Viquipèdia:Articles seleccionats/febrer

< Viquipèdia:Articles seleccionats

Articles seleccionats del febrerModifica

 

Les ovelles, bens, xots, xais o corders (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, les ovelles són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom «ovella» s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Ovis aries. Les ovelles són l'espècie més nombrosa del seu gènere i molt probablement descendeixen del mufló salvatge d'Europa i Àsia.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

En arquitectura, una piràmide (del llatí pyrămis, -ĭdis) és una construcció monumental en forma piramidal que normalment té una base quadrangular. Antigament, a l'antic Egipte, i també a l'Índia, aquest tipus de construccions eren utilitzades com a sepulcre; els maies i els asteques les feien servir com a temple. A les civilitzacions precolombines les piràmides no tenien una funció funerària.

Les primeres piràmides (anomenades "clàssiques"), que ja presenten completament parets llises, estan datades cap el 2500 aC, com la piràmide de Meidum, que es troba mig derruïda. Existeixen també piràmides construïdes en l'època contemporània.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

La declinació del llatí és el conjunt de formes en què es declinen els substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en la llengua llatina. En llatí, la declinació d'una paraula serveix per indicar-ne la funció i el nombre gramatical. Hi ha cinc declinacions, que estan numerades i agrupades segons la terminació dels mots i el seu gènere gramatical. Els diferents casos s'expressen mitjançant un sufix (o morfema gramatical) afegit a l'arrel de la paraula. La flexió de les paraules dins una mateixa declinació varia segons el seu gènere gramatical: masculí, femení o neutre.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central de la ciutat. L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548 i simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià (segle XV). És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

El cràter de Chicxulub (pronunciat tʃikʃuˈlub) és un antic cràter d'impacte enterrat sota la península del Yucatán, a Mèxic. El seu centre es troba a prop de la població de Chicxulub, a la qual deu el nom el cràter – la traducció aproximada del nom maia és "la cua del diable". El cràter mesura més de 180 quilòmetres de diàmetre, formant una de les estructures d'impacte més gran del món; el bòlid que formà el cràter mesurava almenys deu quilòmetres de diàmetre.

El cràter fou descobert per Glen Penfield, un geofísic que havia estat treballant al Yucatán a la recerca de petroli a finals de la dècada del 1970.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

L'art antic o art de l'antiguitat és l'art de l'edat antiga. La història de l'art antic és la divisió de la història de l'art que se centra en el seu estudi i interpretació formal, tècnica, estructural, i ideològica (iconogràfica, iconològica) i a la seva explicació històrica; encara que l'arqueologia és la ciència històrica, que estudia la cultura material de la qual les obres d'art són la manifestació més valuosa, i és l'encarregada del seu descobriment i anàlisi contextual.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va involucrar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els Aliats i les potències de l'Eix. La guerra va involucrar uns 100 milions de militars i la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, un 3% de la població mundial de l'època, sent el conflicte més mortífer a la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.

Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730 i 1760. El rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l'art oriental especialment en els temes galants i amorosos, amb petites cascades, ponts, salzes, templets i pagodes, i es van encarregar directament a la Xina vaixelleries ornades amb gravats d'armes heràldiques. És un art bàsicament mundà, sense influències religioses, que tracta temes de la vida diària i de les relacions humanes. És un estil que busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística. El terme "religió" es refereix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que comparteixen els membres.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 185027 de desembre de 1923) fou un arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels principals protagonistes del Modernisme català. Com a arquitecte, es va avançar a les propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts. Algunes de les seves obres són Patrimoni de la Humanitat.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat clàssica i estigué vigent al llarg de la seva història. Els grecs consideraren l'esclavitud no solament com una realitat indispensable, sinó també com un fet ben natural; fins i tot els estoics, en general, o els primers cristians no la van qüestionar. La majoria dels escriptors antics entenien que l'esclavitud no era tan sols un fenomen natural, sinó també necessari. No obstant, també van aparèixer alguns debats aïllats que aixecaren el crit al cel, com s'observa als diàlegs socràtics, o alguns estoics que expressaren la primera condemna de l'esclavitud de la qual es té un registre històric.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Garri Kímovitx Kaspàrov (en rus: Га́рри Ки́мович Каспа́ров), nascut com a Garri Kímovitx Vainxtéin (en rus: Га́рри Ки́мович Вайнште́йн) el 13 d'abril de 1963 a Bakú (RSS de l'Azerbaidjan, actualment Azerbaidjan) és un jugador d'escacs, escriptor, i activista polític rus, (soviètic fins al 1991), que té el títol de Gran Mestre des de 1980. És excampió del món d'escacs, i, per molts, el millor escaquista de tots els temps. La Unió Soviètica li va atorgar els ordes de la Bandera Roja del Treball i de l'Amistat dels Pobles, així com el títol de Mestre Honorífic de l'Esport.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 19361 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València obra de Pere Antoni Beuter. Aquesta llegenda situa l'origen de la Senyera Reial en la persona de Guifré el Pilós, i més concretament, narra que el senyal dels quatre pals fou creat després d'una batalla contra els normands, quan el rei dels francs mullà la seva mà en la sang de les ferides de Guifré el Pilós, i tot passant després quatre dits per damunt de l'escut daurat del comte de Barcelona li digué: «aquestes seran les vostres armes, comte».

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

La genètica (del grec antic γενετικός, genetikós, «genitiu», i aquest de γένεσις génesis, «origen»), una disciplina de la biologia, és la ciència de l'herència i la variació en els éssers vius. El fet que els éssers vius hereten caràcters dels seus pares ha estat utilitzat des de temps prehistòrics per millorar conreus i animals per mitjà de la cria selectiva. Tanmateix, la ciència moderna de la genètica, que aspira a comprendre el procés de l'herència, només començà amb el treball de Gregor Mendel a mitjans del segle XIX. Tot i que no coneixia la base física de l'herència, Mendel observà que els organismes hereten caràcters de manera diferenciada – aquestes unitats bàsiques de l'herència són actualment denominades gens.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

La nebulosa del Cranc (també coneguda com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova resultant de l'explosió d'una supernova en el 1054 (SN 1054). Situada a una distància d'aproximadament 6.300 anys llum (1.930 pc) de la Terra, a la constel·lació de Taure, la nebulosa té un diàmetre de sis anys llum (1,84 pc) i la seva velocitat d'expansió és de 1.500 km/s.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

La bandera de Bielorússia (en bielorús Сцяг Беларусі, Stsiah Belarussi; en rus Флаг Беларуси, Flag Belarussi) fou formalment adoptada el 7 de juny de 1995 després que fos votada en referèndum pel poble bielorús durant el mes anterior. Aquest disseny substituí la bandera usada per la República Popular Bielorussa de 1918, abans que Bielorússia esdevingués una república soviètica, i que també usava el país des que recuperà la seva independència l'any 1991. L'ensenya actual és una modificació de la bandera del 1951 que s'emprava quan el país era una república de la Unió Soviètica.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893Palma, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme, tot i que va arribar a signar aquest manifest. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers, els micos i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria. Tret dels humans, que avui en dia habiten a tots els continents de la Terra, la majoria de primats viuen a les regions tropicals o subtropicals de les Amèriques, Àfrica i Àsia. La mida dels primats va des dels 30 grams del lèmur ratolí pigmeu fins als 200 quilograms del goril·la de muntanya. Segons les proves fòssils, els avantpassats primitius dels primats podrien haver existit a finals del període Cretaci fa uns 65 milions d'anys i el primatoide més antic conegut és Plesiadapis, del Paleocè superior (fa aprox. 58-55 milions d'anys).

