Rodalia de Lleida

Rodalia de Lleida són els serveis de trens regionals de Rodalies de Catalunya i els serveis de la línia Lleida-La Pobla de Segur de FGC que transcorren per les diferents poblacions de la demarcació de Lleida i que són inclosos al Sistema Tarifari Integrat de l'ATM Àrea de Lleida. A diferència d'altres àrees de Catalunya, com Barcelona, Tarragona i Girona, RENFE no opera serveis especifics sota nomenclatura de rodalia a la regió.

Infotaula xarxa de transportsRodalia de Lleida
Estació de bellpuig - 10.jpeg
TerritoriGarrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
Tipus serveitren de rodalia
Inauguració16 de març del 2015
Línies5
Estacions24
Línies de la xarxaFGCLleida RL1 Logo.svg FGCLleida RL2 Logo.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg
OperadorRENFE i FGC
AutoritatATM Àrea de Lleida
Dades tècniques
Ample ferroviari1.668 mm
Enllaç amb:
Línia d'alta velocitatAvant AVE.svg
Mapa del servei de rodalia de l'Àrea de Lleida

Servei de rodalia de LleidaModifica

 
RL1 a Térmens, direcció Lleida
 
R12 a Bellpuig, direcció Lleida

El servei de rodalia de Lleida compta amb una línia de rodalia RL1 i quatre línies de regionals de forma parcial: RL2, R12, R13 i R14

Línia Servei de rodalia de Lleida
  Lleida-Pirineus  · Balaguer
  Lleida-Pirineus  · Àger
  Lleida-Pirineus  · Sant Guim de Freixenet
  Lleida-Pirineus  · Vinaixa
  Lleida-Pirineus  · Vinaixa

HistòriaModifica

Projecte inicialModifica

 
Plànol de la xarxa segons les previsions del 2009

El primer projecte d'un servei de tren de rodalia per a Lleida va ser inclòs al Pla de Viatgers de Catalunya 2008-2012, elaborat per la Generalitat de Catalunya, i preveia la creació d'una xarxa ferroviària de rodalia aprofitant la infraestructura ja existent. Es crearien tres línies aprofitant les línies de Lleida - la Pobla de Segur, Lleida-Manresa i Lleida-Tarragona.[1]

Els ajuntaments de Montsó, Binèfar, Tamarit de Llitera i El Torricó, pertanyents a la província d'Osca, van reclamar incorporar-se a la xarxa de rodalia de Lleida,[2] encara que en sobrepassar-se els límits autonòmics hagués estat necessari, a més del traspàs de les competències a la Generalitat de Catalunya, el vistiplau del Ministeri de Foment i del govern aragonès.

Entrada de Ferrocarrils de la Generalitat de CatalunyaModifica

L'any 2005 FGC passà a ser propietari de la línia Lleida-La Pobla, el 2016 comprà unitats de trens pròpies i el 2018 integrà la nomenclaturà a la rodalia de Lleida amb les línies RL1 i RL2.

El 18 de febrer de 2020, Isidre Gavín, secretari d'Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori, va anunciar que en 2 o 3 mesos la Generalitat faria una proposta d'un servei de rodalia al nucli de Lleida, centrat sobretot en la millora de freqüències del tram Lleida - Cervera de la línia R12. Paral·lelament i en la mateixa línia, Adif millorava 80 km de línia (entre Lleida i Calaf), per tal que els trens poguessin augmentar la velocitat comercial en aquest tram en un futur.[3]

El 25 de setembre de 2020, Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, va presentar el projecte del nou sistema de Rodalia de Lleida, que inclou la creació de les línies RL3 (Lleida - Cervera) i RL4 (Lleida - Manresa), l'augment de freqüències entre Lleida - Manresa, Lleida - Cervera i Lleida - Vinaixa, així com millores d'intermodalitat a tota l'àrea de Lleida.

Línia Servei de rodalia de Lleida
  Lleida-Pirineus  · Balaguer
  Lleida-Pirineus  · Pobla de Segur
RL3 Lleida-Pirineus  · Cervera
RL4 Lleida-Pirineus  · Manresa
  Lleida-Pirineus  · Vinaixa
  Lleida-Pirineus  · Vinaixa

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica