Metrovalència

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Metrovalència
Descripció
Àrea abastida	Horta, Ribera Alta, Camp de Túria
Ubicació	València i àrea metropolitana
Nombre de línies	10
Nombre d'estacions	146
Passatgers anuals	63.361.626 (2022)
Lloc web	https://www.metrovalencia.es/
Operació
Inauguració	8 d'octubre del 1988
Operador
Característiques tècniques
Longitud	161,71 km

Metrovalència és la marca comercial amb la qual l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), depenent de la Generalitat Valenciana, gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

La xarxa actual és l'hereva de l'antiga xarxa de suburbans de València, coneguda popularment com el trenet de València, una xarxa de ferrocarrils de via estreta construïda en la seua major part a l'acabament del segle xix. La modernització de la xarxa i la seua conversió en un modern ferrocarril metropolità, ha donat origen a la xarxa de Metrovalència. Amb els anys, diverses estacions han canviat de nom per millorar la seua identificació i associar el nom al barri o la zona on s'ubiquen.^[2]

Metrovalència compta amb sis línies de metro i quatre de tramvia amb un total de 161,7 quilòmetres,^[3] 25 d'ells de tramvia, amb 146 parades distribuïdes en 37 municipis^[4] sent les estacions més usades, per ordre descendent, Xàtiva, Colom i Àngel Guimerà.^[5]

Amb un màxim anual de passatgers de 69.4 milions en 2019,^[6] entre 1987 i 2017 va transportar 1.281 milions de viatgers.^[7]

La xarxa

Plànol zonal de Metrovalencia

Capçaleres		Tipus	Estacions	Longitud (km)	Viatgers (2023)^[1]
Bétera Seminari-CEU	Castelló Picassent Torrent	Metro	40	70,24	12.373.435
Llíria Paterna	Torrent Avinguda	Metro	33	39,75	11.723.597
Rafelbunyol	Aeroport	Metro	27	24,69	17.270.009
Mas del Rosari Lloma Llarga Terramelar Fira València	Doctor Lluch Empalme	Tramvia	33	15,92	7.580.547
Marítim	Aeroport	Metro	18	12,95	14.169.446
Tossal del Rei	Marítim	Tramvia	21	10,07	3.450.509
Marítim	Torrent Avinguda	Metro	16	15,45	10.830.949
Neptú	Marítim	Tramvia	4	1,2	420.620
Alboraia Peris Aragó	Riba-roja de Túria Av. del Cid	Metro	23	23,37	10.228.402
Alacant	Natzaret	Tramvia	8	5,3	2.445.002

Línia 1: Bétera - Castelló

Entrada a l'estació de Xàtiva

Històricament la línia 1 prové de les línies de València-Jesús a Castelló i la línia de València-Pont de Fusta a Bétera i Llíria.

L'any 1986 van començar els treballs de construcció d'un túnel passant sota la ciutat de València per unir les antigues línies de Castelló, a l'estació de Jesús al sud de València, i l'estació de València-Pont de Fusta amb Llíria i Bétera. Aquest túnel es va inaugurar el 8 d'octubre del 1988, i comprén el traçat entre les estacions d'Ademús (Empalme abans de 1988, i després de març de 2001), i Sant Isidre.

Línia 2: Llíria - Torrent Avinguda

L'actual línia 2 del metro de València és una part del recorregut original de la Línia 1 del metro de València, que va canviar el seu nom en 2015.

Línia 3: Rafelbunyol - Aeroport

Entrada a l'estació de l'Albereda

La línia 3, està basada en l'antiga línia del trenet que connectava l'estació València-Central (dècades més tard Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

El 5 de maig de 1995 es va inaugurar el primer tram del túnel de la línia 3. A partir de l'antiga línia del trenet entre la localitat de Rafelbunyol i l'estació del Pont de Fusta. Aquest túnel seguia un traçat distint en la seua entrada a la ciutat de València finalitzant a l'estació de l'Albereda, nomenada Alameda i situada a l'antic llit del riu Túria que va ser dissenyada pel famós arquitecte valencià Santiago Calatrava. Posteriorment aquesta línia va ser ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació d'Avinguda del Cid existint un ramal que la unia a la línia 1 a l'altura de l'estació de Jesús i el 20 de maig de 1999 fins a l'estació de Mislata-Almassil a la pròxima localitat de Mislata.

Línia 4: Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor Lluch

Aquesta línia va sorgir de la reconversió d'una part de l'antiga línia que passava pel nucli urbà de la ciutat (entre l'estació de l'Entroncament i la del Pont de Fusta i la línia que unia aquesta última amb el barri marítim va ser alçat i convertit en una línia de tramvia modern, convertint-se així en la primera ciutat de l'Estat Espanyol a tornar a introduir el tramvia inaugurant la línia 4 el 21 de maig del 1994. Aquesta línia ha patit diverses ampliacions en la seua zona oest, en concret es va inaugurar un ramal al març de 1999 fins a l'estació d'À Punt, abans anomenada TVV,^[8] que cobria la demanda del campus de Burjassot de la Universitat de València, i al setembre del 1999 es va inaugurar un ramal que connectava l'estació d'À Punt amb la fira de mostres.

