Golmés és una estació de ferrocarril al nord de la població de Golmés a la comarca del Pla d'Urgell a la línia Barcelona-Manresa-Lleida i hi tenen parada trens de la línia R12 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, la infraestructura pertany a Adif.
L'estació de l'aleshores «línia de Manresa o Saragossa» va entrar en funcionament l'any 1860 quan va entrar en servei el tram Manresa-Lleida construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona.[1] Inicialment, el municipi de Gomés, tal com Fondarella van refusar una estació, perquè «els seus habitants estaven convençuts que per greixar les rodes de les locomotores es feia servir mantega extreta del greix dels infants».[2] Mollerussa, aleshores més petit però més obert a la modernitat va optar per al ferrocarril, el que en una generació va tenir un efecte molt positiu en el seu desenvolupament, en detriment dels pobles veïns.[3] Des del 1882, la «Companyia del Ferrocarril Transversal» va projectar una línia complementària de Valls a Figueres que hauria creuat la línia Barcelona-Lleida a Golmés. Tot i començar les obres, per manca de finançament —un problema recurrent al segle xix per a qualsevol projecte d'infraestructura que no passava per Barcelona—, el projecte va fracassar i la companyia va ser liquidada el 1890.[4]
L'edifici de servei als viatgers, una construcció d'un pis es va tancar al públic i de l'estació només queda un simple baixador.[5] El 1975 es va suprimir el pas a nivell i d'ara ençà se cerca una solució per crear un pas per a vianants més segur que l'actual pont estret. Un projecte nou es va proposar a principis del 2015.[6] Uns altres projectes són la creació d'una estació intermodal per mercaderies entre Mollerussa i Golmés i la transformació de la línia Lleida-Manresa en tren tramvia.[7]
L'any 2016 va registrar l'entrada de 2.000 passatgers.[8]
- ↑ «Línia R12». Rodalies.gencat.cat. Rodalies de Catalunya.
- ↑ Vidal i Culleré, Vidal. «La prosperitat de Mollerussa i la seva transformació...». A: Les rutes de Ponent I. L'oració dels perduts. Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, p. 60-65. ISBN 9788400064822. Arxivat 2016-08-15 a Wayback Machine.
- ↑ Domingo i clota, Miguel; Societat Catalana d'Ordenació del Territori. «La dinàmica urbanitzadora del ferrocarril». A: Territori i ferrocarrils: la prolongació de la línia de Blanes a Lloret. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 17-18, 32. ISBN 9788472832657.
- ↑ Santesmases i Ollé, Josep «Projectes de ferrocarrils frustrats. El transversal del principat de Catalunya i el ferrocarril Tarragona-Valls-Cervera-Ponts». La Resclosa, núm.1, 1997, pàg. 63-67.
- ↑ «Golmés». Trenscat.com. [Consulta: juny 2016].
- ↑ «Golmés buscarà finançament institucional per fer la rampa elevada de la via del tren». VilaWeb, 28-01-2015. «El pas per a vianant es reclama des del 1975, quan es va suprimir el pas a nivell»
- ↑ Ramon i Mòdol, Josep. «Pla director urbanístic del Pla d'Urgell». Territori, observatori de projectes i debats territorials de Catalunya, 31-12-2010. Arxivat de l'original el 2016-06-26. [Consulta: 5 juny 2016].
- ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].