Esquinita-(Ce)

L'esquinita-(Ce) és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'esquinita.

Esquinita-(Ce)
Fórmula química	(Ce,Ca,Fe,Th)(Ti,Nb)₂(O,OH)₆
Epònim	vergonya, aeschynite (en) i ceri
Localitat tipus	Gadolinite Pit (Pits Nos. 75 & 76), Dolgiye Mosty reserve-guard station, Reserva Natural d'Ilmen, Monts Ilmen, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DF.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DF.05
Dana	8.3.6.1
Heys	18.2.13
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,538Å; b = 10,958Å; c = 5,396Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	negre, marró, marró clar a groc
Exfoliació	imperfecta en {100}, interrompuda
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 6
Lluïssor	resinosa, cerosa, submetàl·lica
Color de la ratlla	gairebé negre a marró
Diafanitat	translúcida
Densitat	5,19 g/cm³ (mesurada); 5,617 g/cm³ (calculada)
Impureses comunes	REE, Sn
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Aes-Ce
Referències

Característiques

L'esquinita-(Ce) és un òxid de fórmula química (Ce,Ca,Fe,Th)(Ti,Nb)₂(O,OH)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. Es l'anàleg de ceri de l'esquinita-(Y) i l'anàleg de titani de la nioboesquinita-(Ce).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'esquinita-(Ce) pertany a «04.DF: Òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitja); dímers i trímers que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: esquinita-(Nd), esquinita-(Y), nioboesquinita-(Ce), nioboesquinita-(Nd), nioboesquinita-(Y), rynersonita, tantalesquinita-(Y), vigezzita, changbaiïta i murataïta-(Y).

Formació i jaciments

Va ser descoberta ala camps de gadolinita, de la Reserva Natural d'Ilmen, als Monts Ilmen, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia), creient-se que era en realitat gadolinita. Estudis realitzats posteriorment per Victor Hartwall en el laboratori del químic suec Jöns Jacob Berzelius el van reconèixer com un nou mineral. Es pot trobar en altres indrets del planeta, però els seus jaciments són més aviat escassos.

Enllaços externs

• Galeria d'imatges