Línia 5: Marítim- Aeroport

La línia 5 uneix el port amb l'aeroport sent inaugurat el primer tram entre l'estació de l'Albereda i la d'Aiora el 30 d'abril del 2003. Un any després, el 3 d'octubre de 2005, es va crear l'estació de Bailén al ramal que unia les línies 1 i 5 entre les de Colón i Jesús, que valdrà com a connexió amb la nova estació del Nord subterrània. Finalment, el 2 d'abril de 2007 es va inaugurar l'estació Marítim al carrer de la Serradora, una estació intermodal dissenyada per unir la línia 5 amb el tramvia al port (línia T8) i amb la línia T6.

Línia 6: Tossal del Rei - Marítim

La línia T-6 uneix els barris d'Orriols i Torrefiel amb el barri marítim de València. El primer tram que es va inaugurar, de 9,2 kilòmetres, va ser el tram "Tossal del rei - Marítim Serrería" (compartint via amb la T-4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch. Es preveu que aquesta línia sigui circular en un futur.

Entrada a l'estació d'Alacant

Línia 7: Marítim - Torrent Avinguda

Originàriament formava part de la línia 5 del metro de València, que el 2015 va canviar el nom d'alguns dels seus trajectes per a organitzar-los com a línies separades.

Línia 8: Neptú - Marítim

Línia 9: Alboraia-Peris Aragó - Riba-roja de Túria

Línia 10: Alacant - Natzaret

La línia 10 circula en superfície i soterrada, connecta l'estació d'Alacant, a l'Estació del Nord, amb el barri de Natzaret.

Història

Boca de metro amb el símbol de Metrovalència.

8 d'octubre de 1988. Inauguració del túnel de 6,7 quilòmetres entre Ademus i l'Hospital.

29 de desembre de 1988. Inauguració de l'estació Sant Isidre.

21 de maig de 1994. Inauguració de la línia 4. El tram entre Ademus i Doctor Lluch té una longitud de 9,7 quilòmetres

5 de maig de 1995. Inauguració del túnel de 3 quilòmetres entre l'estació de Palmaret i l'Albereda a la línia 3.

16 de setembre de 1998. Inauguració del túnel de 3,2 quilòmetres entre l'Albereda i l'Avinguda del Cid i del ramal de 2,4 quilòmetres entre Colón i Jesús, ambdós a la línia 3.

Març de 1999. Ampliació de la línia 4 des de l'Entroncament fins a la parada À Punt.

20 de maig de 1999. Inauguració del túnel de 2,4 quilòmetres entre l'Avinguda del Cid i Mislata-Almassil a la línia 3.

Setembre de 1999. Creació del ramal del tramvia entre À Punt i Fira.

30 d'abril de 2003. Inauguració del primer tram de la línia 5 entre les estacions d'Albereda i Aiora amb una longitud de 2,3 quilòmetres.

22 de setembre de 2004. Inauguració del ramal entre l'estació de Torrent i Avinguda de Torrent de 2,3 quilòmetres.

9 de setembre de 2005. Accident a Picanya quan dos trens col·lideixen en la línia 1. Hi hagué més de quaranta ferits però cap mort.

23 de setembre de 2005. Inauguració del ramal de la línia 4 entre À Punt i Mas del Rosari de 3 quilòmetres.

3 d'octubre de 2005. Creació de l'estació de Bailén entre les de Colón i Jesús.

20 de desembre de 2005. Inauguració del ramal entre À Punt i Valterna.

3 de juliol de 2006. Greu accident entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya. El nombre de víctimes mortals va ascendir a 43 i el de ferits a 47. La caixa negra va revelar que el comboi viatjava en una corba a 80 km/h, el doble de la velocitat permesa (vegeu Accident de metro a València del 2006).

2 d'abril de 2007. Inauguració de l'estació de Marítim de la línia 5.

16 d'abril de 2007. Posada en servei del tram tramviaire de la línia Marítim - Neptú.

18 d'abril de 2007. Posada en servei del tram de 4,9 kilòmetres Mislata Almassil - l'Aeroport de les línies 3 i 5.

27 de setembre de 2007. Inauguració de la Línia 6 (tramvia) de Metrovalència que en un principi cobreix el trajecte entre Tossal del Rei i Maritim passant les universitats junt amb la línia 4 i arribant al recentment estrenat tramvia de la línia 5.
2015. Reorganització de les línies que divideix les 5 línies existents en 9 línies. Es creen les línies 2, 7, 8 i 9 a partir de trajectes pertanyents a altres línies.^[9]

Juny de 2019. Reanudació de les obres de la línia 10, anteriorment anomenada T2.^[10]

17 de maig de 2022. Inauguració de la línia 10.

