Viquipèdia:Art de la Corona d'Aragó
L'escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el segle xvi, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V
La major part de l'escultura va ser feta per artistes forans italians o bé arribats de la resta de la península. Entre els provinents d'Itàlia destaca Giovanni Merliano da Nola i el florentí Juan de Moreto, i el burgalès Bartolomé Ordóñez, format a Itàlia, autor de les mampares per a l'accés al cadiratge del cor i del rerecor de la catedral de Barcelona entre els anys 1515 fins a la seva mort el 1520; al seu taller van treballar artistes d'origen italià: Simón de Bellalana, Vitorio Cogono, Juan Florentino i el flamenc Joan Petit Monet. Després de la defunció d'Ordóñez, l'aragonès Pedro Villar es va fer càrrec de l'acabament dels treballs del rerecor de la catedral, i tot i tenir personalment una clara influència de Damià Forment, va haver de realitzar aquesta obra amb l'obligació que s'imposava al seu contracte, és a dir, de «fer-la a la màxima semblança per a l'harmonització amb els relleus realitzats per Ordóñez».
{{Gener_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Damià Forment (València?, 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 1540) fou un escultor valencià.
Fill de pare escultor, d'estil renaixentista, es creu per la seva formació probablement a Itàlia. Se'l considera un dels primers escultors introductors del renaixement a Espanya.
Va ser a Saragossa, a la Basílica del Pilar, on va realitzar el seu primer gran encàrrec, el retaule per a l'altar major, molt semblant al que també va realitzar, en 1512 per a la catedral d'Osca.
Però potser, l'obra més important i polèmica és el retaule per al monestir de Poblet (Tarragona), que li va encarregar l'abat Pere Caixal, en alabastre blanc. El va fer entre 1527 i 1529, comptant amb molts col·laboradors. El van acusar de no posar bon alabastre i deficiències en la talla (sobretot ornamental), per la qual cosa no va cobrar l'estipulat en el contracte. El retaule està restaurat i és l'obra d'estil renaixement més important que té el monestir de Poblet.
{{Febrer_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica. A pesar d'això, no es coneixen gaires dades de la seva vida. Se sap que era d'origen andalús i va néixer a Còrdova.
Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Aragó. Va col·laborar amb Martí Bernat i Miguel Ximénez, que es considera que són els seus continuadors. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot qui li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormició de la Verge. Després es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, després, és possible que passés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica.
{{Març_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica. A pesar d'això, no es coneixen gaires dades de la seva vida. Se sap que era d'origen andalús i va néixer a Còrdova.
Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Aragó. Va col·laborar amb Martí Bernat i Miguel Ximénez, que es considera que són els seus continuadors. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot qui li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormició de la Verge. Després es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, després, és possible que passés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica.
{{Abril_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Pere Comte o Pere Compte fou un arquitecte gironí mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics de la Ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506. El 2006 es va celebrar el 500 aniversari de la seua mort, amb una exposició en l'edifici que més fama li atorgà: la Llotja de la Seda.
Durant la segona meitat el segle XV fou una figura clau de l'arquitectura gòtica a la Corona d'Aragó, i molt especialment a la Ciutat i Regne de València, que llavors vivia el seu Segle d'Or. Fou mestre d'obres de la Ciutat de València, on fundà el gremi de pedrapiquers (1472) junt amb Francesc Baldomar i Garcia de Toledo.
{{Maig_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Plantilla:Juny Art de la Corona d'Aragó
{{Juny_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498), és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica. A pesar d'això, no es coneixen gaires dades de la seva vida. Se sap que era d'origen andalús i va néixer a Còrdova.
Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Aragó. Va col·laborar amb Martí Bernat i Miguel Ximénez, que es considera que són els seus continuadors. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot qui li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormició de la Verge. Després es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, després, és possible que passés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica.