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques –especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)– i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Un virus (del llatí virus, «toxina» o «verí») és un agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular. El primer virus conegut, el virus del mosaic del tabac, fou descobert per Martinus Beijerinck el 1899, i actualment se'n coneixen més de 5.000 tipus diferents. L'estudi dels virus rep el nom de virologia, i és una branca de la microbiologia.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

L'escultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques del moviment de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple. Així, l'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va desenvolupar entre el segle XI i, en correspondència amb les diferents parts d'Europa, el segle XII o la primera meitat del XIII.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Drosera regia és una espècie de planta carnívora del gènere Drosera, que és endèmica d'una única vall de Sud-àfrica. El nom de dròsera prové de la paraula grega droseros, que significa "coberta de rosada". L'epítet específic regia és una paraula llatina que significa "reial", una referència a l'"aparença majestuosa" de la planta. Les fulles poden arribar a mesurar 70 centímetres de llarg. Posseeix nombroses característiques primitives que no s'observen en altres espècies de dròseres, com són rizomes llenyosos, pol·len operculat i la manca d'una vernació. Tots aquests factors, combinats amb la informació molecular que aporta l'anàlisi filogenètica, confirma que D. regia presenta algunes de les característiques més primitives del gènere.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

El període de vigència de l'antic règim, pràcticament, coincideix amb l'etapa històrica de l'edat moderna i, a Espanya, culmina amb la construcció de l'estat liberal durant el segle XIX.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallida de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un , un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix. Mentre que en el mercat competitiu els consumidors i els productors són preu-acceptants –ja que el preu ve fixat únicament per l'oferta i la demanda–, en el monopoli l'oferent monopolista pot fixar el preu utilitzant el seu poder de mercat.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

El dragó de Komodo (Varanus komodoensis) és una espècie de llangardaix que viu a les illes de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami, a la Indonèsia central. És un membre de la família dels varans (varànids), i és l'espècie més gran vivent de llangardaix; assoleix una mida mitjana de dos a tres metres i pesa aproximadament setanta quilograms. La seva mida inusual s'atribueix al gegantisme insular, car no hi ha altres animals carnívors que puguin omplir el nínxol de les illes on viuen, i també al ritme metabòlic baix del dragó de Komodo. Com a resultat de la seva mida, aquests llangardaixos són depredadors alfa, i dominen els ecosistemes on habiten. Tot i que els dragons de Komodo s'alimenten principalment de carronya, també embosquen i cacen preses.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Els rosegadors (Rodentia, 'rosegadors' en llatí) són un ordre de mamífers. Amb aproximadament 2.280 espècies, els rosegadors representen un 42% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en l'ordre més gran d'aquesta classe. Es troben gairebé arreu del món i han colonitzat una varietat d'hàbitats diferents. Molt pocs rosegadors s'han estès com a espècies hemeròfiles o animals de companyia, però són els que donen la imatge del grup en general. D'altra banda, nombroses espècies han estat molt poc investigades i tenen una difusió molt reduïda.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Venus és el segon planeta del sistema solar. És un dels denominats planetes interiors o terrestres. És conegut popularment com l'estrela del matí o estrela vespertina, atés que només es pot observar una estona abans de l'alba o en el fosquejar. El seu nom prové de la deessa romana de l'amor, probablement per ser el planeta més brillant conegut pels antics. En estar en una òrbita interior a la terrestre la seua superfície presenta fases marcades que van ser per primera vegada observades per Galileu Galilei.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


 

Pride and Prejudice és una adaptació cinematogràfica de la novel·la del mateix nom de Jane Austen. Dirigida per Robert Z. Leonard el 1940, la pel·lícula, en blanc i negre, va ser la primera versió de Hollywood d'una obra d'Austen i el primer llargmetratge de les aventures de les germanes Bennet. Un relat que no tornaria a la gran pantalla fins al 2005 amb Pride & Prejudice de Joe Wright. Els seus principals protagonistes són Greer Garson i Laurence Olivier, que van interpretar Elizabeth Bennet i el Sr. Darcy respectivament. Cal destacar, a més, la participació d'Edna May Oliver i de Maureen O'Sullivan.

Continuació…Arxiu

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs