Benvingut al Viquiportal dels Animals. Aquest portal està pensat com a pàgina principal per a aquells interessats en assumptes relacionats amb els animals i la zoologia. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb aquests temes, organitzar les tasques pendents o afegir un article a la llista d'articles sol·licitats.
Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismeseucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular. Tots els animals són mòtils, tot i que només en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.
El dragó de Komodo (Varanus komodoensis) és una espècie de llangardaix que viu a les illes de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami, a l'Indonèsia central. És un membre de la família dels varans (varànids), i és l'espècie més gran vivent de llangardaix, assolint una mida mitjana de dos a tres metres i pesant aproximadament setanta quilograms. La seva mida inusual s'atribueix al gegantisme insular, car no hi ha altres animals carnívors que puguin omplir el nínxol de les illes on viuen, i també al ritme metabòlic baix del dragó de Komodo. Com a resultat de la seva mida, aquests llangardaixos són depredadors alfa, dominant els ecosistemes on habiten. Tot i que els dragons de Komodo s'alimenten principalment de carronya, també embosquen i cacen preses, incloent-hi invertebrats, ocells i mamífers.
L'aparellament comença entre maig i agost, i els ous són postos al setembre. Es dipositen aproximadament vint ous en nius de megapòdid abandonats, que posteriorment són incubats durant entre set i vuit mesos, eclosionant a l'abril, quan hi ha una major abundància d'insectes. Els dragons de Komodo joves són vulnerables i, per tant, viuen en arbres, protegits dels predadors i dels adults caníbals. Triguen entre tres i cinc anys en madurar, i poden viure tant com cinquanta anys. Són capaços de partenogènesi, un procés pel qual una femella pot pondre ous viables sense la participació d'un mascle.
La Viquipèdia és lliure. Lliure d'edició, perquè lliure d'usuaris o lliure d'articles no ho és pas (n'hi ha una barbaritat amb relació al poder i extensió de la llengua catalana). Però, cal esmentar que d'usuaris i d'articles no n'hi ha prou. ET NECESSITEM!
Tasques amb les què pots ajudar relacionades amb la fauna:
El cavallet de mar foliaci (Phycodurus eques) és un peix marí emparentat amb el cavallet de mar. És l'únic membre del gènere Phycodurus. És autòcton de les aigües que voregen les costes sud i oest d'Austràlia, i generalment viu en aigües temperades i poc profundes. El nom anglès (leafy sea dragon, drac de mar foliós) li ve per la seva aparença, amb llarges prolongacions en forma de fulla al voltant de tot el cos. Aquestes prolongacions no les utilitza per propulsar-se, sinó que li serveixen per camuflar-se. El Phycodurus eques es propulsa mitjançant una aleta pectoral situada a prop del coll i una aleta dorsal propera al final de la cua. Aquestes dues petites aletes són gairebé transparents i difícils de veure perquè només es mouen el necessari per moure l'animal suaument, completant així el camuflatge d'alga flotant.
De la mateixa manera que en el cas del cavallet de mar, el seu nom prové de la semblança amb un altre animal (en aquest cas, un animal mític). Encara que no sigui tan gran com un monstre marí, és molt més gran que un cavallet de mar, perquè poden arribar a créixer fins a 45 cm. S'alimenten de plàncton, algues i altres petits organismes marins, i el seu únic depredador és l'home. Les femelles dipositen els ous a la cua del mascle, on romanen fins arribar a la maduresa. Les poblacions de Phycodurus eques s'han vist amenaçades per la contaminació i els residus industrials, així com pels submarinistes que els col·leccionen pel seu aspecte únic. En resposta a aquests perills, el govern australià els ha declarat oficialment espècie protegida.
