Portal:País Valencià/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles sobre el País Valencià modifica
Comarques valencianes
Des dels acabaments del segle xix el País Valencià s'ha estructurat tradicionalment en unes demarcacions territorials anomenades comarques. Malgrat això, no va ser fins les primeries dels anys 60 del segle xx quan comencen a proliferar descripcions concretes de delimitacions comarcals, de les quals hi destacaren especialment dues: la proposta de Vicent Maria Rosselló, de 1964, i la de Joan Soler i Riber, de 1974.
En 1987, la Generalitat Valenciana publicà una proposta oficial de Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de tres graus, on el primer grau coincideix en gran mesura amb el concepte territorial de comarca. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, fins ara, s'ha limitat com a referència per a la descentralització administrativa dels diferents serveis oferts per la Generalitat, com l'ensenyament, la sanitat, o l'agricultura. De fet, no hi ha una disposició legal necessària perquè aquestes DTH finalment tinguen la "incidència territorial" prevista, és a dir, òrgans polítics o administratius de nivell comarcal. Pel contrari, les competències compartides entre diversos municipis s'estan articulant mitjançant la mancomunitat.
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_de_gener}} - discussió - modifica - historial
Les Fogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional, els seus orígens són molt remots ja que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera amb l'arribada del solstici d'estiu, es perd en la nit dels temps, i és comú a totes les cel·lebracions de la Nit de Sant Joan.
Aquestes festes organitzades amb les peculiaritats actuals daten del 1928, i tingueren per impulsor José María Py i Ramírez de Cartagena. Amb el pregó es donen per iniciats els festejos, es planten les fogueres, monuments artístics policromats de cartró pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del 20 de juny, i es cremen al cap de quatre dies després de llançar-se des del puig del Benacantil, on es troba el Castell de Santa Bàrbara, una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat i la major part de la Costa Blanca.
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_de_febrer}} - discussió - modifica - historial
La Serra de Mariola és un important nucli muntanyenc al sud del País Valencià, enclavada en les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida, amb més de 16.000 hectàrees d'extensió. Reconeguda científicament per la seua amplia varietat botànica, i principalment d'herbes medicinals. Malgrat que les fronteres de la Mariola varien en funció dels autors, popularment queda restringida a la zona muntanyosa situada entre els pobles d'Alcoi, Alfafara, Agres, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro.
Actualment té la qualificació de parc natural. El cim més alt de la Mariola és el Montcabrer (1390 m.). Altres cims importants són les Penyes Monteses (1.350 m.), el Morro del Comptador (1.232 m.), el Portí d'Alfafara (1.086 m.) o el Cabeçó de Mariola (1.000 m.).
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_de_març}} - discussió - modifica - historial
El café-licor o burret és una beguda alcohòlica típica de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa. Com el seu nom indica es una beguda de cafè amb una graduaciò alcohòlica que es troba sobre els 15 i els 20 graus i és de color negre.
El "Burret" se sol prendre mesclat amb refrescos, orxata (pingüí), granissat de llima (mentireta), refresc de cola (plis-play) i, fins i tot, amb cervesa. Encara que també com aperitiu tot sol.
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_d'abril}} - discussió - modifica - historial
.svg)
La bandera del País Valencià és actualment la Senyera Coronada Valenciana com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià. També és coneguda com a Senyera Tricolor, en certs àmbits com a Real Senyera, i en el passat també va ser coneguda com a Senyera del Rat Penat.
En origen, aquesta era la bandera local de la ciutat de València. A partir de la Renaixença valenciana el moviment polític valencianista la va reivindicar i utilitzar majoritàriament com a símbol propi del País Valencià, i des de 1982, després d'un llarg conflicte que encara dura, es va convertir en la bandera autonòmica oficial.
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_de_maig}} - discussió - modifica - historial
Geografia del País Valencià
El territori valencià, estret i allargat, pot ser definit, des del punt de vista natural, com un paisatge mediterrani a meitat camí entre el desert africà i els boscos europeus. Es tracta d'un país ple de contrastos on s'alternen els ambients relativament àrids del sud i els relativament humits del nord amb altres de transició.
Les muntanyes ocupen la major part del País Valencià, deixant solament una estreta franja litoral per a les planes que, això sí, solament s'eixamplen a l'extrem nord (Plana de Vinaròs), a la Plana de Castelló, a la Depressió central de València i en l'extrem sud (Baix Segura). A la resta de la costa, les muntanyes arriben gairebé a la línia litoral. Predomina la litologia calcària, però també és fàcil trobar materials com les arenisques, les margues o els guixos.
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_de_juny}} - discussió - modifica - historial
L'Orxata és el nom que s'utilitza per a molts tipus de begudes vegetals. Es pot fer de xufes, ordi, ametles o arròs. Al País Valencià la forma més popular és l'Orxata de xufes, que es fa, exclusivament, d'aigua, xufes i sucre. Se serveix molt freda, gelada o granissada, com un refresc. També se'n poden fer gelats. L'orxata és un producte nutritiu, d'aspecte lletós, considerada com una llet vegetal, amb un elevat contingut de midó, greixos, sucres i proteïnes. A més, és rica en elements minerals i vitamines, entre els que destaquen el fòsfor, el potassi i les vitamines E i C. Té un consell regulador per tal d'assegurar la qualitat del producte i la Denominació d'Origen. El poble d'Alboraia és conegut per la qualitat de les seues "orxates". La idea de fer Orxata de xufes s'originà del període de presència àrab a València (del segle viii al xiii).
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_de_juliol}} - discussió - modifica - historial
Benidorm és una població valenciana de la comarca de la Marina Baixa. Coneguda arreu per les seues platges, gratacels i ambient nocturn i per ser un destí turístic de gents d'arreu l'Estat i Europa. Delimita per l'est amb els municipis de L'Alfàs del Pi, La Nucia i Polop, pel nord amb Benimantell i per l'oest amb Finestrat. És el municipi més dens i populós de les dues Marines.
S'enclava entre les serres Gelada, la Cortina i el Tossal de la Cala formant la badia de Benidorm. En la badia trobem tres platges: la Platja de Ponent (situada entre el Tossal i el port), la Platja del Mal Pas (entre el port i la Punta Canfali) i la Platja de Llevant (entre la Punta Canfali i el Racó de l'Oix).
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_d'agost}} - discussió - modifica - historial
La Muixeranga és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià i que principalment es preserven a Algemesí (Ribera Alta). Es diferencia dels moderns castellers en què té un sentit místic i s'acompanya amb una dansa, sense donar importància a l'alçària de les torres humanes. Els castellers i la Muixeranga tindrien un origen comú en les moixiganges. La dansa s'acompanya amb una música de tabalet i dolçaina, amb una tonada molt característica, d'autor anònim. Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster entre d'altres) han volgut reivindicar la música de la Muixeranga com himne valencià o, fins i tot, com himne dels Països Catalans.
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_de_setembre}} - discussió - modifica - historial
El 9 d'octubre va ser proclamat Diada Nacional del País Valencià per acord del Plenari de Parlamentaris en l'any 1977, coincidint en dos moments d'importància cabdal en la Història del País Valencià: per una banda es commemora la fundació del Regne de València amb l'entrada del Rei Jaume I a la Ciutat de València en el mateix dia de l'any 1238; per altra banda a la vesprada del mateix dia de l'any 1977 es va celebrar a València una manifestació sota el lema "Ara, volem l’Estatut", on participaren més de 600.000 persones d'arreu del país, encetant-se així un seguit de reivindicacions d'autogovern que acaben amb la creació del Consell Preautonòmic del País Valencià en 1979, i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia valencià en 1982.
La Diada es remunta a l'any 1338 quan el Consell de València, amb motiu del primer centenari de la conquesta d'aquesta ciutat va decidir celebrar una processó d’agraïment, repetint-se de des llavors any rere any, amb especial atenció als centenaris, tot i que es va deixar de celebrar durant un temps després del Decret de Nova Planta. Actualment, de matí se celebra institucionalment pel Consell del País Valencià i el President de la Generalitat. A València continua celebrant-se la tradicional Processó Cívica, de caràcter municipal, mentre arreu del País Valencià se celebren algunes festes organitzades pels Ajuntaments. Tot això sense oblidar durant aquest dia els tradicionals dolços de la Mocaorà que, en dia de Sant Donís, patró dels enamorats a l'Horta de València, es regalen als enamorats.
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_d'octubre}} - discussió - modifica - historial
L'economia del País Valencià ha estat marcada per la forma llargaruda del seu territori, amb una orografia muntanyosa i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl. Només l'eix litoral ha facilitat la connexió amb el nord, amb Catalunya i Europa. Així s'explica, entre d'altres raons, que tot i els plans d'infraestructures estatals centralitzades cap a Madrid el volum de comerç entre Catalunya i el País Valencià és el quàdruple del volum que es té amb la capital estatal. El model empresarial valencià el componen uns quants centenars d'empreses multinacionals i desenes de milers de PIME locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Tot això sense oblidar el turisme que suposa el 22% del seu PIB, tot i que suposa un greu desfasament de demanda i oferta dels recursos hídrics, sobretot a les comarques del sud.
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_de_novembre}} - discussió - modifica - historial
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va ser creada per la Llei valenciana 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. És la institució que té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística del valencià, així com vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló.
{{Article_sobre_el_País_Valencià_del_mes_de_desembre}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs