Obre el menú principal
Viquiportal de la Corona d'Aragó

Armas del soberano de Aragón.svg


Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 i fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162).

Continuació... refresca · modifica

Directori

modifica el directori

Art de la Corona d'Aragó Categories
El Sant Sopar (h. 1550). Museu del Prado

Joan de Joanes (València, c.1510 - Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix a Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del renaixement, fill de Vicent Macip. Les seues primeres obres les va realitzar junt amb son pare, cosa que ha creat seriosos problemes d'autoria entre ambdós, sobretot en els panells del Retaule de la catedral de Sogorb. Després de 1550 la polèmica se simplifica, ja que, mort el pare, tots els llenços atribuïts a l'un o a l'altre són obra seua.

En la València de la seua època va ser el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a la iconografia religiosa —va ser anomenat el "segon Rafael"—, entre les seues obres destaquen El Sant Sopar, Sant Sebastià en la sinagoga, La Sagrada Família i la Immaculada Concepció, que és considerada com la seua obra més famosa, predecesora de la tipologia iconogràfica que Pacheco, en el seu "Art de la pintura", exposarà com a canònica.

Llegir més ...


CategoriesModifica

modifica


Article destacat Imatge del mes
Una de les il·lustracions del Liber feudorum maior que representa al rei Alfons II d'Aragó «el Cast» i al compilador d'aquesta obra, el jurista Ramon de Caldes

Alfons II d'Aragó, dit també Alfons el Cast o el Trobador [la data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca ]- va morir a Perpinyà el 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte del Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34, morint a l'edat de 39 anys. Com a rei d'Aragó i comte de Barcelona és enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part (probablement les entranyes, separades segons un ús habitual en alguns llocs llavors, a Santa Maria de Vilabertran).

Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Per línia paterna era nét de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers. Fou germà dels comtes Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç I de Provença. Alfons I el Cast fou la primera persona que fou alhora comte de Barcelona i rei d'Aragó, i primer monarca en solitari de la Corona d'Aragó.

Llegir més ....


Llotja dels Mercaders de Palma, construïda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447.
Sabíeu que... Com podeu contribuir-hi
Suposat retrat de Jaume I d'Aragó atribuït a Jaume Mateu

Jaume I era fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller; com que el rei Pere rebutjava la seva muller i hom estava preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordí una trama per a enganyar-lo. Als primers de maig del 1207, aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistançada l'esperava en un palau de la ciutat. Però en lloc de la dama fou Maria de Montpeller qui passà la nit amb el rei, mentre a les fosques aquest pensava que jeia amb la dama que desitjava. A fi de donar fe de l'engendrament, Maria de Montpeller havia estat acompanyada per 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l'oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles. Quan arribà el matí, entraren tots a la cambra i Maria de Montpeller revelà la seva identitat, explicant-li al rei el què havia succeït; aleshores ell digué que "pus així era, que plagués a Déu que fos complit llur enteniment", i aquell mateix dia marxà de Montpeller a cavall. Passat el temps de l'embaràs, el rei en Jaume I d'Aragó va nàixer al Palau dels Tornamira de Montpeller la nit de l'1 al 2 de febrer del 1208.


Articles per començarModifica

Articles per ampliarModifica

modifica

Viquiportals
Portal.svg

Portals temàtics acabats
Animals | Art | Arts visuals | Astronomia | Bàsquet | Biografies | Biologia | Biotecnologia | Ciència | Ciències de la salut | Economia | Esport català | Filosofia | Història Militar Catalana | Corona d'Aragó | Història | Immunologia | Informàtica | Mamífers | Mitologia | Tecnologia | Terra Mitjana | Unió Soviètica | Videojocs | Ciclons tropicals | Sardana |

Portal.svg

Portals geogràfics acabats
Catalanofonia: Andorra | Illes Balears | Catalunya | Catalunya Nord | País Valencià
Ciutats de l'àmbit catalanoparlant: Alacant | Barcelona | Castelló | Lleida | Sabadell | València
Resta del món: Alaska | Azerbaidjan | Brasil | Grècia | Japó | Mèxic | Polinèsia


Portada de l'enciclopèdia ]   Portada dels portals ]   [ Portal viquipedista ]    [ Ajuda ]

modifica

Altres wikis relacionades amb Corona d'Aragó

Portal:Corona d'Aragó/Projectes

modifica