Terme municipal de València, amb la ciutat a l'esquerra i l'Albufera a la dreta; ente les dues es divisa la nova llera del riu Túria.
Benvinguts al Portal de València
Benvinguts al Viquiportal de València de la Viquipèdia. Aquest és un portal pensat com a pàgina principal per a totes i tots aquells que estigueu interessats en aquesta ciutat i temes relacionats amb ella. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb la ciutat de València. Podeu col·laborar-hi organitzant les tasques pendents, o afegint un article a la llista d'articles sol·licitats.
La ciutat de València, capital del País Valencià, és també coneguda com el cap i casal i la capital del Túria, riu que la travessa d'oest a est. Situada a la vora de la Mediterrània, posseeix dues zones de gran valor paisatgístic: l'Horta, hui reduïda a la mínima expressió, i l'Albufera, paratge protegit format pel llac, el bosc de la Devesa i les platges i dunes. Fou fundada com Valentia pels romans, coneguda com Balansiya pels àrabs, i rebatejada com València per Jaume I el 1238. Amb 797.654 habitants (2007) i més de 1.750.000 a l'àrea metropolitana, és la primera ciutat del País Valencià, la segona de la Catalanofonia, i la tercera d'Espanya.
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil tardogòtic de la ciutat de València, construït entre el 1482 i 1548. Si hi ha un edifici que simbolitze la puixança i la riquesa del segle d'or valencià (segle xv), aquest és sens dubte la Llotja. És una mostra de l'abast de la revolució comercial en la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana.
La Llotja de València és Patrimoni de la Humanitat des de 1996 i està considerada com un dels més brillants exemples del gòtic civil europeu.
El 4 de gener tancà la llibreria Auca de València;
al febrer, l'empresa vilafranquinaMarie Claire (Q122834554), fundada el 1907.
El 7 de febrer es pegà a foc un bingo del carrer Pintor Benedito de València.
Al juny, la Generalitat anuncià que Cevisama se celebraria a partir de l'any següent cada setembre en conjunció amb Habitat, Espacio Cocina i Textilhogar.
...el 9 de juliol, vespra de Sant Cristòfol, de 1391 una multitud enfervorida i fanatitzada va assaltar la jueria de València, i va assassinar un miler de jueus. La resta, terroritzats, es van convertir en massa al cristianisme, en un fet que els catòlics batejaren com el miracle de sant Cristòfol.
