Metrovalència

sistema de transport públic mitjançant metro i tramvia de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana
(S'ha redirigit des de: Metrovalencia)

Metrovalència és la marca comercial amb la qual l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

Infotaula xarxa de transportsMetrovalència
Logotip de Metrovalència
Estació d'Alameda
Descripció
Àrea abastidaHorta, Ribera Alta, Camp de Túria
UbicacióValència i àrea metropolitana
Nombre de línies10
Nombre d'estacions146
Passatgers anuals69.442.400 (2019)[1]
Lloc webhttps://www.metrovalencia.es/
Operació
Inauguració8 d'octubre del 1988
OperadorFgv.svg
Característiques tècniques
Longitud161,71 km

La xarxa actual és l'hereva de l'antiga xarxa de suburbans de València, coneguda popularment com el trenet de València, una xarxa de ferrocarrils de via estreta construïda en la seua major part a l'acabament del segle xix. La modernització de la xarxa i la seua conversió en un modern ferrocarril metropolità, ha donat origen a la xarxa de Metrovalència. Amb els anys, diverses estacions han canviat de nom per millorar la seua identificació i associar el nom al barri o la zona on s'ubiquen.[2]

Metrovalència compta amb sis línies de metro i quatre de tramvia amb un total de 161,7 quilòmetres,[3] 25 d'ells de tramvia, amb 146 parades distribuïdes en 37 municipis[4] sent les estacions més usades, per ordre descendent, Xàtiva, Colom i Àngel Guimerà.[5]

Amb un màxim anual de passatgers de 69.4 milions en 2019,[6] entre 1987 i 2017 va transportar 1.281 milions de viatgers.[7]

La xarxaModifica

 
Plànol zonal de Metrovalencia
Línia Capçaleres Tipus Estacions Longitud (km) Viatgers (2021)[8]
  Bétera

Seminari-CEU

Castelló

Picassent

Torrent

Metro 40 70,24 6.024.128
  Llíria

Paterna

Torrent Avinguda Metro 33 39,75 5.937.822
  Rafelbunyol Aeroport Metro 27 24,69 8.526.189
  Mas del Rosari
Lloma Llarga Terramelar

Fira València

Doctor Lluch

Empalme

Tramvia 33 15,92 3.960.829
  Marítim-Serrería Aeroport Metro 18 12,95 6.592.484
  Tossal del Rei Marítim-Serrería Tramvia 21 10,07 1.190.338
  Marítim-Serrería Torrent Avinguda Metro 16 15,45 4.968.228
  Marina Reial Joan Carles I Marítim-Serrería Tramvia 4 1,2 221.284
  Alboraya-Peris Aragó Riba-roja de Túria

Av. del Cid

Metro 23 23,37 5.398.377
  Alacant Natzaret Tramvia 8 5,3 -

Línia 1: Bétera - CastellóModifica

 
Estació de Campanar-La Fe (línies 1 i 2).

Històricament la línia 1 prové de les línies de València-Jesús a Castelló de la Ribera (hui en dia, l'estació té el nom de Castelló) i la línia de València-Pont de Fusta a Bétera i Llíria.

L'any 1986 van començar els treballs de construcció d'un túnel passant sota la ciutat de València per unir les antigues línies de Castelló de la Ribera, a l'estació de Jesús al sud de València, i l'estació de València-Pont de Fusta amb Llíria i Bétera. Aquest túnel es va inaugurar el 8 d'octubre del 1988, i comprén el traçat entre les estacions d'Ademús (Empalme abans de 1988, i després de març de 2001), i Sant Isidre.

Línia 2: Llíria - Torrent AvingudaModifica

 
Estació de Benimàmet (línia 2).

L'actual línia 2 del metro de València és una part del recorregut original de la Línia 1 del metro de València, que va canviar el seu nom en 2015.

Línia 3: Rafelbunyol - AeroportModifica

 
Estació de Machado (línies 3 i 9).

La línia 3, està basada en l'antiga línia del trenet que connectava l'estació València-Central (dècades més tard Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

El 5 de maig de 1995 es va inaugurar el primer tram del túnel de la línia 3. A partir de l'antiga línia del trenet entre la localitat de Rafelbunyol i l'estació del Pont de Fusta. Aquest túnel seguia un traçat distint en la seua entrada a la ciutat de València finalitzant a l'estació de l'Albereda, nomenada Alameda i situada a l'antic llit del riu Túria que va ser dissenyada pel famós arquitecte valencià Santiago Calatrava. Posteriorment aquesta línia va ser ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació d'Avinguda del Cid existint un ramal que la unia a la línia 1 a l'altura de l'estació de Jesús i el 20 de maig de 1999 fins a l'estació de Mislata-Almassil a la pròxima localitat de Mislata.

