Primer Imperi Mexicà
|
|
Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central. Agustin de Iturbide va ser el general de l'exèrcit reialista mexicà i president de la regència i en 1822 va rebre el títol d'emperador Agustí I de Mèxic. Va ingressar al seminari religiós, però, ràpidament va canviar la seva vocació religiosa per la carrera militar i com a oficial de l'exèrcit espanyol es va negar a col·laborar amb l'aixecament independentista de Miguel Hidalgo y Costilla, però després de diverses lluites entre reialistes i insurgents, Iturbide va convèncer Vicente Guerrero i van acordar el 13 de febrer, 1821 el pla d'Iguala (la independència de Mèxic, la conservació de la religió catòlica i la unió de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols).
|
modifica
Efemèrides
- 1821 - El disseny de l'actual bandera de Mèxic és dissenyada per Agustín d'Iturbide
- 1824 - Agustí II es va marxar a Colòmbia, on va ser persona de confiança de Simón Bolívar, un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú i l'Equador.
- 1865 - Maximilià I va adoptar a Agustín d'Iturbide y Green i Salvador d'Iturbide y Marzán
- 1859 - Maximilià I va ser contactat per primera ocasió pels conservadors mexicans, els quals buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexicà
- 1821 - Abraçada de Acatempan (d'aliança) entre Agustín d'Iturbide i Vicente Guerrero a la recerca de la independència
- 1806 - Agustín d'Iturbide va ser ascendit a primer alferes en Valladolid
- 1864 - Agustí II va cedir els seus drets a l'Archiduque Maximilian von Habsburg-Lothringen
- 1821 - Agustín d'Iturbide va signar el Tractat de Córdoba amb Juan O'Donojú, tinent general dels Exèrcits d'Espanya, que havia succeït Apodaca com a virrei de la Nova Espanya, i amb el qual es reconeixia la independència de Mèxic
- 1798 - Agustín d'Iturbide coneix a Ana María Huarte, la pròxima primer emperadriu de Mèxic
- 1864 - Maximilià I de Mèxic i Charlotte de Bèlgica van ser coronats en la Catedral Metropolitana de Mèxic
- 1822 - Agustín d'Iturbide va crear l'Ordre Imperial dels Guadalupe.
- 1854 - És aprovat l'himne nacional mexicà scrit per Francisco González Bocanegra amb estrofes en memòria de Agustín d'Iturbide i convocat pel president Antonio López de Santa Anna
- 1824 - Regressa Agustín d'Iturbide a Mèxic per a donar suport al país contra les intencions de reconquesta espanyoles però és injustament assassinat mentre la seva esposa esperava en el vaixell
- 1861 - Ana María Huarte va morir als Estats Units i va ser enterrada a Filadèlfia en el cementiri de l'Església de San Juan Evangelista
- 1835 - El president de Mèxic, Anastasio Bustamante, va permetre que la família de Agustín d'Iturbide poguessin regressar a Mèxic després del seu exili en Estats Units i Europa.
- 1866 - Les tropes franceses que donaven suport al Segon Imperi Mexicà van haver de regressar a Europa per a defensar a França
- 1872 - Mor Ángel d'Iturbide, l'últim dels fills barons de l'emperador Agustí I de Mèxic
modifica
Segon Imperi Mexicà
|
|
Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) filla única del rei Leopold I de Bèlgica i la princesa Lluïsa d'Orleans de França. Als disset anys es va casar amb Maximilià d'Àustria, germà de Francesc Josep. La seva sogra, Sofia, la valorava molt. A la parella se'ls va assignar el regne de Llombardia, Venècia que estava sota poder austríac, i, malgrat que allà van passar alguns anys tranquils, no tenien, de fet, una veritable autoritat, i que la parella cobejava reptes més d'acord amb les seves nissagues. Un grup de conservadors mexicans va oferir el tron de Mèxic a algun monarca europeu. La parella va acceptar el tron, tenien el suport de Napoleó III i del govern austríac, i van ser coronats a la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic i van passar a residir al Castell de Chapultepec. Però els problemes de la política europea i les amenaces d'Estats Units van condicionar Napoleó III, que va acabar per retirar les seves tropes de Mèxic. Carlota va viatjar a Europa, a París i Viena, per recordar els compromisos que havien pactat, de donar suport al seu govern.
|
modifica
Decrets de l'Imperi Mexicà
modifica
|
Imatge
Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic Recinte on les parelles imperials van ser coronats
modifica
Sabíeu que...
modifica
Directori
Imatge
Elisabet de Baviera, emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria arriba a l'antiga residència dels emperadors de Mèxic
modifica
|