Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 i fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162).
Retaule de la Mare de Déu de Montserrat a la catedral d'Acqui Terme
Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica. A pesar d'això, no es coneixen gaires dades de la seva vida. Se sap que era d'origen andalús i va néixer a Còrdova.
Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Aragó. Va col·laborar amb Martí Bernat i Miguel Ximénez, que es considera que són els seus continuadors. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot qui li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormició de la Verge. Després es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, després, és possible que passés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica.
Retrat de l'emperador Carles VI (Carles III d'Aragó)
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - íd. 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III. També del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Durant la Guerra de Successió el seu germà, l'emperador Josep I, morí prematurament als 32 anys sense descendència masculina, fent recaure en ell la corona imperial, esdevenint l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740). Aquest fet provocà una sèrie de moviments d'interessos dels estats que participaven en la guerra que culminaren amb el Pau d'Utrecht (1713) i la retirada de les forces austriacistes de la Corona d'Aragó juntament amb Carles.
El mausoleu de Martí el Jove, rei de Sicília, a l'interior de la catedral de Càller.
Martí l'Humà va tenir un fill varó, Martí el Jove, rei de Sicília, però va morir abans que el seu pare sense descendència legítima. En rei de Sicília si va tenir dos fills il·legitims, Frederic de Luna (també conegut com Frederic d'Aragó o Frederic de Sicília) i Violant. L'últim rei del Casal d'Aragó va intentar nomenar al seu nét il·legítim Frederic com a successor de la Corona d'Aragó, però va morir el dia abans de l'estipulat pel nomenament. Quan Frederic presentà la seua proposta el 1412, fou rebutjat pels compromissaris de Casp.
,_Holy_Roman_Emperor.jpg)
