La guerra és un estat de conflicte entre dues o més societats humanes, les quals s'enfronten de manera organitzada amb la finalitat de, o bé destruir la força enemiga, o bé capturar els seus recursos.
La guerra es pot desenvolupar simultàniament en un o diversos gran escenaris geogràfics continentals anomenats teatre d'operacions. En cadascun d'aquests teatres d'operacions hi pot haver un o més fronts de guerra. En cadascun d'aquests fronts de guerra geogràfics es poden desenvolupar al llarg del temps una o més campanyes militars. Les campanyes militars estan formades pel conjunt d'accions bèl·liques que, segons la seva envergadura i tipologia, es poden qualificar com a batalles, combats o setges.
Una batalla és un conjunt de combats entre dos o més contendents en què cadascun d'ells intenta derrotar l'oponent, i normalment es poden definir amb precisió en termes d'espai, temps i acció duta a terme.
Les guerres i les campanyes militars són guiades per l'estratègia, mentre que les batalles són les fases on s'empra la tàctica. L'estratega alemany Karl von Clausewitz manifestà que «l'ús de batalles per guanyar al final la guerra» era l'essència de l'estratègia.
El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, en els límits del País Basc Nord), i posà fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya...
Batalla del golf de Nàpols (Obra de Ramon Tusquets i Maignon, 1885). A resultes d'aquesta victòria naval Roger de Llúria afirmà: "cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua"
La Crònica de Jaume I situa el popular episodi de l'oreneta durant el setge de Borriana: Estant el comte-rei acampat amb la seva host davant Borriana, una oreneta féu niu en la tenda reial, i havent-se adonat Jaume quan anaven a alçar el campament, no volgué que la tenda fos desfeta fins que l'oreneta i els seus petits se n'haguessin anat.