Passatgers

Evolució dels passatgers (en milions) a la xarxa de Metrovalència per any

La quantitat de viatgers transportats per la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en 2019 va ser de 69.442.539, el seu màxim històric, superant el rècord de 2008.^[6] El 2020, a causa de la crisi sanitaria produïda per la Covid-19, el nombre de passatgers va caure a 36.984.259, prop d'un 50% respecte a l'any anterior.

La línia de metro que més usuaris desplaça és la L3 (Rafelbunyol/Aeroport), seguida de la línia 5 (Marítim-Serradora/Aeroport), la línia 1 (Bétera/Castelló de la Ribera), la línia 2 (Llíria-Torrent Avinguda), la línia 9 (Alboraia Peris Aragó/Riba-roja de Túria) i la línia 7 (Marítim-Serradora/Torrent Avinguda), i després van les línies de tramvia L-4 (Mas del Rosari/ Doctor Lluch), la línia i finalment la línia 8 (Marina Reial Joan Carles I/Marítim-Serradora). Per estacions, la més transitada és Xàtiva, seguida de Colom, Àngel Guimerà, Túria i Plaça d'Espanya.^[11]

Projectes d'ampliació en tràmit

Simulació del plà del Metrovalencia per a 2030

Actualment es troba en projecte l'ampliació de les línies 11 i 12.

Línia 11: Ciutat de les Ciencies - Marina de València

El 20 de febrer de 2021 es va anunciar que el traçat de la línia L11 discorrerà des de la Ciutat de les Ciencies pel Pont de l'Assut de l'Or fins a l'avinguda de Menorca per a donar servei al Corte Inglés i al Centre Comercial Aqua i continuar per l'avinguda de Joan Verdeguer i trobar-se novament amb la L10 en l'actual parada de la Marina de València en les L6 i L8.^[12]

Línia 12: Alacant - Hospital La Fe

Els projectes de construcció de la línia 10 de Metrovalencia inclouen l'estudi d'un ramal des de l'estació Amado Granell fins a l'Hospital La Fe, pels carrers Germans Maristes, Illa Cabrera i Joaquim Benlloch.

Ampliacions no reeixides

Ampliacions proposades abans de 2015

La Generalitat Valenciana, abans de la crisi financera iniciada en 2008, va anunciar l'ampliació de la xarxa de Metrovalencia. Però a causa de factors economics, la major part dels projectes d'ampliació es troben paralitzats^[13]^[14] o ni tan sols han arribat més enllà del seu anunci.

Línia Tavernes Blanques - Natzaret

La línia de Tavernes Blanques-Natzaret, coneguda com a T2, seria una línia de tramvia (en superfície i soterrada).^[15] Aquesta línia comunicaria els barris del nord de València d'Orriols i Torrefiel i la població de Tavernes Blanques, al nord de la ciutat, amb la resta de la xarxa.

La meitat inferior d'aquesta línia es va aprofitar per crear l'actual línia 10.

Línia orbital

La Generalitat Valenciana va presentar un altre projecte d'ampliació de la xarxa l'any 2007, que consistia en una línia de tramvia orbital. Aquesta línia hauria envoltar València pels bulevards Nord i Sud connectant amb Xirivella, Mislata i Alboraia.^[16]^[17]

Línia de l'Horta Sud

A 2006 es va presentar el projecte del metro lleuger de l'Horta Sud. Aquesta línia transcorreria en superfície durant tot el seu trajecte a excepció de les estacions de Nou Manises, Manises i Quart de Poblet. ^[18]^[19]

Hauria de partir de l'estació de Manises, passant pel Barri del Crist, Aldaia, Alaquàs, Torrent (Horta Oest), Picanya i Paiporta. Des d'aquest punt, es bifurcaria en dos ramals:

Un arribaria a Benetússer, Barri d'Orba (Alfafar), Massanassa, Catarroja, Albal, Alcàsser (Horta Sud) i Silla.
L'altre ramal donaria servei al barri de La Torre, Sedaví, el Forn d'Alcedo i a la Nova Fe (ja a València), on connectaria amb el tramvia orbital.

Tramvia de la Costa

A 2005 es va anunciar el Tramvia de la Costa, el qual realitzaria el recorregut comprès entre Port Sa Platja i Marítim-Serreria, passant també per l'estació de Marina Reial Joan Carles I. Per tant, el recorregut tramviari que actualment pertany a la línia 8 s'ampliaria cap al nord de la ciutat, i més endavant, s'estendria per les pedanies del sud de la ciutat, donant servei a Pinedo, El Saler i l'Albufera, per passar per El Palmar i acabar en el Perellonet.^[20]