Portal dels mamífers
Benvinguts al Viquiportal dels mamífers de la Viquipèdia. Aquest portal està pensat com a pàgina principal dels mamífers per tota la Viquipèdia, així com a per la resta de portals biològics i per aquells interessats en assumptes relacionats amb la mastologia. Des d'aquí podeu accedir facilment a diferents articles relacionats amb els mamífers i de tots els camps de la mastologia.


Què són els mamífers? · Mireu les categories de mastologia · Portada dels portals


modifica · Refresca el portal

La imatge de mastologia

Pangolí bebé.
Pangolí bebé.


Arxiu

Article de mastologia del mes de maig

Un manatí del Carib

Els sirenis (Sirenia, "sirenes" en grec antic) són un ordre de mamífers herbívors amb quatre espècies vivents. Pertanyen al superordre dels afroteris; entre els animals vivents avui en dia, els elefants són els seus parents més propers. Juntament amb els cetacis i les foques, els sirenis són el tercer grup més gran de mamífers marins. A diferència de les foques, no tenen membres que els permetin desplaçar-se per terra. En contrast amb els cetacis, els sirenis romanen sempre en aigües costaneres o en aigua dolça, sovint en aigües molt someres.

Els sirenis són animals de gran mida amb un cos cilíndric. Les espècies modernes assoleixen una longitud d'entre dos metres i mig i quatre metres. La vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas), que s'extingí al segle XVIII només vint-i-set anys després del seu descobriment, podria arribar fins a gairebé vuit metres de longitud. El pes de les espècies modernes varia entre 250 i un màxim de 1.500 kg. Les potes anteriors d'aquests animals s'han transformat en aletes, i les potes posteriors han quedat molt reduïdes. A diferència de la majoria de cetacis, no tenen aleta dorsal, i la cua ha quedat transformada en una aleta horitzontal. Un múscul cutani modificat, el Musculus panniculus carnosus, forma el múscul principal de propulsió de l'aleta caudal. La forma de l'aleta caudal és la característica diferenciadora més important entre les dues famílies modernes. Mentre que els dugongs presenten una aleta en forma de mitja lluna, els manatís en tenen una en forma de cercle o de pala.

Directori dels mamífers
Tàxons de mamífers Mastologia


Viquiportals

Portals temàtics
Anarquisme | Animals | Anime i Manga | Arquitectura | Art | Arts visuals | Astronomia | Automòbil | Aviació | Bàsquet | Biografies | Biologia | Biotecnologia | Canvi climàtic i sostenibilitat | Català | Ciclons tropicals | Ciència | Ciències de la salut | Cinema | Civilitzacions Antigues | Còmic | Corona d'Aragó | Cristianisme | Ecologia | Economia | Electrònica | Energia | Enginyeria | Entreteniment | Esoterisme | Espai | Esport | Esport català | Eurovisió | Ferrocarril | Filosofia | Física | Fórmula 1 | Futbol | Geografia | Geopolítica | Google | Handbol | Història | Història de l'art | Història Militar Catalana | Immunologia | Informàtica | Imperi Mexicà | Jocs Olímpics | Lingüística | Linux | Literatura | Llengües | Mamífers | Matemàtiques | Microsoft | Mitologia | Motociclisme | Música | Nanociència i Nanotecnologia | Nàutica | Paleontologia | Pilota a mà | Programació | Programari | Programari lliure | Química | Ral·lis | Sardana | Sistema solar | Societat | Tecnologia | Tecnologies de la Informació i la Comunicació | Terra Mitjana | The Legend of Zelda | Transport | Unió Soviètica | Videojocs

Portals geogràfics
Països Catalans (atles): Andorra | Illes Balears (Menorca) | Catalunya (Baix Llobregat · Cerdanya · Garrotxa · Osona) | Catalunya Nord | País Valencià
Ciutats de l'àmbit catalanoparlant: Alacant | Barcelona | Castelló | Lleida | Sabadell | València
Resta del món: Alaska | Aragó | Azerbaidjan | Brasil | Finlàndia | França | Gal·les | Grècia | Japó | Kenya | Letònia | Mèxic | Occitània | Països Baixos | Polinèsia | Quebec | Romania | Ucraïna | Unió Europea


Portada de l'enciclopèdia ]   Portada dels portals ]   [ Portal viquipedista ]    [ Ajuda ]

modifica