Borbotó

pedania de València

Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou. La seua població censada el 2009 era de 742 habitants (IVE).[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaBorbotó
Imatge
Església de Santa Anna

Localització
Map
 39° 30′ 55″ N, 0° 23′ 27″ O / 39.515277777778°N,0.39083333333333°O / 39.515277777778; -0.39083333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
DistrictesPobles del Nord Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població734 (2022) Modifica el valor a Wikidata (517,63 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície1,418 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud22 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

Lloc webalcaldiaborboto.wixsite.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: alcaldiaborboto X: alcalborboto Modifica els identificadors a Wikidata

Geografia

modifica

Borbotó es troba a l'Horta Nord, entre els nuclis de població de Godella a l'oest i Carpesa a l'est. A pocs metres a l'est passa la CV-315 o camí de Montcada.

Història

modifica

Borbotó prové d'una alqueria andalusina, que va ser presa per Jaume I durant la conquesta de València. El rei la donà a Guillem de Caportella el 1238, incloent-hi els molins i forns, cosa bastant infreqüent, ja que aquests solien reservar-se per a control regi. Caportella, no obstant això, la va cedir a l'orde del Temple el 12 de novembre de 1238.

Va adquirir el títol de lloc el 30 d'agost de 1258 i es va convertir en capçalera de la comanda de Borbotó. Després de la dissolució del Temple va romandre en la batllia de Montcada (orde de Montesa) fins a l'extinció dels senyorius el 1811. En aquest moment es va constituir com a municipi independent, i contenia una mica més de 100 cases i dues escoles, a les quals acudien uns 60 alumnes. El 12 de desembre de 1888, i per decisió dels veïns, Borbotó va passar a formar part del municipi de València.

Topònim

modifica

Segons Joan Corominas, el terme Borbotó prové de l'àrab "برّ أبو تر" (Barr Abū Tur), és a dir, 'barri d'Abu Tur'.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica de Borbotó
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 2001 2005 2009
Població 655 631 604 765 927 806 697 758 772 800 791 742

Política

modifica

Borbotó depèn de l'ajuntament de València en consideració de barri del districte de Poblats del Nord. No obstant això, donada la seua condició de poblament rural, té, d'acord amb les lleis estatals i autonòmiques pertinents, un alcalde de barri que s'encarrega de vetllar pel bon funcionament del barri i de les relacions cíviques, signar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, suggeriments, denúncies i reclamacions dels veïns.

Economia

modifica

Durant el segle xix, el principal motor de l'economia era la producció de seda, blat, cànem, i hortalisses.

Monuments

modifica
  • Església de Santa Anna. Data del segle xvii i va dependre de l'església de Carpesa fins a 1942. De creu llatina, es compon de tres naus i cinc trams. Té una cúpula vidriada de mitja taronja i un campanar baix i punxegut. La decoració data principalment del segle xix, i en destaca el retaule major del misteriós mestre de Borbotó, de principis del segle xvi. Està compost per nou taules d'estil renaixentista, amb la imatge central de santa Anna, que es completa amb altres personatges bíblics. Destaca així mateix l'anomenat Quadre de les Ànimes, de finals del segle xv, que representa la ciutat celestial i el judici final.

Cultura

modifica

A Borbotó, hi ha una gran tradició de pilota valenciana, per la qual cosa disposa d'una important pedrera de jugadors i amb l'única pista de titularitat municipal per a la pràctica d'aquest esport a la ciutat de València.

Celebra les seues festes en honor de santa Anna el 23 de setembre, ja que, segons la tradició, el 23 d'octubre de 1699 el poble es va estalviar una forta inundació per mediació de la seua patrona, que va dividir les aigües al seu pas pel lloc. La festa es va traslladar posteriorment a setembre, per coincidir amb el calendari agrícola.

Personalitats destacades

modifica

Referències

modifica
  1. «Nomenclàtor de la Comunitat Valenciana, 2009». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 abril 2010].

Enllaços externs

modifica