{{Juliol_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Joan de Joanes (València, c.1510 - Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix a Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del renaixement, fill de Vicent Macip. Les seues primeres obres les va realitzar junt amb son pare, cosa que ha creat seriosos problemes d'autoria entre ambdós, sobretot en els panells del Retaule de la catedral de Sogorb. Després de 1550 la polèmica se simplifica, ja que, mort el pare, tots els llenços atribuïts a l'un o a l'altre són obra seua.
En la València de la seua època va ser el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a la iconografia religiosa —va ser anomenat el "segon Rafael"—, entre les seues obres destaquen El Sant Sopar, Sant Sebastià en la sinagoga, La Sagrada Família i la Immaculada Concepció, que és considerada com la seua obra més famosa, predecesora de la tipologia iconogràfica que Pacheco, en el seu "Art de la pintura", exposarà com a canònica.
{{Agost_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Lluís Dalmau, (València, ? - Barcelona, 1460?) pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim. És conegut per la seva obra la Mare de Déu dels Consellers encarregada pel Consell de Cent el 1443 i actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
{{Setembre_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Francesco Pagano (Nàpols, segle xv, actiu a València entre el 1472 i el 1481. Pintor renaixentista que per raó del seu origen també era conegut com a Francesco Neapoli. És considerat, junt amb Paolo de San Leocadio, un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica.
El 1472, gràcies a les recomanacions del cardenal Roderic de Borja, que més tard fou el Papa Alexandre VI, va desembarcar al Grau de València el 1274, acompanyat de dos pintors més, Paolo de San Leocadio i Riccardo Quartararo, àlies Mestre Ricard (Riquart als documents). De bon començament Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio van rebre un tracte de favor enfront dels pintors valencians de l'època per venir recomanats pel cardenal Roderic Borja, de manera que de seguida van ser contractats per a pintar al fresc les parets de la capella Major de la Seu. Això era tot un repte si tenim en compte que aquesta era l'obra pictòrica més preuada del regne de València, i el 1469 havia estat danyada per un incendi.
{{Octubre_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Paolo de San Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447 – cap al 1520) fou un pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica.
Era fill de Pietro Lazzaro de San Leocadio, i va tindre tres germans majors: Stefano, Nicolò i Lucca. El seu últim document a Reggio Emilia és de 1458, quan l'artista tenia 11 anys. Probablement poc després es va traslladar a Ferrara, on es va formar amb els mestres Bono da Ferrara i Ercole de Roberti. Va rebre la influència d'altres pintors italians com Pietro Perugino, que va pintar junt amb Pinturicchio les estances Borja del Vaticà per a Alexandre VI, i altres de l'escola de Ferrara i Bolonya com ara Andrea Mantegna, Cosimo Tura i Francesco del Cossa il Francia), a banda dels flamencs Hans Memling i Gerard David
{{Novembre_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del segle xiii fins a finals del segle XV a les terres d'aquesta. El focus d'irradiació cultural al segle XIV va ser Barcelona i al segle XV va passar a València.
Quan es parla d'art gòtic es fa referència a un conjunt de manifestacions que sovint tenen poc en comú a part d'un marc temporal, també pel gòtic català. La pintura gòtica de la Corona d'Aragó disposa com a trets comuns:
- Una major independència d'aquesta respecte a l'arquitectura.
- Una major diversitat de gèneres pictòrics i d'estils. Apareixen els primers paisatges, el dibuix es torna minuciós i detallista.
- Tècniques destacades són els retaules i les miniatures, però cal contemplar els vitralls, els murals i la pintura d'agulla.
Fins aquí hem esmentat característiques genèriques. Si hi ha una característica que defineix la pintura de la Corona d'Aragó és la potencialitat del que podia haver estat i va renunciar a ser. Segons Pi i Margall: Ninguna nación se encontraba en Europa tan ventajosamente situada como la de Aragón, para seguir de cerca a la Italia en el camino de las artes.
{{Desembre_Art_de_la_Corona_d'Aragó}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs