Kirchwerder (en baix alemany Karkwarder) és un nucli del districte de Bergedorf de l'estat d'Hamburg a Alemanya. El 2009 tenia 8669 habitants[1] en una superfície de 32,4 km². És el nucli més meridional de la ciutat.

Plantilla:Infotaula geografia políticaKirchwerder
Imatge
El molí de Riepenburg a Kirchwerder

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 25′ 11″ N, 10° 12′ 06″ E / 53.41976°N,10.20157°E / 53.41976; 10.20157
EstatAlemanya
Estat federatHamburg
BezirkBergedorf Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8.669 Modifica el valor a Wikidata (267,56 hab./km²)
Geografia
Superfície32,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal21037 Modifica el valor a Wikidata

L'església que va donar el seu nom al poble
Resclosa de desguàs al Südlicher Kirchwerder Sammelgraben

Kirchwerder és una illa fluvial formada per Elba, Gose Elbe i un priel quasi desaparegut, del qual només queda un estany salabròs, el Sandbrack.

L'Elba fa la frontera amb els municipis de Stelle i Winsen de l'estat de Baixa Saxònia. Una llarga xarxa de wetterns desguassa el poble: els Nördlicher i el Südlicher Kirchwerder Sammelgraben en formen l'eix dorsal d'oest a est.

A l'inici el lloc es deia Remerswerder. El primer esment escrit Kerkwerder[2] data del 1217. La construcció de dics per a protegir l'illa i el desguàs dels pòlders fèrtils van començar aviat a l'edat mitjana, com que el lloc tenia una posició estratègica per la seva connexió amb bac cap a l'antic ducat de Braunschweig-Lüneburg, que fins avui - només a l'estiu - connecta el lloc dit Zollenspieker o Tollenspiecker amb el port d'Hoopte a la Baixa Saxònia. Hi havia un castell medieval, d'un cert senyor de Ribe, el Riepenburg que l'aliança d'Hamburg i de Lübeck van conquerir l'illa el 1420. Entre 1506 i 1512 va ser desmantellat per a raons desconegudes.[3]

Mapa realitzat sota Gustav Adolf de Varendorf entre 1789 i 1796

Junt amb les illes veïnes dels Vierlande, Neuengamme, Altengamme i Curslack forma l'hort d'Hamburg. Com que la major part del territori, tret d'uns petits enclavaments prussians, era de 1420 a 1867 un condomini d'Hamburg i de Lübeck, els seus horticultors[4] no havien de pagar aranzels, contràriament als seus col·legues de l'Alte Land quan venien les seves collites als mercats d'Hamburg.[5] Per la Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg, Prússia va haver de cedir els seus enclavaments a Hamburg.

Els primers dics i una xarxa densa de canals de desguàs van construir-se entre 1150 i 1250. De segle a segle i d'inundació a inundació alçar i enfortir els dics. El darrer alçament major va fer-se després de les inundacions de 1962.

Fins a la construcció del ferrocarril Marschbahn el 1912, el transport es feia per barcasses via el riu Dove Elbe cap a Hamburg. La línia ferroviària va ser tancada per al trànsit comercial el 1953. Avui serveix de camí per a ciclistes i vianants. Només el seu traçat típic de ferrocarril i uns edificis recorden l'existència d'aquest carrilet.

Llocs d'interès modifica

  • L'església de Severí
  • El barri i el cafè a l'entorn de l'atracador del transbordador al Zollenspieker.
  • Els senders per a vianants lents
  • Els parcs naturals del Kirchwerder Wiesen i Zollenspieker
  • La piscina oberta al llac Hohendeicher See
  • Les restes del castell de Riepenburg
  • El molí de Riepenburg, el més gran d'Hamburg
  • La masia Eggers in die Ohe (segle xvi) (privada), però amb activitats recurrents obertes al públic

Referències modifica

  1. Statistisches Amt für Hamburg und Schleswig-Holstein
  2. Dels mots baix alemanys kerk = església i werder = illa, doncs Illa amb una església
  3. Història de Kirchwerder a Kirchwerder Arxivat 2007-10-13 a Wayback Machine.
  4. Per a la història de l'horticultura a Kirchwerder, vegeu l'article Altengamme
  5. [Web de l'ajuntament d'Hamburg Kirchwerder

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kirchwerder
  • Web de l'ajuntament d'Hamburg Kirchwerder
  • Web inoficial del poble amb moltes fotos: Kirchwerder
  • Richard Mader i Christian Jenssen, Land hinterm Deich, Cier- und Marschlande, Hamburg, Editorial Christians Verlag, 1981, ISBN 3767206226, 128 pàgines.