Portal:Corona d'Aragó/Articles del mes
Joan I el Caçador,[1] dit també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó[2]) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan;[3] en llatí: Johannes.[4] Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-87). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.[5]
Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el futur rei Martí I l'Humà, nascut l'any 1356.
{{Gener_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere IV d'Aragó, fou Castellà d'Amposta i Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Heredia va néixer als voltants de 1310 a Munébrega (a prop de Calatayud), Regne d'Aragó. El 1328 ja era membre de l'Orde de l'Hospital, i va ser comanador d'Alfambra i de Villel (1333). En 1338, Pere el Cerimoniós el va nomenar conseller i va ser castellà d'Amposta el 1346 succeint Sanç d'Aragó, oncle de Pere el Cerimoniós, la dignitat més alta de l'orde a la Corona d'Aragó, juntament amb el priorat de Catalunya, i des d'aquest lloc va ajudar al rei en les seves lluites de la Guerra de la Unió, contra Jaume III de Mallorca a la Batalla de Llucmajor, i la Guerra dels dos Peres contra Pere I de Castella.
{{Febrer_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Martí I d'Aragó, de València, de Mallorca, de Barcelona, de Sardenya, Còrsega i II de Sicília, dit l'Humà o l'Eclesiàstic (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410)[6][7] va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria a la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I
{{Març_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Martí I d'Aragó, de València, de Mallorca, de Barcelona, de Sardenya, Còrsega i II de Sicília, dit l'Humà o l'Eclesiàstic (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410)[6][7] va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria a la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I
{{Abril_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles xiii al xv al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L'edifici és Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.
La catedral està dedicada a la Santa Creu, la seva advocació principal, i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, una jove verge que, d'acord amb la tradició cristiana, va sofrir el martiri durant l'època romana.
{{Maig_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Plantilla:Juny article de Corona d'Aragó
{{Juny_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
,_Holy_Roman_Emperor.jpg)
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - íd. 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III. També del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Durant la Guerra de Successió el seu germà, l'emperador Josep I, morí prematurament als 32 anys sense descendència masculina, fent recaure en ell la corona imperial, esdevenint l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740). Aquest fet provocà una sèrie de moviments d'interessos dels estats que participaven en la guerra que culminaren amb el Pau d'Utrecht (1713) i la retirada de les forces austriacistes de la Corona d'Aragó juntament amb Carles.
{{Juliol_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Alfons II d'Aragó, dit també Alfons el Cast o el Trobador [la data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca ]- va morir a Perpinyà el 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte del Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34, morint a l'edat de 39 anys. Com a rei d'Aragó i comte de Barcelona és enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part (probablement les entranyes, separades segons un ús habitual en alguns llocs llavors, a Santa Maria de Vilabertran).
Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Per línia paterna era nét de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers. Fou germà dels comtes Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç I de Provença. Alfons I el Cast fou la primera persona que fou alhora comte de Barcelona i rei d'Aragó, i primer monarca en solitari de la Corona d'Aragó.
{{Agost_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Martí I d'Aragó, de València, de Mallorca, de Barcelona, de Sardenya, Còrsega i II de Sicília, dit l'Humà o l'Eclesiàstic (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410)[6][7] va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria a la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I
{{Setembre_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
L'Antipapa Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, va nàixer Pedro Martínez de Luna, a Illueca, Regne d'Aragó, el 1328 i morí a Peníscola, al Regne de València, el 1423. Durant la seua trajectòria eclesiàstica va donar suport a Robert de Ginebra, motiu pel qual va ser triat pontífex pels cardenals francesos a la mort de l'antipapa Climent VII, el 28 de setembre de 1394.
A la mort del papa Urbà VI, el 1389, els cardenals italians van elegir Bonifaci IX; per tant, l'elecció de Benet va continuar el cisma de l'Església Catòlica.
La major part de l'Església no va reconèixer Benet. La Corona d'Aragó va ser la que més fort va donar suport a Benet XIII, en particular encoratjats per Sant Vicent Ferrer
{{Octubre_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Jaume I el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en aragonès: Chaime, en occità: Jacme, en llatí, a 30 de març de 1251, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
{{Novembre_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet,[8] (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó)[9] signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387).
Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons III el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.
{{Desembre_article_de_Corona d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
- ↑ Vegeu: Numeració del Casal d'Aragó
- ↑ Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó
- ↑ Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
- ↑ Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes:: Arxiu Jaume I
- ↑ Com a rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló, i de Cerdanya
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ferrer i Mallol, 2001, p. 65.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Ferrer i Mallol, 2001, p. 71.
- ↑ a causa del punyal que tenia per costum portar: http://www.mitcat.net/orígens/index.htm
- ↑ Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó