Portal:Lingüística/Articles seleccionats



Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles destacats del Portal:Lingüística modifica

La llengua de signes valenciana (sigles: LSCV o LSPV) és un llenguatge signat utilitzat per més de 15.000 persones al País Valencià, la gran majoria com a persones sordes. Segons alguns lingüistes, la LSCV i la llengua de signes espanyola (LSE) són dues variants d'una mateixa llengua, mentres que altres ho defineixen com a dialectes amb una important grau de variació i, per tant, tenen entitat com per a tenir gramàtiques diferents , com passa amb la llengua de signes catalana.


{{Gener_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


L'etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar a la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat.

En les llengües amb una història escrita abundant, l'etimologia fa servir la filologia, l'estudi de la manera en què les paraules canvien de cultura en cultura a través del temps. No obstant, els etimòlegs també utilitzen els mètodes de la lingüística comparativa per reconstruir la informació sobre les llengües que són massa velles i de les quals no existeix cap informació directa (com l'escriptura) coneguda. En analitzar les llengües relacionades amb la tècnica coneguda com el mètode comparatiu, els lingüistes realitzen inferències sobre la llengua mare o antecessora i el seu vocabulari. Així, s'han trobat paraules arrel fins i tot de llengües antigues de la família indoeuropeu. Encara que la recerca etimològica originalment es va desenvolupar a partir de la tradició filològica, en l'actualitat la majoria de la recerca etimològica es realitza en famílies de llengües de les quals hi ha poc o cap documentació.


{{Febrer_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


 

L'escriptura és un mètode d'intercomunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema. Un sistema d'escriptura pot ser complet o incomplet; és complet el que pot expressar sense ambigüitat tot el que pot manifestar i dir una llengua determinada.

Els sistemes d'escriptura es diferencien d'altres possibles sistemes de comunicació basats en símbols en què normalment cal comprendre almenys part de la llengua parlada en qüestió per poder llegir i entendre el text. Contrasten amb altres possibles sistemes simbòlics com els senyals de trànsit, la pintura, els mapes i les matemàtiques, que no necessàriament depenen d'un coneixement previ d'una llengua parlada per extreure'n el significat associat.


{{Març_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


 

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi Romà. Se suposa que provenen d'un hipotètic proto-germànic, que s'hauria parlat cap al segon mil·lenni aC.

La mobilitat de les tribus germàniques va propiciar ben aviat la dispersió i diferenciació de la seva parla, conformant-ne tres branques principals: del septentrional, occidental i oriental (totes les llengües del qual són extingides). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'antic nòrdic parlat a assentaments des de Groenlàndia i Vinland fins a Rússia o Normandia durant l'edat mitjana, el neerlandès i l'anglès estesos per via d'imperis colonials a partir de l'edat moderna i l'alemany esdevenint l'idioma més parlat del centre d'Europa.


{{Abril_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


El sistema d'escriptura lineal B es feia servir per escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC. fins al 1100 aC. aproximadament. És un alfabet sil·làbic, és a dir, cada grafia representa una síl·laba. Suposa un precedent de l'alfabet grec, i sembla que va morir amb la caiguda de la civilització micènica.

Segons els estudiosos, aquest alfabet procedeix del que anomenem sistema d'escriptura lineal A, usada pels antics cretencs entre el 1800 aC. i el 1400 aC. Seixanta-quatre símbols descendeixen del lineal A, mentre que els vint-i-tres restants són de creació micènica, d'un total, per tan, de 87 símbols. Es compta també amb més de cent símbols amb valor semàntic o ideogrames, és a dir, que representen idees: home, dona, xai, porc, bou, oli, vi, or, bronze...


{{Maig_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


 

Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social, i és una concreció del plurilingüisme.

En la pràctica el bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús. La sociolingüística s'ocupa de les relacions entre dues llengües en contacte. La psicologia i la pedagogia estudien les conseqüències del bilingüisme en la formació de l'individu ja sigui per viure en un territori amb llengües en contacte o pel coneixement i ús de dues llengües a través del seu estudi.

En matèria de política o de normalització lingüística el bilingüisme pot tenir funcions diferents; així, en països amb dues llengües en contacte, el foment del bilingüisme pot ésser útil a una política assimilista que comportaria la pèrdua d'ús d'una de les llengües.


{{Juny_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


 

La llengua berber, llengua amaziga, amazigh o tamazight és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemites. La parlen uns 12 milions de persones, principalment al Marroc i Algèria, però també tan al sud com a Burkina Faso i, en petites illes, fins a Egipte. El guanxe canari també és considerat un dialecte del berber. El nom "berber" té el mateix origen que la paraula bàrbar; per això els berbers demanen que s'anomeni al seu idioma tamazight, com ells en diuen.

En un principi s'escrivia usant un alfabet (abjad) propi anomenat tifinagh, derivat de l'antic libi-púnic, i conservat pels tuaregs. Aquest va ser gradualment substituït (però mai del tot) per, primer i durant poc temps, l'alfabet llatí i, després, per l'alfabet àrab. Al segle xx s'ha tornat a introduir l'escriptura en alfabet llatí, tot i que ara hi ha una revifalla de formes d'escriptures basades en el tifinagh.


{{Juliol_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


 

Semiòtica i Semiologia son termes que fan referència a l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge, però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials on les qüestions d'interpretació son de gran importància. Encara que la semiòtica té arrels profundes en la filosofia occidental, va rebre les seva formulació recent a començament del segle xx, en el treball del lingüista suís Ferdinand de Saussure (18571913) i el filòsof americà Charles Sanders Peirce (18391914).


{{Agost_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


 

Un diccionari és una llista de paraules amb les seves definicions, o una llista de paraules amb les corresponents en altres llengues. Molts diccionaris inclouen informació extra, com ara; informació sobre la pronunciació, derivacions de les paraules, exemples d'utilització, l'etimologia, il·lustracions, informació sobre l'utilització de les paraules...

Les paraules solen estar ordenades alfabèticament.


{{Setembre_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


 

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir. Està format per una notació normalitzada per a la representació fonètica de les llengües. La majoria dels seus símbols són els de l'alfabet llatí, en minúscula i majúscula, o en deriven, per addició d'elements, rotació o inversió, alguns són de l'alfabet grec, harmonitzats amb l'alfabet llatí, i alguns no semblen estar relacionats amb cap alfabet.


{{Octubre_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


 

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada.

La situació sociolingüística és formalment de diglòssia quan la llengua dominada és majoritària en els estrats amb menys poder i prestigi de la societat, mentre que l'altra és pròpia de la classe o grup dominant, així com de l'exercici del poder administratiu.


{{Novembre_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial


 

El llenguatge SMS, llengua xat o d'internet és l'alteració de la llengua ordinària per comunicar-se a través de missatges de telèfon mòbil, xats, jocs en línia i dispositius similars. Va néixer de la limitació de caràcters en els SMS, que obligava a condensar la informació i que podien ser incòmodes de teclejar per haver de repetir moltes vegades una pulsació. El seu èxit, però, va fer que s'usés a la xarxa encara que no hi fossin presents aquestes limitacions per la rapidesa que suposa.

La característica més destacada és l'ús d'abreviatures. En comptes d'escriure tota la paraula, s'eliminen les vocals i els sons no significatius ("stic") i s'usen abreviacions convencionals ("pq" en lloc de "perquè", per exemple).


{{Desembre_article_de_Lingüística}} - discussió - modifica - historial




Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs