Fuente del Sauce → Diòcesi: bisbat de Jaén
Bisbe de Salamanca
23 juny 1494 – 14 febrer 1498 ← Oliviero Carafa – Juan de Castilla (en)  → Diòcesi: bisbat de Salamanca
Bisbe de Zamora
14 abril 1494 – 23 juny 1494 ← Juan de Meneses (en) – Diego Meléndez de Valdés → Diòcesi: bisbat de Zamora
Preceptor Joan d'Aragó
1486 – 4 octubre 1497
Catedràtic d'universitat
1477 – 1486
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca - teologia
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic, arquebisbe, inquisidor, bisbe catòlic romà
Ocupador	Universitat de Salamanca
Alumnes	Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
Orde religiós	Orde dels Predicadors
Obra
Obres destacables (1517) Colegio de Santo Tomás (en)
Família
Parents	Pedro Suárez de Deza (nebot)

Biografia

Estudià a la Universitat de Salamanca on més tard ocupà la càtedra de teologia. El 1470 ingressà a l'Orde de predicadors (dominics).

Fou nomenat tutor del príncep Juan, fill dels Reis Catòlics. Posteriorment fou nomenat bisbe de Zamora i el 1494, bisbe de Salamanca. El 1498 és nomenat bisbe de Jaén i, en 1500 capellà major, confessor reial i Gran Canceller de Castella. Entre el 1500 i el 1504 ocupa el bisbat de Palència, essent nomenat posteriorment Arquebisbe de Sevilla, entre 1504 i 1523.

Defensà les idees de Cristòfor Colom davant dels reis i l'acompanyà a Salamanca per a enfrontar-se amb el claustre de la Universitat.

Fou inquisidor general al Regne de Castella i a la Corona d'Aragó des del 1499 fins 1507, any en què dimiteix. Destituït Deza, es desglosa per primera vegada la Inquisició en dues entitats amb el nomenament de dos inquisidors generals, un per al Regne de Castella, el cardenal Cisneros, i altre per a la Corona d'Aragó, el frare dominic Joan d'Enguera, bisbe de Vic.

Fou nomenat arquebisbe de Toledo, però no arribà a prendre possessió, ja que morí abans, el 9 de juny de 1523.

Bibliografia

• Martínez Peñas, Leandro. El confesor del rey en el Antiguo Régimen (en castellà). Madrid: Editorial Complutense, 2007. ISBN 978-84-7491-851-9.