Línia 4: Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor LluchModifica

 
Tramvia de la línia 4 a l'estació de Garbí.

Aquesta línia va sorgir de la reconversió d'una part de l'antiga línia que passava pel nucli urbà de la ciutat (entre l'estació de l'Entroncament i la del Pont de Fusta i la línia que unia aquesta última amb el barri marítim va ser alçat i convertit en una línia de tramvia modern, convertint-se així en la primera ciutat de l'Estat Espanyol a tornar a introduir el tramvia inaugurant la línia 4 el 21 de maig de 1994. Aquesta línia ha patit diverses ampliacions en la seua zona oest, en concret es va inaugurar un ramal al març de 1999 fins a la TVV que cobria la demanda del campus de Burjassot de la Universitat de València, i al setembre de 1999 es va inaugurar un ramal que connectava l'estació de TVV amb la fira de mostres.

Línia 5: Marítim-Serreria - AeroportModifica

 
Metro a l'estació d'Aeroport (línies 3 i 5).

La línia 5 uneix el port amb l'aeroport sent inaugurat el primer tram entre l'estació d'Alameda i la d'Ayora el 30 d'abril de 2003. Un any després, el 3 d'octubre de 2005, es va crear l'estació de Bailén al ramal que unia les línies 1 i 5 entre les de Colón i Jesús, que valdrà com a connexió amb la nova estació del Nord subterrània. Finalment, el 2 d'abril de 2007 es va inaugurar l'estació Marítim-Serreria al carrer de la Serradora, una estació intermodal dissenyada per unir la línia 5 amb el tramvia al port (línia T8) i amb la línia T6.

Línia 6: Tossal del Rei - Marítim-SerreriaModifica

 
Tramvia entrant a Marítim-Serrería (línies 5, 6, 7 i 8).

La línia T-6 uneix els barris d'Orriols i Torrefiel amb el barri marítim de València. El primer tram que es va inaugurar, de 9,2 kilòmetres, va ser el tram "Tossal del rei - Marítim Serrería" (compartint via amb la T-4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch. Es preveu que aquesta línia sigui circular en un futur.

Línia 7: Marítim - Torrent AvingudaModifica

 
Metro a l'estació de Torrent Avinguda (línies 2 i 7).

Originàriament formava part de la Línia 5 del metro de València, que en 2015 va canviar el nom d'alguns dels seus trajectes per a organitzar-los com a línies separades.

Línia 8: Neptú - MarítimModifica

 
Tramvia a l'estació de Grau-Canyamelar (línies 6 i 8).

Línia 9: Alboraia-Peris Aragó - Riba-roja de TúriaModifica

 
Estació d'Alboraia-Palmaret (línies 3 i 9).

Línia 10: Alacant - NatzaretModifica

Article principal: Línia 10 de Metrovalència

La línia 10 circula en superfície i soterrat, connecta l'estació d'Alacant, a l'Estació del Nord, amb el barri de Natzaret.

HistòriaModifica

 
Boca de metro amb el símbol de Metrovalència.
  • 8 d'octubre de 1988. Inauguració del túnel de 6,7 quilòmetres entre Jesús i la Connexió a la línia 1.
  • 21 de maig de 1994. Inauguració de la línia 4. El tram entre la Connexió i Doctor Lluch té una longitud de 9,7 quilòmetres
  • 5 de maig de 1995. Inauguració del túnel de 3 quilòmetres entre l'estació de Palmaret i l'Albereda a la línia 3.
  • 16 de setembre de 1998. Inauguració del túnel de 3,2 quilòmetres entre l'Albereda i l'Avinguda del Cid i del ramal de 2,4 quilòmetres entre Colón i Jesús, ambdós a la línia 3.
  • Març de 1999. Ampliació de la línia 4 des de l'Entroncament fins a TVV.
  • 20 de maig de 1999. Inauguració del túnel de 2,4 quilòmetres entre l'Avinguda del Cid i Mislata-Almassil a la línia 3.
  • Setembre de 1999. Creació del ramal del tramvia entre TVV i Fira.
  • 30 d'abril de 2003. Inauguració del primer tram de la línia 5 entre les estacions d'Alameda i Ayora amb una longitud de 2,3 quilòmetres.
  • 9 de setembre de 2005. Accident a Picanya quan dos trens col·lideixen en la línia 1. Hi hagué més de quaranta ferits però cap mort.
  • 23 de setembre de 2005. Inauguració del ramal de la línia 4 entre TVV i Mas del Rosari de 3 quilòmetres.
  • 3 d'octubre de 2005. Creació de l'estació de Bailén entre les de Colón i Jesús.
  • 3 de juliol de 2006. Greu accident entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya. El nombre de víctimes mortals va ascendir a 43 i el de ferits a 47. La caixa negra va revelar que el comboi viatjava en una corba a 80 km/h, el doble de la velocitat permesa (vegeu Accident de metro a València del 2006).
  • 2 d'abril de 2007. Inauguració de l'estació de Marítim-Serreria de la línia 5.
  • 16 d'abril de 2007. Posada en servei del tram tramviaire de la línia Marítim-Serreria - Neptú ".
  • 18 d'abril de 2007. Posada en servei del tram de 4,9 kilòmetres "Mislata Almassil - Aeroport" de les línies 3 i 5.
  • 27 de setembre de 2007. Inauguració de la Línia 6 (tramvia) de Metrovalència que en un principi cobreix el trajecte entre Tossal del Rei i Maritim-Serrería passant les universitats junt amb la línia 4 i arribant al recentment estrenat tramvia de la línia 5.
  • 2015. Es produeix la reorganització de les línies que divideix les 5 línies existents en 9 línies, es creen les línies 2, 7, 8 i 9 a partir de trajectes pertanyents a altres línies.[9]
  • Juny de 2019. Reanudació de les obres de la línia 10, anteriorment anomenada T2.[10]
  • 17 de maig de 2022. Inauguració de la línia 10.

PassatgersModifica

Evolució dels passatgers (en milions) a la xarxa de Metrovalència per any

La quantitat de viatgers transportats per la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en 2019 va ser de 69.442.539, el seu màxim històric, superant el rècord de 2008.[6] El 2020, a causa de la crisi sanitaria produïda per la Covid-19, el nombre de passatgers va caure a 36.984.259, prop d'un 50% respecte a l'any anterior.

La línia de metro que més usuaris desplaça és la L3 (Rafelbunyol/Aeroport), seguida de la línia 5 (Marítim-Serradora/Aeroport), la línia 1 (Bétera/Castelló de la Ribera), la línia 2 (Llíria-Torrent Avinguda), la línia 9 (Alboraia Peris Aragó/Riba-roja de Túria) i la línia 7 (Marítim-Serradora/Torrent Avinguda), i després van les línies de tramvia L-4 (Mas del Rosari/ Doctor Lluch), la línia i finalment la línia 8 (Marina Reial Joan Carles I/Marítim-Serradora). Per estacions, la més transitada és Xàtiva, seguida de Colom, Àngel Guimerà, Túria i Plaça d'Espanya.[11]

Projectes d'ampliació en trámitModifica

Actualment es troba en projecte l'ampliacio de la línia 10 i les línies 11 i 12.

Línia 10: Alacant - NatzaretModifica

Article principal: Línia 10 de Metrovalència

La línia 10 s'ampliarà partint de la parada de Natzaret per arribar fins la parada de Grau-Canyamelar i acabar a Neptú.

Línia 11: Ciutat de les Ciencies - Marina ReialModifica

Article principal: Línia 11 de Metrovalència

El 20 de febrer de 2021 es va anunciar que el traçat de la línia L11 discorrerà des de la Ciutat de les Ciencies pel Pont de l'Assut de l'Or fins a l'Avinguda de Menorca per donar servei al Corte Inglés i al Centre Comercial Aqua i seguir per l'avinguda de Joan Verdeguer i trobar-se novament amb la L10 a l'actual parada de Grau-Canyamelar en les L6 i L8, fins a la Marina Reial.[12]

Línia 12: Alacant - Hospital La FeModifica

Article principal: Línia 12 de Metrovalència

Els projectes de construcció de la línia 10 de Metrovalencia inclouen l'estudi d'un ramal des de l'estació Amado Granell fins l'Hospital La Fe, pels carrers Germans Maristes, Illa Cabrera i Joaquim Benlloch.

Ampliacions no reeixidesModifica

 
Ampliacions proposades abans de 2015

La Generalitat Valenciana, abans de la crisi financera iniciada en 2008, va anunciar l'ampliació de la xarxa de Metrovalencia. Però a causa de factors economics, la major part dels projectes d'ampliació es troben paralitzats[13][14] o ni tan sols han arribat més enllà del seu anunci.

Línia Tavernes Blanques - NatzaretModifica

La línia de Tavernes Blanques-Natzaret, coneguda com a T2, seria una línia de tramvia (en superfície i soterrada).[15] Aquesta línia comunicaria els barris del nord de València d'Orriols i Torrefiel i la població de Tavernes Blanques, al nord de la ciutat, amb la resta de la xarxa.

La meitat inferior d'aquesta línia és va aprofitar per crear l'actual línia 10.

Línia orbitalModifica

La Generalitat Valenciana va presentar un altre projecte d'ampliació de la xarxa l'any 2007, que consistia en una línia de tramvia orbital. Aquesta línia hauria envoltar València pels bulevards Nord i Sud connectant amb Xirivella, Mislata i Alboraia.[16][17]

Línia de l'Horta SudModifica

A 2006 es va presentar el projecte del metro lleuger de l'Horta Sud. Aquesta línia transcorreria en superfície durant tot el seu trajecte a excepció de les estacions de Nou Manises, Manises i Quart de Poblet. [18][19]

Hauria de partir de l'estació de Manises, passant pel Barri del Crist, Aldaia, Alaquàs, Torrent (Horta Oest), Picanya i Paiporta. Des d'aquest punt, es bifurcaria en dos ramals:

Tramvia de la CostaModifica

A 2005 es va anunciar el Tramvia de la Costa, el qual realitzaria el recorregut comprès entre Port Sa Platja i Marítim-Serreria, passant també per l'estació de Marina Reial Joan Carles I. Per tant, el recorregut tramviari que actualment pertany a la línia 8 s'ampliaria cap al nord de la ciutat, i més endavant, s'estendria per les pedanies del sud de la ciutat, donant servei a Pinedo, El Saler i l'Albufera, per passar per El Palmar i acabar en el Perellonet.[20]

ReferènciesModifica

  1. «Metrovalencia creix un 5,37% i aconseguix els 67,2 milions de viatgers en 2018». Metrovalència. [Consulta: 17 gener 2019].
  2. «La parada del tranvía "Neptú" pasa a denominarse "Marina Real Joan Carles I"» (en castellà). Levante-EMV, 13-04-2006. [Consulta: 14 maig 2021].
  3. «Metrovalencia compta ja amb 161 km de xarxa després de la posada en servei de la nova Línia 10». Valènciadiari, 19-05-2022.
  4. «FGV amplia els treballs de manteniment de línia àrea de la xarxa de Metrovalencia». FGV, 03-06-2019. [Consulta: 28 febrer 2021].
  5. «La Generalitat va facilitar la mobilitat de 3,3 milions de viatgers i viatgeres en la xarxa de Metrovalencia el mes de setembre passat». Generalitat Valenciana, 13-10-2020. [Consulta: 28 febrer 2021].
  6. 6,0 6,1 «Metrovalencia alcanza los 69,4 millones de viajeros en 2019, la cifra "más alta de su historia"». Valencia Plaza, 18-01-2020. [Consulta: 28 febrer 2021].
  7. Aimeur, Carlos. «Como si China entera se hubiera subido al metro». Valencia Plaza, 06-03-2017.
  8. «Metrovalencia alcanzó los 42,8 millones de usuarios en 2021, un 16 % más» (en castellà). Valencia Plaza.
  9. «Bonig maquilla el plano de Metrovalencia para aparentar cuatro líneas nuevas» (en castellà). Valencia Plaza, 26-11-2014.
  10. «La Generalitat reanudará las obras de la línea T2 de MetroValencia», 12-06-2017. [Consulta: 14 juny 2017].
  11. «12 gener 2019». La Veu, 12-01-2019. [Consulta: 28 febrer 2021].
  12. Soriano, Lola. «La Generalitat proyecta una nueva línea de tranvía que pasará por la Ciudad de las Ciencias y llegará hasta la Marina» (en castellà). Las Provincias, 20-02-2021. [Consulta: 28 febrer 2021].
  13. La crisi deixa en l'oblit fins a set projectes de transport públic a València
  14. Ampliacions previstes en Metrovalencia
  15. La línia 2 del metro de València seguirà sent 'fantasma' fins més enllà de 2015 (Consultat el 27 de febrer de 2015).
  16. Xirivella es connectarà al tramvia orbital amb una plataforma de 780 metres sobre el nou llit (Consultat el 22 de febrer de 2015)
  17. Malilla es puja al tramvia orbital (Consultat el 22 de febrer de 2015)
  18. Una nova línia de metro unirà 16 pobles de l'Horta Sud i València (Consultat el 27 de febrer de 2015)
  19. El tram de Sedaví a La Fe tindrà un intercanviador amb el Tramvia Orbital per poder connectar amb el centre (Consultat el 27 de febrer de 2015)
  20. El tramvia unirà el port i Port Sa plata en dos anys (Consultat el 22 de febrer de 2015)

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica