Inquisidor general
(S'ha redirigit des de: Inquisidor General)
L'Inquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola. El més famós fou probablement el religiós dominic Tomás de Torquemada.
Llista d'Inquisidors generals modifica
Els següents personatges van ocupar el càrrec d'inquisidors generals entre 1483 i 1820:[1]
| Nom | Període | Càrrec | Nota | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Tomás de Torquemada | 1483-1498 | Confessor reial. | |||
| Miguel de Morillo | 1491 | Provincial dels dominics a l'Aragó | Inquisidor general suplent i ajudant de Torquemada.[2] | ||
Nomenament de quatre inquisidors generals col·legiats o individuals per breu del papa Alexandre VI a causa de l'avançada edat de Torquemada, el 21 de juny de 1494 i que es mantindrien possiblement fins a la seva mort o dimissió.[3]
| |||||
| Diego de Deza | 1499-1506 | Confessor reial. | Renúncia voluntària. | ||
Separació de la Inquisició entre Castella i Aragó 1506-1518
| |||||
| Adrià d'Utrecht | 1518-1522 | Cardenal. Bisbe de Tortosa. | Ascendeix al pontificat com Adrià VI. | ||
| Alfonso Manrique de Lara | 1523-1538 | Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. | |||
| Juan Pardo de Tavera | 1539-1545 | Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. | |||
| García de Loaysa y Mendoza | 1546 | Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. | |||
| Fernando de Valdés y Salas | 1547-1566 | Arquebisbe de Sevilla. | Renúncia voluntària. | ||
| Diego de Espinosa y Arévalo | 1567-1572 | Bisbe de Sigüenza. | |||
| Pedro Ponce de León | 1573 | Bisbe de Plasència. | No pren possessió del càrrec. | ||
| Gaspar de Quiroga y Vela | 1573-1594 | Cardenal. Arquebisbe de Toledo. | |||
| Jerónimo Manrique de Lara | 1595 | Bisbe d'Àvila. | |||
| Pedro Portocarrero y Manuel | 1596-1599 | Bisbe de Conca. | |||
| Fernando Niño de Guevara | 1599-1602 | Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. | Renúncia voluntària. | ||
| Juan de Zúñiga y Flores | 1602 | Bisbe de Cartagena. | |||
| Juan Bautista de Acevedo | 1603-1607 | Bisbe de Valladolid. | |||
| Bernardo de Sandoval y Rojas | 1608-1618 | Cardenal. Arquebisbe de Toledo. | |||
| Luis de Aliaga | 1619-1621 | Confessor reial. | Renúncia voluntària. | ||
| Andrés Pacheco | 1622-1626 | Bisbe de Conca. | |||
| Antonio Zapata y Cisneros | 1627-1632 | Cardenal. Arquebisbe de Burgos. | Renúncia voluntària. | ||
| Antonio de Sotomayor | 1632-1643 | Arquebisbe titular de Damasc. Confessor reial. | |||
| Diego de Arce y Reinoso | 1642-1665 | Bisbe de Plasència. | |||
| Pasqual d'Aragó | 1665 | Arquebisbe de Toledo. | Renúncia voluntària. | ||
| Juan Everardo Nithard | 1666-1669 | Cardenal. Confessor reial. | |||
| Diego Sarmiento de Valladares | 1669-1695 | Bisbe de Plasència. | |||
| Joan Tomàs de Rocabertí | 1695-1699 | Arquebisbe de València. | |||
| Alfonso Fernández de Córdoba | 1699 | Cardenal. | No pren possessió del càrrec. | ||
| Baltasar de Mendoza y Sandoval | 1699-1705 | Bisbe de Segòvia | Renúncia voluntària. | ||
| Juan Bautista de Arzamendi | 1705 | No pren possessió del càrrec. | |||
| Vidal Marín del Campo | 1705-1709 | Bisbe de Ceuta. | |||
| Antonio Ibáñez de la Riva Herrera | 1709-1710 | Arquebisbe de Saragossa. | |||
| Francesco del Giudice | 1711-1714 | Cardenal. | Destituït per Felip V. | ||
| Felipe Gil de Taboada | 1715 | Bisbe d'Osma | Comissionat el 1715, no va arribar a servir en el càrrec.[4] | ||
| Francesco del Giudice | 1715-1716 | Cardenal | Recupera el càrrec. | ||
| Josep Molines i Casadevall | 1717-1719 | Auditor del Tribunal de la Rota | No pren possessió del càrrec. | ||
| Diego de Astorga y Céspedes | 1720 | Bisbe de Barcelona. | Renúncia voluntària. | ||
| Juan de Camargo y Angulo | 1720-1734 | Bisbe de Pamplona. | |||
| Andrés de Orbe y Larreátegui | 1733-1740 | Arquebisbe de València. | |||
| Manuel Isidro de Orozco Manrique de Lara | 1742-1746 | Arquebisbe de Sant Jaume de Compostel·la | |||
| Francisco Pérez de Prado y Cuesta | 1746-1755 | Bisbe de Terol. | |||
| Manuel Quintano Bonifaz | 1755-1774 | Arquebisbe titular de Farsala | Renúncia voluntària. | ||
| Felip Bertran | 1775-1783 | Bisbe de Salamanca. | |||
| Agustín Rubín de Ceballos | 1784-1793 | Bisbe de Jaén. | |||
| Manuel Abad y Lasierra | 1793-1794 | Bisbe d'Astorga i arquebisbe titular de Selímbria. | |||
| Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón | 1794-1797 | Cardenal. Arquebisbe de Toledo. | Renúncia voluntària. | ||
| Ramón José de Arce | 1798-1808 | Arquebisbe de Saragossa. | |||
| Abolició del Tribunal de la Inquisició durant la Guerra del Francès i el regnat de Josep I d'Espanya, entre 1808-1814. | |||||
| Francisco Javier Mier y Campillo | 1814-1818 | Bisbe d'Almeria. | |||
| Cristóbal Bencomo y Rodríguez | 1818 | Arquebisbe titular d'Heraclea. Confessor reial. | Va refusar el càrrec.[5] | ||
| Jerónimo Castillón y Salas | 1818-1820 | Bisbe de Tarassona. | Darrer inquisidor general d'Espanya. | ||
| En 1820 es produeix l'abolició definitiva de la Inquisició. | |||||
Notes modifica
- ↑ Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la Inquisición de España (Tom IX) (en castellà). Madrid: Imprenta del Censor, 1822.
- ↑ Llorca, Bernardino. Bulario Pontificio de la Inquisición Española. Roma: Universitat Pontifícia Gregoriana, 1949, p. 167.
- ↑ Gómez Roán, Concepción «Notas sobre el establecimiento de la Inquisición española» (en castellà). Revista de la Inquisición, núm. 7, 1998, pàg. 325-328.
- ↑ «A History of the Inquisition of Spain, Volume 1, Henry Charles Lea».
- ↑ «Biografía de Cristóbal Bencomo y Rodríguez». Arxivat de l'original el 2017-06-15. [Consulta: 9 abril 2016].
Bibliografia modifica
- PÉREZ VILLANUEVA, Joaquín, y ESCANDELL BONET, Bartolomé: "Historia de la Inquisición en España y América. I: El conocimiento científico y el proceso histórico de la Institución (1478-1834)". Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1984. ISBN 84-2201-158-1
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- (castellà) Informació sobre el Consell de la Inquisició